dilluns, 9 d’agost del 2010

HOME PREVISOR VAL PER DOS

Sempre he volgut considerar que sóc un paio previsor. M’agrada mirar-me bé les coses abans de fer-les, repassar-les i disposar de prou temps per tornar-les a repassar. Quan sortim de viatge, per exemple, sempre em miro i em remiro la maleta, amb la Utnoa fem llistes amb tot el que necessitarem, i poso a punt el cotxe.

Sóc una persona de costums. La bossa sempre la faig amb molt temps. Pel que pugui ser, i perquè sé que les presses em maten. I en tinc proves. Aquest divendres fèiem tard a festes del seu poble. El lavabo del pis va començar a perdre aigua i la feina va ser nostra per aconseguir apaivagar la fúria del nostre Posidó particular. Després vaig acabar de fer la bossa traient xispes perquè, en cas contrari, arribaríem a tres quarts de quinze a un dels actes programats i que volíem veure. I les presses són mala companyia, i més per un servidor. Les conseqüències podrien haver estat nefastes: no només em vaig deixar el pijama (element que poden suplantar uns bons calçotets...), sinó que també em vaig oblidar tots els calçotets. Per sort, el meu benvolgut sogre –tot i que jo vaig oferir que me n’aniria a comprar un parell per sortir de l’apuro- me’n va regalar dos a estrenar. Així, i mai millor dit, vaig salvar la collonera.

Sobreescrit paràgraf representa prova fefaent que un servidor necessita temps per poder preparar les coses amb un mínim de garanties. I a més a més, i com ja he dit, sóc persona de costums. I en molts sentits. Fins i tot en el sentit més físic del terme.

Tots els matins arribo a feina una estona abans, cosa que em permet fer el cafè i poder anar a alliberar a Willy (eufemisme: no penseu que sóc cuidador d’orques) amb suficient marge de temps. Tots els matins vaig al mateix lavabo. Sempre he necessitat un mínim d’intimitat per fer segons quin tipus de tasca i aquell WC (inicials d'origen saxó que signifiquen Wonderful Caca) és el que em sembla més tranquil i apartat. També el que freqüenta menys gent. El divendres vaig acabar el paper higiènic. Em va anar just. Ben just. Quan, cofoi i alleugit –tant física com psicològicament- vaig rentar-me les mans em vaig escriure una nota mental (Courier New, doble espai, negreta i subratllat) que resava així: Sànset, dilluns no vagis al teu vàter, que no hi haurà paper higiènic. I si hi vas, comprova que n’hi hagi abans de començar a fer res.


Com sóc un paio de costums, no tinc el costum de revisar que hi hagi paper de vàter. A més a més, no sé que coi en vaig fer de la nota mental. Cagada pastoreta. Amb tots els ets i uts.

Quan un servidor ha acabat la tasca que s’havia proposat quan s’ha abaixat els pantalons i els calçotets –els meus, no els del sogre, que estan per rentar- i ajagut a la freda tassa, i mitjançant conegut automatisme, ha anat a agafar una porció d’aquell paper que tant neteja i que tan menystingut tenim, s’ha quedat de pedra. De pasta de moniato, per no dir una altra cosa. No hi havia res. "Merda! Inútil! i la nota mental què? Ruc, que no portes clínex a la butxaca ni t’has pujat el diari (amic i substitutiu d’emergència del paper higiènic)."

En tal dicotomia, el primer que he pensat ha estat: “xiula, a veure si sona la flauta i se’t presenta el gos d’Scotex carregat de paper higiènic”. Després de diferents intents he desistit. O el gos està sord com una tàpia o se n’ha anat de vacances lluny de qualsevol lloc on hi hagi vàters.

“Només em queda una opció”, he pensat. I, com un valent, m’he pujat els pantalons i els calçotets per la part de davant –deixant el darrere lliure, pel que pogués ser- i, com he pogut, he anat cagant llets (fi humor negre) fins al vàter més pròxim. Quan he tancat la balda algú ha intentat entrar.

“Ocupaaaaaaaaaaaaaat”. Salvat per la campana. M'ha anat de pocs segons. Ben pocs. Què haurieu pensat si entressiu al vàter i us trobessiu un company corrent com un sonat i amb el cul a l’aire? com a mínim m’hagués guanyat un àlies de per vida. I, m’hi jugaria el coll, ben escatològic.

A partir d’ara, i pel que pugui ser, intentaré acostumar-me a dur sempre un paquet de clínex a la butxaca. Home previsor val per dos.

*Sànset*

28 comentaris:

zel ha dit...

Molt bé, Sànset, et confessaré una cosa, no estàs sol en aquest món de culs a l'aire, no rei, una servidora, quan va al WC del cole, sempre al mateix, evidentment, ha passat pel mateix tràngol, merda merda merda, sense paper... i he fet la mateixa comèdia, mitges calces amunt, sortir encamallant-me amb els pantalons fins al proper WC arriscant-me a trobar criatures que diguin, ei!, la Roser amb el cul a l'aire!, o sigui que, repeteixo, tenim un club muntat!


