dimarts, 2 de febrer de 2010

Els meus matins

Si em llevo a casa meva intento aixecar-me abans de les 8 però mai ho aconsegueixo, faig el ronso més no poder. Llavors, doncs, em llevo a les 8 tocades molts dies, concretament a les 8 i 8. Desgraciadament el meu mòbil, que utilitzo com a despertador, és d’aquells que sonen cada 8 minuts, no cada 5, així que quan hi penso, la nit anterior intento programar-lo perquè soni a les 07:57h i així el paro i torna a sonar a les 8 i 5. Si és així em llevo a les 8 i 5. Quan no hi penso i el poso a les 8, em llevo a les 8 i 8. Són només 3 minuts de diferencia, però quan vas amb el temps just i a més has d’agafar el transport públic 3 minuts poden significar arribar a l’hora o fer tard. Cada dia hauria de ser un rutina, hauria de seguir una mena de pauta, fer el mateix i per tant tenir el temps controlat, però, per una cosa o altra, sempre m’entretinc, de veritat que no ho entenc!

A les 08:43h intento sortir de casa però sempre acaben sent i 45. Llavors ja és molt just i baixo els 7 pisos tan ràpid com puc, pensant, una vegada més, que no hauria d’haver engegat l’ordinador, o que no m’hauria d’haver canviat el jersei 5 vegades. Tot i així, tenint en compte que no he tingut temps de fer-me un bon entrepà o posar-me una mica de colorete, depèn del dia. Assumeixo que passaré gana o que faré cara de malalta. Arribo a baix i gairebé sempre m’he d’esperar. El 5 passa a les 08:51h. Has d’estar al cas perquè com que la parada està ocupada pel 85, que s’espera allí no sé quanta estona, no em puc distreure, ja que el 5 para pràcticament al mig del carrer, de 2 carrils pel mateix sentit.

M’agrada agafar el 5. L’inconvenient és que després em deix a la carretera i he de caminar un trosset per la vora dels cotxes, conducta perillosa, però tanmateix compta amb més d’un avantatge: l’agafo davant de casa (menys possibilitats de perdre’l, doncs puc sortir més tard), va pràcticament buit (tranquil·litat + possibilitat de seure) i va molt més ràpid (puc dormir més i arribo a l’hora). Hi ha una noia que sempre l’agafa. Quan jo pujo ja hi és. Sempre seu al mateix seient. Porta unes rastes llarguíssimes recollides en forma de trena. És molt prima i moreneta de pell. Un altre avantatge és que ella baixa a la mateixa parada que jo, i s’encarrega de pitjar el botó per sol·licitar la parada. Ho fa sempre en el mateix punt. Ho tinc controlat. Quan fem la segona rotonda, sense comptar la gran imperial, el pitja. Algun dia jo l’he pitjat abans i ella, gairebé inconscientment o per inèrcia, ho ha fet igualment al moment que toca, sempre després de la segona rotonda. Així que ara que ja sé que ella ho fa automàticament com un robot m’oblido d’aquesta tasca i de la relativa preocupació d’estar pendent de pitjar el botó. Això es pot convertir en un risc el dia que la noia de sempre no hi sigui, es fiqui malalta, perdi la feina o li canviïn l’horari, ja que cap la possibilitat que em passi de llarg la parada, vagi cap a St. Salvador i llavors si que l’he feta bona, ja que evidentment, arribaria bastant més tard.

Si tot va bé, a les 08:55h baixo a la meva parada i camino darrere la noia de sempre. Ella sempre baixa primera, jo segona, per tant, em toca anar darrere seu. Camina relativament a poc a poc, pel que alguna vegada he intentat avançar-la, però al fer pujada, em costa una mica i al final acaba essent un avançament tan llarg que resulta incòmode. Així que he assumit que ella va primer i jo després. En fila. Arriba un moment que ens separem. Ella gira a l’esquerra i jo segueixo recte. He de vigilar molt perquè l’embolic de cotxes en totes direccions, parats o en marxa, que es munta en aquella hora i en aquell reduït espai, pot posar en perill la meva existència. Una vegada he sobreviscut, queda l’última prova: travessar el carrer on pares, mares, avis, àvies, nens i nenes de 3 a 12 anys corren i es belluguen per despedir-se dels seus acompanyants i trobar la filera corresponent a la seva classe. Ja veieu que és important anar amb compte per no ser atropellada en vàries ocasions.

