dimarts, 23 de febrer de 2010

El filtre dels meus ulls

Quan es desprenia d’aquell filtre semblava que als seus peus s’obria un món ple de possibilitats i de regalats colors.

Un nou prisma el feia somniar i entendre tot allò que l’envoltava des d’una altra òptica. El seu espai engendrava formes embrionàries i donava pas a una fecunda imaginació. Aquells colors es tenyien i es vencien amb nous tons i amb algun minúscul bri que li regalava un somni més. Era un món inaudit, era el seu rutinari descobriment.

Només volia que una cosa fes que seguís fruint per l'hàbit més casolà. Intuïa què ella s’acostava i l’imaginava tan bella com sempre. No es perdia mai cap dels seus compassats moviments, que la descrivien i la feien tornar la més plàstica de les ballarines. Quan ella ja quasi hi era, la notava més seva. Ella el sentia tant seu. La seva escalfor el feia creure viu, arrelat al somni que es descrivia amb aquella felicitat que als altres els era ignota.

Només era necessari intuir-la, com aquella vella cala, massa cops oblidada per l’absurditat de l’esdevenir, que anhelava l’arribada de la més fastuosa de les naus. I quan s’hi abarloava, se sabia viva; era segura de seguir sent i de seguir-hi volent ser. No requeria veure-la, només calia notar-la, pressentir-la, perquè en fruís una enriolada joia que era sinònim d’un mar ple de possibilitats.

Ell necessitava aquell filtre per poder seguir concordant amb un món més absurd del que podia imaginar. Quan se’l treia, quan el trencava, només el lligava a no volar, a no desprendre-se’n, notar-la amb ell. Així ell se sabia feliç.

*Sànset*

17 comentaris:

Molon labe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Molon labe ha dit...

Tot i tenir-hi poc a veure (és el que té ser un xic justet), et recomano un conte curt del Asimov que està al llibre de "un anell al voltant del sol" (crec), aquest o jo robot, sobre com un humà veu en ulls d'un marcià (crec), la teva descripció me l'ha fet recordar...

Carme ha dit...

Interessant i bonic!

Si només en tenia un de filtre, ja està prou bé. A vegades en tenim tants que acabem per no veure res.

Però ell podia veure el més important. I sabia jugar amb el filtre.

M'ha agradat, molt suggeridor de diverses lectures.

Assumpta ha dit...

És poesia! :-) M'agrada molt!!

Què maques són les paraules quan es saben posar en un ordre tan profund, tan sentit...

I jo, que fa tants anys que en porto i que no les puc suportar... ara me les miraré d'una altre manera :-)

kweilan ha dit...

Molt suggeridor i ben escrit.

Cris ha dit...

Bon relat.... jo estic fins el monyo de dur ulleres, sóc miop, i passo d'operar-me.... les lentilles em cansen, algú coneix un òptic solter? :)

Albert B. i R. ha dit...

Per sort, encara no he precisat d'aquests filtres però molt em temo que tard o d'hora els hauré de menester!

Jesús M. Tibau ha dit...

compte, de vegades els filtres distorsionen

Rita ha dit...

Molt ben escrit, sí senyor!

sànset i utnoa ha dit...

Ja saps que jo et trobo guapo sense ulleres i monu amb ulleres! jeje

Els filtres ens els posem nosaltres mateixos, quan no volem veure més enllà de l'aparença, moltes vegades, i fent un món injust.

Tu tranquil que amb o sense filtre jo estic aquí amb tu i ja pots tenir els ulls ben tancats que sempre hi sóc.

muas!

utnoa

rits ha dit...

molt bo! mai hagués dit que parlaves sobre el fet de portar ulleres.

Albert ha dit...

Quants blocs deixarien de ser llegits arreu del món sense aquest filtre...

Molt bon escrit!

sànset i utnoa ha dit...

Molon Labe: Doncs, estic entre els pocs que no se l’ha llegit –ni he vist la peli!- quan trobi un raconet m’hi posaré.

Carme: tot i els diversos filtres seguia tenint una cosa ben clara, que no canviava, i això el reconfortava.

Assumpta: són un bon acompanyant. Si més no, ens dóna una altra personalitat, com a Clarck Ken...

Kweilan: Gràcies!

Cris: doncs sento haver de dir-te que no. Al final, t’hi acostumes tant a aquesta rutina que sembla –si no fos perquè de tant en tant te les has de netejar- que no en portis.

Albert B. i R.: tu i molts com tu. L’hàbit de la lectura és “contra natura”, doncs els ulls humans estan configurats per veure-hi de lluny, habitualment. Si els forcem a veure-hi massa de prop apareixen els problemes.

Jesus M. Tibau: i aquesta distorsió, de vegades, és benvinguda.

Rita: Moltes gràcies!

Utnoa: Gràcies, només faltaria que tu no m’hi trobessis. I això que les ulleres que porto són unes “gran reserva”!
En tinc prou amb sentir-te. Fas que tots els filtres només siguin un complement, res important.

Rits: Al començament, ni jo mateix ho hagués dit!

Albert: ens perdríem tantes coses, i seria una gran llàstima!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Ara em sentiré super-woman :-DD

sànset i utnoa ha dit...

És una forma de veure la vessant positiva de la miopia!

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Bon filtre! bon relat! de vegades començo a necessitar un bon filtre per veure´hi de lluny (amb l'ull esquerre i un altre filtre per aprop ...per l'ull dret!

sànset i utnoa ha dit...

Elvira FR: Els filtres són curiosos, i molt personals. A mi em fan falta sempre, tant de bo fossin “a vegades”...

*Sànset*