Petonassos!!!! Treballa la mossa?

Elfreelang ha dit...

Molt divertida la teva odissea! bé divertida perquè vas aconseguir salvar el cul, perdó la situació...a mi em passa semblant amb els costums, vull dir que sóc de costums també...això sí sempre sempre porto un paquet de klinex a la butxaca....

Alepsi ha dit...

Jajajajajajaja! Hòsties... què chungo això de trobar-se sense paper... i més si un en té la culpa! xD
Jo també sóc dona de costums... i sempre vaig al mateix vater... mira que som raros, els humans, eh?

Anònim ha dit...

També sóc dels de rutina diària. Cada dia faig els mateixos horaris en tot: a l'hora de dormir, llevar-me, menjar...
I tampoc suporto haver de preparar els coses de pressa. Ja que s'ha de fer, millor tenir-ho tot preparat abans, no?!

Joana ha dit...

Un secret, però no l'expliquis... jo sempre duc dos mocadors de papers als... sostenidors!, també acostumo a ser prvisora je je.

Garbí24 ha dit...

I com deia aquell: estimats germans, fregueu-se el cul amb les mans, que jo per falta de paper també ho vaig haver de fer.
És una putada, però de vegades passa.

Assumpta ha dit...

Jajajaja jo sempre, sempre, sempre, sempre, sempre miro si hi ha paper abans d'anar enlloc :-)

Si he de sortir de casa sempre, sempre, sempre, sempre, sempre faig unes bones estirades de parer d'wc, els doblego bé i els guardo en un mocador de roba d'en Josep Lluís... Aquell mocador de roba (petit farcellet protector) va dins la bossa o a alguna butxaca :-)

JJMiracle ha dit...

Molt bona, aquesta! A partir d'ara, a revisar que hi hagi paper!

McAbeu ha dit...

En P-CFACSBC2V se m'ha avançat en posar la banda sonora al teu post però és que encara no m'he refet de l'ensurt que m'ha provocat la foto d'aquell rotlle de paper-ratllador de cuina que ja dius que tampoc n'hi havia, i jo afegeixo... per sort! ;-)

mar ha dit...

hehehe...
m'has fet riure una estona!
tots ens hi hem trobat alguna vegada amb situacions d'aquestes...

jo, no sóc dona de costums però sí que tinc alguns hàbits adquirits i el de mirar si hi ha paper n'és un d'ells (moltes vegades ja preveient el què em trobaré m'agencio un parell de klinex... per si de cas...)

(en canvi, les maletes, sempre a última hora!!! espero no deixar-me res per anar a Berlin!)

bona setmana!

neus ha dit...

Sànset! que per això es va inventar els post-it home!! ains...

(quin riure que m'has fet!!!!)

Carme Rosanas ha dit...

je, je, je... i a qui no li ha passa t una cos a així? Bé a l'Assumpta que diu que sempre sempre porta paper a sobre... jo gairebé sempre porto Kleenex, però sempre hi ha un dia que ...

rits ha dit...

ostres, m'has fet riure molt! una situació ben còmica!!! i al costat de la pica no teniu paper per eixugar les mans? poden salvar d'un apuro!

mai he pogut anar a alliberar cap willy a la feina. manies d'una, res com el de casa amb el tintin en forma de pòster al damunt.

la foto és genial, encara em fa riure!!! ah, i m'has recordat un capítol de la série "Como conocí a vuestra madre" on el Marshall té problemes amb el seu lavabo... (te l'he buscat xò ara no el trobo. amb calma et busco l'nllaç)

Joan ha dit...

Però home! Aquestes coses són com les morenes, es pateixen en silenci. I mai, mai , mai de la vida no s'expliquen. Ni sota tortura. I vas tu i ho publiques al bloc, obert al món sencer.

I després ens queixarem que els catalans tenim fama d'escatològics.

Ostres quin tip de riure. Culet, culet!!

Ferran Porta ha dit...

Sànset, quin estrès de situació, parfavó, quin estrès! Celebrem tots junts que, si més no, vares poder solucionar la papereta (mai més ben dit) amb molta gràcia (i sort, dit sia de passada).

A Berlin, tranquil, teniu un Schlecker al costat mateix de la vostra residència. Però pensar a passar-hi abans d'alliberar res!

Mireia ha dit...

jajajaja

fanal blau ha dit...

mm'has fet riure molt, sànset, i això sempre és d'agraïr!

:)

Cris (V/N) ha dit...

Jolina quin bon post, m'encanta arribar i que em facin riure Sànset, jajajjaaa :) Us deixo un gran petó a tots dos!!!

montserratqp ha dit...

Noi, com m has fet patir!!!..i riure...i no només amb els calçotets del sogre (es nota que hi ha confi). Cal preveure, cal preveure...sempre i en tots els temes.

sànset i utnoa ha dit...