Després de tot això arribo a la universitat a les 09:02h aprox. Engego l’ordinador i el pobret és tan lent (es veu que encara no tinc prou status com per tenir-ne un de velocitat normal, hi ha una llei que diu que tots els becaris han de començar amb un ordinador ruinós), doncs que no començo a treballar fins les 09:12h més o menys.

Quan dormo a casa de Sànset em puc llevar a les 8 i 8 perquè al no ser casa meva no m’entretinc en res. Tinc el temps just per fer-ho tot, aquí si que segueixo una rutina. I sempre em sobra temps. Surto de casa seva a les 08:45h perquè he d’anar fins la parada del 24, que passa a les 08:53h. Normalment sempre m’he d’esperar. Agafar el 24 és menys agradable. Em deixa més a prop, però sempre va atapeït de gent. Fa calor. He d’anar dreta. Fa més tomb. Acabo arribant més tard. Però de vegades (depèn del dia) em trobo a la M., una noia que ve de Barcelona que treballa a la universitat. Si ens trobem xerrem durant el trajecte, i evidentment es fa més curt i menys pesat. Començar el dia fent relacions socials pot ajudar a prendre-s’ho tot amb més energia i més bon humor, almenys a mi. Baixem a la mateixa parada i anem juntes fins al despatx, ja que els tenim un al costat de l’altre. Xerrant xerrant no te n’adones ni de l’embolic de cotxes ni de la bellugadissa de la canalla, que evidentment hi continuen essent igualment.

Que tingueu un bon dia!

Utnoa

26 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Quina enveja que em fas quan et quedes dormint i jo me n’he anat a treballar. Quan començo a treballar i penso que, per anar bé, en aquell moment t’hauria de sonar el despertador. Quan penso que el teu dia comença de dia i jo veig com la nit transmuta en claror!

Això del bus sembla una mica el dia de la marmota que, per cert, és avui si no vaig errat. L’hivern s’allargarà sis setmanes més? la marmota dirà...

Això dels nens és perillós. Jo de vegades me’ls trobo a les 5, quan quedem, i al veure’ls em recorden a una collada de petits gremblins, preparats per mossegar-te o llançar-se’t a sobre si no estàs al cas. Ja et vaig explicar alguna vegada que el Ramon feia anar la carpeta a forma d’escut quan es trobava en aquestes situacions, però a mi m’és impossible (no porto carpeta, habitualment).

I sí, ja et dic jo que és millor dormir a meva casa. Perds menys temps i, per si fos poc, et trobes coneguts al bus...

Un petonàs!

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

A les 8! Quina sort! Un servidor s'ha de llevar a les 6:40 per entrar a treballar. A tots ens passa el mateix: sempre fem el ronso fins que ens llevem.

Clidice ha dit...

has explicat les teves rutines magistralment :) per cert, també és la Candelera: "si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, l'hivern és viu". Avui la Candelera està rient, o sigui que fred a dojo! :(

Cris ha dit...

jajajajaa, jo també faig el ronço, i sona cada 9 minuts, així que el primer cop a les 6'56, per les 7'05 posar-me amb marxa, nena i jo.... i sempre sempre és el mateix.... ais.... potser t'hauries de fer amiga de la que va davant teu, i.... ves a saber :) M'ha encantat llegir-te, petons!!!

MARTELL DE REUS ha dit...

Abans em despertava el Bassas,ara ho fa el nostre hereu que es lleva abans que nosaltres.

Assumpta ha dit...

Hola!

Sóc la noia de les rastes :-)

Assumpta ha dit...

Hola!!

L'anterior comentari era broma :-DD

Només dir que quan tu agafes l'autobús jo encara sóc al llitet ;-)

És el que té no treballar fora de casa i fer la blogger fins tard :-D

Mireia ha dit...

