"Aquell dia vas marxar d’aquella manera... que em va quedar gravat. Després de tot plegat va ser el cop més dur, que marxessis d’aquella manera. M’hauria agradat dir-te tantes coses! Necessitava la teva companyia i el teu recolzament. T’havies convertit en la meva vida, i vas marxar. I no has aparegut més. I jo què faré? Vaig pensar. I vaig sentir-me desvalguda i desemparada. Abandonada. Però tu vas voler marxar. Te’n vas anar. I jo, impotent, no vaig poder-hi fer res. Com et podia convèncer? Què havia de dir-te? El cap enterbolit i el tòrax ofegat. Així em vaig quedar. Palplantada davant la galeria, sense poder respirar, sense poder articular cap mot. Sense fer res. I només puc recordar la silueta del teu cos, sota la pluja, demanant un taxi.
Annika, t’estimo.
Espero que t’agradi.
Lisbeth Firmin"
Utnoa
Annika, t’estimo.
Espero que t’agradi.
Lisbeth Firmin"
Utnoa
15 comentaris:
Molt bo! genial, Utnoa, m'ha encantat!
Jo també l'he trobat molt ocurrent. Felicitats!!
M'ha agradat mooolt Utnoa! esplèndid!
I aquesta imatge perdurarà, perquè és un moment dur. Bona història.
A mi també m'ha agradat, Utnoa! :-)
Felicitats pel relat. No pots retenir a contracor qui vol marxar, i en ultima instancia, deixar que marxi, es un acte d'amor, tot i el dolor. ^_^
Moltes gràcies a tots per comentar el meu escrit. M'alegro que us hagi agradat.
Utnoa
Què tendre! M'ha agradat, bona proposta :)
Un quadre tan ben fet que deixa ben clar que el record se li va quedar grabat al més profund del seu ser.
*Sànset*
Gràcies als dos!
En la pintura segur que la imatge i el record perduraran per sempre
Utnoa
L'he trobat genial; Utnoa!!!
Bo de debò!
Felicitats!
Moltes gràcies per llegir-lo fanal blau!
Utnoa
Ras i curt però diu molt!
Amb retard però m'havia de posar al dia!
Bon cap de setmana als dos! :)
Moltes gràcies Joana, mai és tard, els posts resten aquí per sempre!
:)
Utnoa
Molt de sentiment expresat en poques paraules. Bo...
Publica un comentari a l'entrada