Avui arribem al nostre post número
Vivim en el món de les efemèrides, i aquesta és la primera que podem celebrar com a pròpia a l’esfera dels gats (també coneguda com a catosfera). Esperem poder celebrar-ne moltes més i poder seguir llegint-vos com fins ara.
Si ens permeteu, ens prendrem la llibertat de fer un flashback –al més pur estil Friends- i enganxar vilment aquell post inaugural, 99 textos enrere:
Listen, do you want to know a secret?
Do you promise not to tell?
Closer, let me whisper in your ear
Say the words you long to hear
I'm in love with you
Do you want to know a secret és l'inici d'un espai per compartir. Per compartir entre nosaltres, Sànset i Utnoa, i per compartir-lo amb tots vosaltres.Do you want to know a secret va ser editada a l'album "Please please me" el 22 de març de 1963. Al cap de 45 anys Sànset i Utnoa mantenen viva l'essència de The Beatles gràcies a aquest lloc en el món. Entre dos móns. El món de Sànset i el món d'Utnoa, que junts han decidit unir les seves idees, les seves neures, creacions i aventures per engendrar aquest petit però acollidor paratge.Sànset i Utnoa us donen la benvinguda i us conviden a descobrir tots aquells secrets que a partir d'avui donaran fons a aquest indret fàcilment enamoradís.
Pràcticament un any després volem creure que els objectius d’aquella antiga carta de presentació s’han anat complint. Donem vida a un món fet a dos mans, un món bicefàlic i estilísticament dual. Però amb un mateix rerefons i amb un agraïment que és compartit i que es dirigeix a tots vosaltres. Gràcies per acceptar-nos i, sobretot, gràcies per llegir-nos. Esperem i desitgem poder seguir coneixent-nos, entenent-nos i compartint-nos.
Listen, do you want to know a secret?
Do you promise not to tell?
Closer, let me whisper in your ear
Say the words you long to hear
I'm in love with you
Do you want to know a secret és l'inici d'un espai per compartir. Per compartir entre nosaltres, Sànset i Utnoa, i per compartir-lo amb tots vosaltres.Do you want to know a secret va ser editada a l'album "Please please me" el 22 de març de 1963. Al cap de 45 anys Sànset i Utnoa mantenen viva l'essència de The Beatles gràcies a aquest lloc en el món. Entre dos móns. El món de Sànset i el món d'Utnoa, que junts han decidit unir les seves idees, les seves neures, creacions i aventures per engendrar aquest petit però acollidor paratge.Sànset i Utnoa us donen la benvinguda i us conviden a descobrir tots aquells secrets que a partir d'avui donaran fons a aquest indret fàcilment enamoradís.
Pràcticament un any després volem creure que els objectius d’aquella antiga carta de presentació s’han anat complint. Donem vida a un món fet a dos mans, un món bicefàlic i estilísticament dual. Però amb un mateix rerefons i amb un agraïment que és compartit i que es dirigeix a tots vosaltres. Gràcies per acceptar-nos i, sobretot, gràcies per llegir-nos. Esperem i desitgem poder seguir coneixent-nos, entenent-nos i compartint-nos.
*Utnoa&Sànset*
____________________________________
Diu que són dos presumptes etarres. Això sí que és bicefàlia (i esquizofrènia), i no lo nostre...
23 comentaris:
Felicitats!
Us desitjo que en feu 100 vegades 100, de posts! Serem per aquí compartint secrets i mons duals.
Enhorabona, bonics!
Moltes Felicitats per "l'apuntversari", i és clar que continuarem llegint-nos. :-))
Moltes felicitats, per aquests 100 i pels que vindran!
No us segueixo des del primer dia, però ara ja sí que us segueixo.
M'ha agradat l'apunt núm. 1!
Enhorabona, parella! :-)
Moltes felicitats!
M'encanta aquest indret fàcilment enamoradís...
:-D
L'enhorabona! :)
i respecte a "lu altre": la cosa està fatal :(
I gual que nosaltres esperem de continuar amb la vostre companyia!!!
