dilluns, 28 de setembre de 2009

Tarda de pesca

Quan era més jove –que encara m’hi considero- anava a pescar molt sovint. Ara feia temps que no hi anava i el dissabte em vaig decidir a tornar-hi per provar sort.

El fet de pescar, només per la simple comunió amb la natura, representa un bàlsam. Dissortadament, les algues invasores, els silurs, el musclo zebrat i les mosques negres t’ajuden a recordar que el bàlsam ja no ho és tant com abans i que la globalització, tant estimada per molts, arriba fins a la llera del riu.



*Sànset*

6 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Jo no he pescat mai, com a molt :un refredat cada hivern ,però entenc la teva preocupació...entre tots ja fa temps que estem fent malbé el nostre món...

Anònim ha dit...

res és el que era

Jordi Casanovas ha dit...

aquí al costat de casa s'hi pesca força bé sempre i quan marxis abans de la posta o portis repel·lent pels mosquits

Assumpta ha dit...

Al meu cunyat li agradava moltíssim pescar. Ell pescava a la platja, per Salou, Cambrils... fa anys d'això.
Una vegada va pescar una Daurada enorme!! Li varem fer una foto jeje
Després ell mateix la va cuinar i ens la vàrem menjar :-))

Llàstima que tu trobessis, en 10 anys, tota aquesta degradació!

XeXu ha dit...

Que no ho vegi la teva dona això de que vas anar de pesca dissabte...

No, ara seriosament, jo quan era menut hi anava tot sovint amb el meu pare (pura pel·li americana!), però a la que vaig començar a fer amiguets se'm va passar la tonteria. Era distret, però, recordo que en gaudia.

sanset i utnoa ha dit...

Això de la "teva dona" no sé com m'ho h de prendre...

Jo només hi he anat una vegada, a pescar, i va ser d'allò més accidentada! jiji

Recordes Sànset?

utnoa