A l’enquesta 1, on es preguntava “Què creus que hauríem de fer amb el senyor Millet?”, els resultats definitius han estat els següents:
A- Enterrar-lo viu dins de l’orgue del Palau de la Música: 8%
B- Becar-lo perquè escrigui les seves memòries en obra conjunta amb el Montull, el “don Vito” i el Bertu Muñoz: 4%
C- Obligar-lo a netejar tots els wc’s de Catalunya a llengüetades (va deixar net el Palau, també ho pot fer a meva casa): 58%
D- Tornar a donar-li la Creu de Sant Jordi (pel mèrit de robar tant, confessar-ho i no anar a la presó): 8%
E- Deportar-lo a Marbella: 20%
Aquests resultats deixen ben clar que la major part de la societat catalana de bé (un 58%) opta per l’opció d’intentar reinserir en F. Millet a l’estructura social i laboral tot oferint-li una nova tasca que li permetria conèixer més profundament el país i els seus espais més familiars i acollidors.
Mentrestant, un cinquè de la societat catalana de bé (un 20%) deportaria en Fèlix Pillet –ui, perdó- a Marbella. Aquest cinquè de la població catalana de bé demostra bona fe, doncs creu que, després de tot el que ha fet, el senyor Millet mereix passar els seus darrers temps prenent el sol, bevent bon whisky i fent-la petar amb gent amb qui comparteix aficions, com en Julián Muñoz, en Juan Anotnio Roca, en Monzer Al Kassar o l’ectoplasma d’en Jesús Gil y Tal.
Un baix percentatge de catalans de bé han optat per l’opció bèstia d’enterrar-lo viu, mentre que un percentatge encara inferior creu que hauríem de becar a en Millet perquè escrigui les seves memòries. Suposo que la majoria de catalans de bé consideren que al sr. Millet no li és requerida una beca actualment, doncs ja va fer-se, en el passat, amb diverses subvencions del Palau.
Així, la major part de la societat catalana de bé li donaria una altra oportunitat al Sr. Bitllet –ui, em perdonaran per darrera vegada.
A- Enterrar-lo viu dins de l’orgue del Palau de la Música: 8%
B- Becar-lo perquè escrigui les seves memòries en obra conjunta amb el Montull, el “don Vito” i el Bertu Muñoz: 4%
C- Obligar-lo a netejar tots els wc’s de Catalunya a llengüetades (va deixar net el Palau, també ho pot fer a meva casa): 58%
D- Tornar a donar-li la Creu de Sant Jordi (pel mèrit de robar tant, confessar-ho i no anar a la presó): 8%
E- Deportar-lo a Marbella: 20%
Aquests resultats deixen ben clar que la major part de la societat catalana de bé (un 58%) opta per l’opció d’intentar reinserir en F. Millet a l’estructura social i laboral tot oferint-li una nova tasca que li permetria conèixer més profundament el país i els seus espais més familiars i acollidors.
Mentrestant, un cinquè de la societat catalana de bé (un 20%) deportaria en Fèlix Pillet –ui, perdó- a Marbella. Aquest cinquè de la població catalana de bé demostra bona fe, doncs creu que, després de tot el que ha fet, el senyor Millet mereix passar els seus darrers temps prenent el sol, bevent bon whisky i fent-la petar amb gent amb qui comparteix aficions, com en Julián Muñoz, en Juan Anotnio Roca, en Monzer Al Kassar o l’ectoplasma d’en Jesús Gil y Tal.
Un baix percentatge de catalans de bé han optat per l’opció bèstia d’enterrar-lo viu, mentre que un percentatge encara inferior creu que hauríem de becar a en Millet perquè escrigui les seves memòries. Suposo que la majoria de catalans de bé consideren que al sr. Millet no li és requerida una beca actualment, doncs ja va fer-se, en el passat, amb diverses subvencions del Palau.
Així, la major part de la societat catalana de bé li donaria una altra oportunitat al Sr. Bitllet –ui, em perdonaran per darrera vegada.
Ja ho deia aquell que no nos entendía...
*Sànset*
8 comentaris:
Jajajajaja què vols que et digui!!! eccccs jo reinserir-me a base de netejar vàters amb la llengua jajaja... agggh, amb el fàstic que em faria!! Potser preferia anar a la presó, eh? (Jo vaig votar per aquesta tan guarra, per això, ho he d'admetre jeje)
L'acudit és molt bo!! I el de La Caixa (parlem?) molt valent... però s'ha de forçar una mica la vista doncs clicant al damunt no es fa gran!...
M'alegro que hagi sortit aquesta opció, amb la mandra que em fa a mi netejar el lavabo! Ara tindré qui m'ho faci!
De moment "viviendo y coleando" i res més. Temps al temps. Sota l'estora hi ha molta "m----"amb perdó. Si parla les presons es faran petites!
Quan els hi diem la proposta de reinserció d'en Millet als senyors jutges?
Reinsertat ja ho està al menjador de casa seua o dinant als millors restaurants de la ciutat. Molt bo l'acudit!
Ui! doncs vist el resultat apunteu-me a la llista de "cases" ^^ Molt bona! :)
Més que els lavabos de casa, seria millor els wc's dels llocs públics tipo estació de busos, instituts...
almenys s'ho passaria una mica més malament...
Jo a casa no l'hi vull!
Utnoa
Assumpta: Sí, jo potser també preferiria anar a la presó. Però al Millet se l’hauria d’obligar, no donar-li cap altra possibilitat.
Sento que la imatge no es faci més gran, ja està en mida original.
Xexu: Ja en som dos!
Joana: Sí, pel que es veu, això serà un efecte dominó. Al final ens quedarem sense ajuntaments, sense Palaus, sense associacions. N’hi haurà alguna on ningú hagi comés cap malversació/estafa?
Elvira FR: Li enviaré aquest matí mateix un correu electrònic a la sra. Montserrat Tura.
Kweilan: Sí, diguem que l’han re reinserit automàticament. Amb l’edat que té i el llarg que serà el judici –a veure quan comença- aquest senyor morirà tranquil, a casa i amb les butxaques ben plenes. Que bé que va el país, coi!
Clidice: Quan la senyora Tura habiliti aquesta possibilitat, suposo que sortirà un DOGC amb un llistat on ens podrem apuntar tots. Paciència...
Utnoa. Tens molta raó; l’opció de netejar WCs d’estacions i bars rònecs hauria d’haver estat preeminent. Jo, si al final fa cap a les nostres cases, vull que el tinguin ben vigilat!
Gràcies a tots!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada