dimarts, 15 de setembre de 2009

Els POLICLEANS; una arma letal

Vaig dir que ho faria, i ho he fet. Avui ja toca parlar d’una de les armes més letals que ha inventat l’ésser humà: els POLICLEANS.

Primer de tot vull matisar que jo no sóc pas una persona massa fastigoseta. Només dir-vos que comparteixo lavabo amb un company més pelut que Willy Fog –el dels dibuixos animats- i tan net com el suc que queda permanentment al fons dels contenidors.


Imatge d'arxiu de Willy Fog


Però això dels POLICLEANS ja em supera!

Per qui no els conegui; els POLICLEANS (terme que etimològicament prové de l'associació anglesa "policia" i "net", cosa que no acabo d'entendre...) són aquells wcs mòbils amb forma de coet espacial que s’emplacen als llocs on hi ha concerts, festes o qualsevol tipus d’eventualitat. No nego que aquest invent sigui pràctic. Jo, com sóc mes de pixar a la soca d’una olivera o al portal d’algun desafortunat, no els utilitzo si no ho veig estrictament necessari. Però, sobretot les dones (degut al major nombre de passos i infortunis que han de passar per tal de poder satisfer la bufeta), els han d’utilitzar més sovint. Sort tindran si les necessitats fisiològiques es presenten al principi de la nit!

Tot seguit, aportaré les característiques bàsiques dels POLICLEANS amb que m’he trobat i he pogut estudiar:

a – La qüestió de la neteja i la salubritat, de la qual es generen diversos sub-apartats:

a.1. Si existeix la possibilitat que necessitis emprar el POLICLEAN millor portar un rotlle de paper d’wc més llarg que el que feia servir el gos de l’Scotex a l’anunci, per tal de crear una funda a la tassa del vàter que serveixi per esterilitzar la zona. A altes hores de la nit resulta més pràctic llençar alcohol sobre l’esmentada tassa i prendre-li foc, per tal d’eliminar les adherides bactèries, virus i politoxicòmans.

Imatge d'arxiu del gos de l'Scotex


a.2. La pica. Sí, els POLICLEANS són un invent pijo i porten pica incorporada. Atenció! totalment prohibit acostar-s’hi. És un perillós espai de contagi de qualsevulla (finalment he pogut posar aquesta paraula en algun lloc!) cosa desagradable. A nivell d’anècdota ús glossaré els dos elements que s’hi troben habitualment:

I – Colilles; tant de tabac com de qualsevulla (toma, un altre cop!) altra cosa, va a gustos.

II – Tampons i compreses; sí senyors/es, i utilitzades, que amb lo cares que van les dones no les tiren perquè sí. Les piques dels POLICLEANS de l’Acampada Jove en són un exemple. Després de l’estudi exhaustiu i involuntari que en vaig poder fer fa un parell de mesos, vaig poder corroborar que aquestes piques poden ser certament rebatejades com a “fosses comuns d’ADN”.

a.3. La vostra roba. Per res del món se us acudeixi posar-vos pantalons llargs si cap certa possibilitat que hagueu d’utilitzar el POLICLEAN. Sí sou dones i heu de fer pipí o inoportunes caquetes o homes que s’asseuen quan pixen o tenen inconvenients cacones, després d’aplicar el punt a.1. haureu de procurar que els pantalons o la falda no toquin mai el sòl del POLICLEAN, sinó quedaran més inservibles que un ministre d’economia qualsevol del ZP.

b – La intimitat: els POLICLEANS disposen d’una mena de balda per poder-los tancar per dins i així aconseguir certa intimitat. Com les portes acostumen a ser d’un plàstic bastant tou, aquesta balda passa a ser inútil a efectes pràctics. D’aquí un dels tants avantatges de tenir parella: que et faci de segurata repenjat /da a la porta i mirant de forma desafiant a tot borratxo que s’acosti.

c – La manca de subjecció i d’estabilitat. Fins ara, he explicat coses que poden fer que el vostre periple pels POLICLEANS vagi millor o pitjor, tot depenent de vosaltres i del vostre bon fer. Però ara he d’escriure sobre una de les coses que poden provocar que patiu un seriós accident: l’Ambient. Heu de ser previsors i cerciorar-vos de quanta i de quina gent està a prop del POLICLEAN al qual us dirigiu. Els POLICLEANS són altament inestables, i amb quatre espentes mal donades poden caure al terra, quedar-se en posició horitzontal i provocar-vos alguna ferida o embrutar-vos amb els vostres propis fluids corporals o amb els que estaven arrecerats al dipòsit de l’aparell. Altament perilloses foren també les qüestions relatives als ja esmentats punts a.2.I i a.2.II. En aquest sentit, existeixen diferents possibilitats:

c.1. Que no hi hagi ningú. Endavant doncs, però doneu-vos pressa, no llegiu el diari ni perdeu temps enviant SMS mentre esteu asseguts, pel que pugui ser.

c.2. Que hi siguin els vostres amics a la vora. Aquí depèn del nivell d’amistat que hi tingueu i el nivell de cabronisme o estupidesa –entesa en l’escala que aporta C. M. Cipolla- de que disposin. Poden esperar a que sortiu i fins i tot ajudar-vos, o bé fer la divertida broma de sacsejar el POLICLEAN mentre hi sou dins. Al tanto, molta bis psicològica a l’hora de confiar amb teòric amic.

Imatge d'arxiu del sr. Cipolla

c.3. Que els que hi siguin a la vora siguin desconeguts. Aquí dependrà del nivell de civisme de cadascú. Però, atenció, que el civisme és inversament proporcional al nivell d’alcohol i d’altres substàncies ingerides i el nivell d’alcohol i substàncies ingerides és directament proporcional i multiplicador de l’hora que sigui.

Bé, tot això podria ser més llarg, però crec que ja és suficient. Possibles solucions pràctiques al tema dels POLICLEANS? N’aporto unes quantes, espero que vosaltres n’aporteu unes quantes més, tot sigui per la mútua ajuda i per la convivència.

a – No anar mai al POLICLEAN. “Muerto el perro muerta la rabia”. En el cas que això no sigui possible, consulteu les següents opcions.

b – Anar de festa amb un rodweiler, un dogo o un cocodril i deixar-lo lligat a la porta del POLICLEAN com a mesura dissuasòria.

c – Posar un convincent cartell a la porta del POLICLEAN on s’asseguri que aquest està electrificat.

d – Posar un altre cartell al POLICLEAN, també convincent, on s’asseguri que aquest espai no és un POLICLEAN sinó que és una zona de quarantena per a infectats de Grip A on hi ha reclosos malalts altament tòxics. L’escrit haurà de ser firmat per algun metge de renom com el dr. Corbella o Gregory House.
e – Portar sempre a sobre una màquina d'aquelles que envasen al buit, però mida XXL, perquè quan entrem al POLICLEAN hi entrem degudament envasats (fent-nos sempre tres orificis: un a la boca per poder respirar i dos més a l’esfínter i a la bufeta. Cal considerar que si ens en oblidéssim, sobretot de fer els dos darrers, podríem patir algun accident bastant escatològic. Molt d'ull!).
f – Fer el curs intensiu de ioga del CEAC abans d’entrar al POLICLEAN, per així accedir-hi levitant i no tocar absolutament res. Ara bé, hi haurem d’anar ben entrenats ja que, si perdem la concentració 1 (la que ens permet desafiar les lleis de la gravetat) a l’hora de realitzar la necessària concentració 2 (relaxació anal/bufetera) faríem cap de morros a la tassa del vàter i el contacte bacterià seria més que evident. En el cas que això succeís seria totalment necessari i urgent dirigir-se al centre sanitari més pròxim i, de pas, prendre’s una bona dutxa a base de salfumant i dissolvent industrial.

*Sànset*

4 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Potser si tots fossim una mica més nets i ficar les coses on toca no caldria pensar en aquestes solucions una mica surrealistes...

M'he pixat de riure! (expressió, eh?) Sànset, en saps moooolt!

Utnoa, qui riu les teves gràcies, jiji

Assumpta ha dit...

Eeeeh!!! Juaaaassss Això de ruixar l'wc d'alcohol i pegar-hi foc vaig explicar jo també que ho feia l'amic d'un amic... però ho feia de veritat, eh? :-))

Jordi Casanovas ha dit...

No cal que sigui un policlean per trobar wc's en aquest estat. a molts bars un dissabte de matinada estan així.

sanset i utnoa ha dit...

utnoa: si tots fossin més nets... tots seríem bons catalans, ja que la màxima és "no cal netejar si no embrutes".

Assumpta: doncs jo ho vaig escriure com a quelcom surrealista. Ara, és veu, que allò impossible pot esdevenir realitat. Això ens dóna esperances? que cadascú cregui el que consideri...

Jordi: els wcs dels bars en dissabte a la nit poden esdevenir una espècie de policlean fixe. Caldria matisar, com bé apuntes, que també són un espai molt perillós, amb l'afegit que mai se'n van, sempre estan allí!

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

Salut!

*Sànset*