Zel: Sí que treballa, massa i tot! Però cada dia li queda menys per acabar!
Per sort, veig que no estic sol en el món dels “culs-a-l’aire”. I sort que a tu no t’han enganxat, que els nens poden arribar a ser molt cruels. Sí que podríem muntar un club!

Elvira FR: I ben fet que fas! Mira si sóc de costums jo que, si això que explico em va passar el dilluns, el dimarts vaig anar a “tirar el sobre” i no em vaig fixar si hi havia paper de WC. Per sort, algú n’havia posa que si no ja hi tornava a ser...

Alepsi: És ben curiós. Sembla que li haguem d’agafar confiança a l’WC, com si ens sabés greu donar-li ús. A mi em passa sempre: WC desconegut= tasca difícil. Quan ja porto uns quants dies esforçant-m’hi tot va més fi (entenguis l’humor fi...). És com si marquéssim territori.

Albert B. i R.: Ets dels meus doncs. Tot ben preparat. Ara, quan ens fan córrer s’aproxima la catàstrofe!

Joana: Bona tàctica. Llàstima que normalment jo no porti sostenidors. Ara, temps al temps...

Garbi24: Abans intentaria fer moltes coses. Seria l’última opció. Jo, que sóc fastigoset...

Assumpta: Tu si que ets previsora! Jo, en canvi, semblo el monarca del regne dels despistats. T’hauré de contractar d’assessora!

PC: T’asseguro que vaig pensar de posar-la de Banda Sonora! jejeje, m’has fet riure!

M. H. McAbeu: Doncs aquest és un rotlle típic del país, de Catalunya. Portem 300 anys demostrant al món que el sado-massoquisme va amb nosaltres!

Mar: Esperem que no et deixis res! Amb el temps que fa que ho preparem no passarà, segur!
Veig que per aquí hi ha molts que sou previsors. Som una secta!

Elur: Amb els post-its també em passa. No sé que en faig. De fet, sobre la taula de l’oficina sempre hi tinc una agenda. Ben gran i que tot l’any hi és. Pots creure’t que l’obvio contínuament? I el fotut de tot això és que ho faig de forma premeditada...

Carme: La llei de Murphy sempre es compleix. El dia que no en portes succeirà la desgràcia. Per això, més val no portar-ne mai...

Rits: No tenim paper d’eixugar les mans, no. Tenim un traste d’aquells que tira aire quan poses les mans davant del sortidor.
Jo –tot i que mai m’ha agradat massa- hi he d’anar a la feina. El meu sistema extractor és d’horaris fixes. Si no ho fes, Willy sortiria d’una presó per fer-ne cap a una altra...

sànset i utnoa ha dit...

No he seguit mai Como Conocí a Vuestra Madre. Ara, no descartem començar-hi!

Joan: Jo no en queixo. I no em malinterpetis, però sempre tinc “la merda a la boca”. Leo Bassi???
De fet, aquestes anècdotes –que a quasi tots ens han passat però que callem vilment- són de bon riure perquè tots els que riuen pensen “mira el ruquet, com ho explica. A mi, em va passar l’altre dia...”

Ferran: Crec que a Berlín són gent civilitzada i sempre tenen un rotlle de paper preparat al mateix WC. Per cert, em sembla recordar que a l’aeroport de Berlín vaig haver d’anar a alliberar a Willy i em vaig trobar amb un paper higiènic que era com de roba. Pot ser???

Mireia: El riure és compartit!

Fanal Blau: Gràcies. Almenys, que l’aventura hagi servit per alguna cosa!

Cris: Quant de temps! Què tal les vacances?
Gràcies!

Montserrat: El sogre, que es va apiadar del “pobre desgraciat”. I li ho agraeixo!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Em conformo amb un sou baratu, de veritat :-))

Cris (V/N) ha dit...

les vacances de conya, Sardenya, la Costa Brava i Praga, absolutament encantada de la vida que vinc, ara a posar-me al dia, que no vegis quanta cosa bona per veure i llegir!! Petonassos nois!!

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta: Pots matisar que vol dir per tu "sou baratu"? depenent del que responguis ens plantejaríem seriosament contractar-te.

Cris: Ostres, quina enveja! Nosaltres marxem en una setmaneta (llarga setmana!!!) però ens quedem més aprop!

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ostres Sànset, quin riure!!!
Jo sempre porto com a mínim un mocador de paper a la butxaca, de vegades fins i tot dos. I m'han salvat en més d'una ocasió!
Dels costums... doncs depèn. Sí m'agrada fer la bossa amb antelació, però em puc saltar els costums fixos sense problemes...

sànset i utnoa ha dit...

Jo, que sóc poc previsor. Ara, prenc nota dels vostres consells i costums. I espero no perdre-la...

*Sànset*

Ferran Porta ha dit...

Osti, això no ho he vist mai! I francament, espero no veure-ho; ecs!

sànset i utnoa ha dit...

El món dels WC's, que és com un univers paral·lel!

*Sànset*