Felicitats parella, espero feu una bona celebració dels 100
felicitats!
MOLTÍSSIMES FELICITATS!! PER MOLTS ANYS!!
Tinc un amic andalús que té una samarreta de "la roja"... serà etarra?
Compte amb això de posar lletres de cançonetes, l'SGAE us vigila.
Carme: Moltes gràcies. Esprem que així sigui, i encara més que 100 vegades 100!
McAbeu: Moltes gràcies. Així sigui!
Rita: Gràcies. No estem des del principi, però ara ja hi som!
Kudifamily: Moltes gràcies. Et diem el mateix!
Clidice: Moltes gràcies.
I respecte a “lo” altre: fatal és poc. Sí ja estaven sonats abans, ara encara ho estan més.
Garbi24: Gràcies. I tant que la farem. I la fem, i la compartim amb vosaltres!
Jordi Casanovas: Gràcies!
Assumpta: Moltes gràcies!
Doncs, sento dir-ho, probablement ho sigui...
Martell de Reus: Gràcies, ho tindrem present, sempre present. Esperem que ells no ens hi tinguin tant a nosaltres...
P.S. Agraïm, agraïm i agraïm. Això sembla una resposta tipus teletubbie. Tanmateix, intentarem seguir agraint tot el temps que convingui
Moltes felicitas!!!
100? Només?? Joder, doncs se m'ha fet molt pesat! Que nooooo, que és broma! Però 100 són molt pocs, home, heu d'escriure'n més, i jo que ho vegi. Vinga endavant, i ni pensaments de posar-vos samarretes de 'la roja', no fos cas...
I que en siguin molts més! Moltes felicitats als dos!
Adéu!
Moltes felicitats i que vingui el 200, el 300...
Moltes felicitats! I uns quants centenars més que de ben segur que en vindran!
100 -bons- posts en menys d'un any és un ritme fantàstic. Enhorabona!
Felicitats pel centenari!
La Roja aixeca passions, o això diuen... i ja se sap que en temes amorosos tothom fa coses molt estranyes, tot i que m'inclino més per pensar que la foto era una moviment de distracció.
Moltíssimes felicitats nois!!!!! Jo vaig començar l'any passat com vosaltres i aviat faré també el post 100.... Mirant enrera, veus a quanta gent estupenda es va descobrint, al menys a mi m'ha passat amb vosaltres, així que per molts posts més i endavant, sou una parella collonuda nois :) Petons grans a tots dos!!!
Kweilan: Moltes gràcies!
Xexu: Gràcies, home... a veure si és veritat. I et faré cas: la “roja”, ni de conya!
Albert: Moltes gràcies! i que ens puguem seguir llegint!
Elvira FR: Moltes gràcies. Esperem que així sigui.
Albert B. R.: Gràcies! Esperem que així sigui!
Friks Vaporup: Moltes gràcies!
Met: Moltes gràcies! Segurament era un moviment de distracció, i de conyes, espero...
Cris: Moltes gràcies. I que el teu centenari sigui pròxim, i el bicentenari també!
moltíssimes felicitats!!!!!
ps. i si, ho he vist! i estic indignada! i aquests s'anomenen radicals? patètic tot plegat! no tenen ni un gram de seriositat.
Ei parella, porto dies embolicat (tornar a Berlin, començar la nova feina, seguir buscant un pis... el definitiu? que ho sigui!), i per això vaig endarrerit de blogs :-(
El cas és que arribo avui a casa vostra, i veig que heu arribat al "centenari": per molts anys! No recordo ni quan us vaig descobrir, ni a través de qui; però sí sé que estic encantat d'haver-vos trobat pel camí. M'agrada el vostre blog (és prou obvi, oi? :)
UNa abraçada des del nord!
Rits: Gràcies!
Volem suposar que era “humor basc” (com “l’humor amarillo” però amb txapela”)...
Ferran: Cap problema, no cal que t’excusis! A veure si trobes un bon pis per la capital.
Moltes gràcies. Seguim llegint-nos!
Publica un comentari a l'entrada