dijous, 10 de setembre del 2009

becària

Avui és el meu segon dia com a becaria de la Universitat. Sembla una cosa emocionant... però en realitat és una mica pufa. Ho dic perquè aquí ets l'últim mono. O aquesta és la sensació que tinc. L'Antoni és el tècnic (ho vaig descobrari fa dos dies, després de 5 anys a la universitat). Porta sempre camises de quadres i quan tens un problema li has de dir a ell. No sé com s'ho fa però sempre és al laboratori. Sigui l'hora que sigui. Ahir vaig arribar una mica tard (en el meu primer dia) així que avui he intentat ser més puntual. Doncs a les 9 i 11 només hi havia l'Antoni aquest. Li he dit: hola, bon dia! (tota simpàtica). I m'ha contestat un BON DIA. Sec. Fred. Però bé, imaginaré que és la seva forma de ser, de saludar i de conviure amb el món. No pot ser res personal!

El més interessant de tot és que encara no tinc clar quina és la meva tasca. Vinc aquí, engego l'ordinador...i intento llegir i fer un buidatge de tot allò que entenc. Que de fet, entendre entendre... no entenc massa cosa.

La veritat és que tinc una mica de por. Aquí tothom té cinquanta mil títols i històries. Es fan unes bromes d'un nivell intel·lectual tal que no puc captar. Quina por!

No sé si hi acabaré d'encaixar en aquest món. Però suposo que cal mirar-ho amb valentia i optimisme. Cagada de por no arribaré enlloc. Oi?

Si almenys l'Antoni fos una mica més agradable...

*Utnoa*

5 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

Utnoa, no et vinguis abaix tan d'hora, ànims i empenta.... segur que d'aquí uns dies riuras amb l'Antoni fent un cafè.... o no, però, el benefici del dubte que hi sigui.... Un petó i molta sort!!!

Sergi ha dit...

Mmm... et faria moltes preguntes, però hi ha moltes universitats i mil departaments com perquè hagis anat a caure en el que jo estava...

Només dir-te que la teva sensació és perfectament normal, que al principi et sents fora, tothom en sap molt sembla que saben perfectament de què parlen i recorden totes les dades que han llegit. Però no és així, tothom té mancances, i d'aquí a una temporada et començaràs a sentir més còmode, i no te n'adonaràs, perquè ho sé, però seràs com ells i quan entri un nou becari serà ell el que et mirarà amb admiració i certa por. Però t'asseguro que tu et seguiràs sentint tan insegura i cagada fins el final. Et semblarà que no saps res, però et proposaràs fer-ho i ho faràs sense problemes, i quan algú et pregunti alguna cosa, li ho explicaràs perfectament i serà sobretot llavors quan veuràs que alguna cosa saps, però que encara et queda molt per aprendre.

Un consell, persegueix el cap tant com calgui, no et faci res consultar-li i demanar-li que t'ajudi. L'interès i el voler tirar endavant fan molt, si no pot ser que et deixin estar a la teva sort, i és una fi molt trista, a menys que siguis un prodigi de la natura capaç d'espavilar-te tota sola.

Jordi Casanovas ha dit...

ningú no neix ensenyat o sigui que endavant que fins i tot l'Antoni al seu primer dia estava acollonidet.

sànset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! i pels ànims ii consells. Demà serà un altre dia!

Xexu: jo de bioquímica no en sé res!!

sànset i utnoa ha dit...

La millor de les becàries. I qui no ho vegi, vol dir que és tonto!

I tant que encaixaràs. Al començament tot sempre costa una mica!

Un petonet!

*Sànset*