Vols dir que hi ha algú que no faci el ronso?
Al matí em calen les rutines perquè des de que m'aixeco fins que el cervell comença a funcionar a un rendiment normal passa una estona. No seria ningú sense aquestes petites rutines!

Assumpta ha dit...

El meu cervell mai funciona a "rendiment normal"... De fet, no sé què vol dir "rendiment normal" :-DD

Joana ha dit...

No voldria aixafar-te la guitarra...
Tinc la feina a 5 minuts de casa i algun cop...(més d'un) arribo tard :(
Però vaig estar uns anys a Barcelona i elleava a les 6.
O sigui que ja tinc el cel guanyat!
Vinga que tinguis bona setmana!

- assumpta - ha dit...

Llevar-se a les 8 és un luxe!

Aquests dies no, perquè encara no torno a treballar (i tot i això em llevo a les 7 o 1/4 de vuit), però quan faig vida normal a les 6.05 i divendres a les 5.15,per això et dic que jo ho considero un luxe!

I no us heu dit mai res amb la noia de l'autobús? no heu creuat quatre paraules mai? aaaiiiissss!

Jo de tu, faria cas al Sanset i m'hi quedaria més sovint a casa seva, ni m'ho pensaria!!!

Bona nit... i recorda posar el despertador a l'hora correcta!
hihihi
;)

Mireia ha dit...

Assumpta ja he posat normal i no a ple rendiment. Allò normal és que acostuma a passar, no necessariament vol dir que sigui el que hauria de passar, jeje

XeXu ha dit...

Ai, quins temps aquells de becari. Tu també obres l'ordinador a casa? Jo no ho puc evitar cada matí. Miro els posts dels noctàmbuls i algun diari esportiu abans de veure que se'm tira el temps a sobre, m'acabi el nescafé i em posi a la dutxa.

Mira, almenys tinc la sort que a la feina la meva màquina no és més dolenta que la de la resta. No és una meravella, però no em puc queixar.

M'agradaria veure la versió que faria del post la noia de les rastes. O potser penses que ella no s'ha adonat de la teva existència? Diria coses com: 'la tia que de vegades em fa la punyeta i pica abans que jo', 'la que em segueix quan baixo'...

Luthien ha dit...

Agafar el 24 a vegades és una aventura!!!! Sobretot a determinades hores que mitja facultat viatja en aquell espai atapeit...

rits ha dit...

vols dir que les teves rutines no tenen ja inclòs això de llevar-se amb el temps just? les meves si! i tb inclouen lo de no poder-se fer l'entrepà i res de colorete o rimel (en el meu cas). Al final vaig optar per portar un petit necesser per dignificar una mica la cara en arribar al despatx!

quina sort que dormis on dormis tinguis la feina tan aprop i puguis dormir fins tard!

és molt curiós fer seguiment de la gent que et trobes dia a dia a l'autobús. són com de la família.

Ferran ha dit...

Caram, caram, Utnoa... jo em llevo entre les 6.30 i les 7.10h., depèn del dia, i la veritat és que no em costa gens. Sóc súúúúper de matí!

Segur que tu ets més energètica per la tarda/vespre, oi?

Elvira FR ha dit...

Quina petita odissea matutina! jo va haver una època ( uns 5 anys ) que em llevava cada dia a les 6....i no em costava gaire si havia dormit correctament...ara tinc la sort d'entrar cada dia a una hora diferent i cap entro d'hora i em puc permetre el luxe d'estar ara fent això perquè se que demà puc llevar-me a vora de les deu...

Jordi ha dit...

Analitzat el teu cas, tot passa per despertar-te dos minuts abans! ;-)

sanset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Ja veieu que alguns estan pitjor que jo, però n'hi ha que s'aixequen quan volen, eh!

Sànset: espero que l'enveja sigui ben sana i amorosa! jiji Pensa que tu cobres més que jo, per tant, és just que et llevis abans!

Albert B.i R.: em sap greu que et llevis més aviat que jo i estigui jo aquí queixant-me...jeje. Això de fer el ronso és inevitable, eh?

Clidice: ho he explicat tan detalladament com he pogut. T'has anticipat al Molina, que a la nit va utilitzar el mateix refrany que tu.

Cris: uff, cada 9 minuts encara és pitjor! quines coses que s'han de fer...jeje

Martell de Reus: sempre m'hauria agradat despertar-me amb la ràdio, però quan jo em llevo encara hi ha persones que dormen a casa meva, i no puc fer massa soroll... i mira que això em molesta, eh? perquè prefereixo començar el dia amb Sol, energia, musiqueta...

Assumpta: jaja, molt bona la broma, al primer moment m'he quedat parada!!! Quina enveja que et lleves a l'hora que voools!!!

Mireia: si, em sembla que això de fer el ronso és bastant típic. Jo tinc la sort que un cop em llevo ja estic ben desperta, no em fa falta ni cafeïna.

Joana: quan més a prop estem de la feina més tard fem, ens agafem confiances amb nosaltres mateixos!

-assumpta-: tens raó, llevar-se a les 8 està prou bé...Els teus divendres, deu ni do eh!

XeXu: intento evitar lo d'engegar l'ordinador, però de vegades... caic en la temptació. també miro qui ha actualitzat, però és perillós, pq no te n'adones i ja ha marxat l'autobus! L'Assumpta ha fet un intent de fer-se passar per la noia de les rastes, la veritat és que seria molt curiós trobar-la per aquí!

Luthien: així que també coneixes les aventures del 24? Potser algun dia ens hem trobat, quina gràcia.

rits: ben pensat això del necesser al bolso, és una bona opció. Si si, això de les persones que sempre et trobes és curiós, i després és quan els trobes en un altre context i et costa identificar-los, o no saps si saludar-los o què!

Ferran: la veritat és que jo sempre m'he considerat més matutina, sobretot quan estudiava pels exàmens, però em costa llevar-me, no hi puc fer res!

Elvira: Si, és una petita odissea, i ja feia dies que tenia ganes de veure com quedaria plasmada en un post!

Jordi: potser si... :)

Albert ha dit...

Cadascú té la seva rutina i els dies de cada dia és important intentar seguir-la. La teva l'has explicat molt bé.
Molt curiós això de la noia que sempre et trobes a l'autobús, això sí que és seguir una rutina.
Adéu!

garbi24 ha dit...

Si ens veiem fora de la rutina malament, voldrà dir que alguna cosa no marxa....bona rutina

sanset i utnoa ha dit...

Cobro més que tu però menys que la majoria de mortals... i molts d'aquests s'aixequen molt més tard que jo!!!

*Sànset*

sanset i utnoa ha dit...

Albert: la meva es tracta d'una rutina relativa, doncs és variable!

Garbi24: et dic el mateix que a l'Albert, és una rutina relativa, però si precisament parlo dels meus matins, generalitzo i s'estén a rutina... :)

Moltes gràcies per comentar!

Sànset: creus que hauria de ser correlatiu el que cobres amb l'hora que t'has de llevar? Mua

Utnoa

Pep i Nuria ha dit...

Ostres, nomes de llegir el teu despertar d'un qualsevol dia rutinari entre setmana m'ha agafat un estres que no sabia si seguir llegint el post.
Deu ni do!!

Antonio ha dit...

Sort que al dematí me puc llevar quan ja ha sortit el sol. I sort que vivim on vivim. És genial poder anar a fer un café amb les ulleres de sol a la terrassa. A poc a poc el cor se't va escalfant i agafes energies per començar amb ganes un nou dia

sanset i utnoa ha dit...

Pep i Núria: espero que hagis acabat de llegir-lo!! Si ens descrivissis amb detall tot el que fas quan arribes a la feina segur q faries un post ben llarg també, passen moltes coses al nostre voltant! Gràcies!

Antonio: moltes gràcies per passar-te! M'agraden m'agraden els teus matins, ulleres de sol, terrassa, cafè...mmmm...

Utnoa