dijous, 26 d’agost de 2010

CRÒNICA D’UNS FRESCOS DIES

No vull fer-vos dententes si us comento que vam patir de fred nocturn. Estàvem sota dues -"dos" segons la meva variant dialectal- mantes en ple agost -i amb aire condicionat natural- mentre ens feia perdre en el son més profund la remor del Baliera discorrent entre pedres i marges pocs metres enllà.


Com temps ençà, vam escoltar el 4-0 dels nostres als andalusos. Imaginant uns gols ben capaços de vestir-nos de gala i dibuixant mentalment el dit índex del nostre messies particular apuntant tres vegades orgullós a l’infinit.


Des dels Aigualluts vam poder copsar la majestuositat de l’Aneto que, als seus peus, s’enllaça amb aquell estrany riu que pot entrar i sorgir del més profund de la terra sense saber si ha de néixer als Ulls deth Joeu o bé al mateix Forau. Els nostres peus (i també els de l’Aneto), com termòmetre insensat, van voler provar el seu estat. I us puc assegurar que van sortir-ne ben ràpid.


Vam passejar per Vielha, per Garós, per Sort i per Pont de Suert. Vam fer la Bonaigua. Ens vam fer companyia i vam sentir-nos feliços per ser-hi junts. Els Pirineus s’encomanen. T’hi sents com a casa. I quan has partit i només et resta veure’ls pel retrovisor, comences a patir d’aquella enyorança que romandrà viva fins el teu tan necessari retorn.



P.S. Ella continua treballant. I jo començo a saber-me de vacances, ara que ja quasi bé ha passat una setmana!


*Sànset pirinenc*

24 comentaris:

Ferran ha dit...

Sr Pirinenc, un post molt maco i refrescant, per bé que aquí, a les terres de més al nord, ja som a la tardor (ole, ole!).

Anda que no us ho heu passat bé ni res, i no m'estranya! Ho celebro per vosaltres. Ara, a seguir de vacances i a disfrutar-ho (i sense fer-li dentetes a la pobre Utnoa!)

Grüße!

McAbeu ha dit...

Doncs encara que no vulguis, t'he de dir que una mica de dentetes si que en fas. ;-)

Elvira FR ha dit...

Doncs aquí almenys a barna city fregits de calor estem! quina sort poder fer-nos dentetes des la fresca i amb un paisatge incomparable...que l'Utnoa segueixi estudiant força!

Rita ha dit...

Doncs només amb el títol ja feu ràbia! hahahaha

Fan molt bona pinta aquests dies i ben aprofitats sembla.
Bentornats i bones vacances!
Petons! (1 de més per a la Utnoa, perquè no defalleixi :P)

Joana ha dit...

Quina enveja.... uff... jo estic a punt de fondre'm!
El Pirineu és magnífic.

P-CFACSBC2V ha dit...

Molt bonica, la foto del peu! :-) Ja es nota, ja, que hi vau estar bé. Quina sort tenim de tenir els Pirineus a prop; sempre s'hi pot tornar.

kweilan ha dit...

Uns paratges preciosos i una bonica crònica!

Alyebard ha dit...

Sí que feu dentetes si, que jo ja no sé on amagar-me de la calor que fa. Una bona escapada; jo vaig ser-hi l'any 2000 i em va nevar per St. Jordi. Ja ho te això, la muntanya. La utnoa que no defalleixi.

Carme ha dit...

Jo també he passat les nits d'estiu abrigadeta de l'aire acondicionat natural... quin gust!

Amb molta pluja, fresqueta i caminades quan ens deixava el temps... però a l'altre extrem, al Pirineu de llevant.

Bones vacances i encantada de retrobar-vos... que no podia visitar blogs!

Assumpta ha dit...

Doncs sí, enveja pura i dura... aquí patint calor... i dic PATINT amb el sentit veritable de la paraula.

Mira la CARME! I després em diu a mi que sempre em queixo de la calor :-( clar, ella abrigadeta al Pirineu :-)


patir:
1 1 v. tr. [LC] Rebre l’acció (d’alguna cosa dolorosa o ofensiva). Patir una pena, un martiri. Patir fam, set. Patir fred, calor. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria. Crist patí mort i passió per redimir el gènere humà.

Assumpta ha dit...

Ai, m'he oblidat de dir que la font és el DIEC2 :-)

Albert B. i R. ha dit...

Heu escollit per anar cap a dalt uns dies ben calorosos a la resta del país. Me n'alegro que hagi anat molt bé el viatge!Uns racons ben bonics els que vau trobar!
I ànims a tots dos! A tu, per a trobar una nova oportunitat i a ella per a seguir amb la feina!

Mireia ha dit...

Que bé que heu estat! I l'envegeta que feu, amb la calda que fa per aquí. No vull ni saber com us deu costar el canvi!

XeXu ha dit...

Repeteixo, que bé que viviu! Us munteu unes escapades molt guapes. Comença't a creure això de les vacances nano, si amb aquesta experiència no t'hi fas, no sé que et cal per sentir-te vacacional!

rits ha dit...

us heu portat una mica de fresqueta cap aquí?

quina enveja d'escapada! a pensar quan repetir-la o fer-ne de noves

rits ha dit...

ànims, Utnoa!! que ja queda menys!!!

Joan ha dit...

Ostres, les vacances t'han aportat un aire poètic!

Vinga, a gaudir-les força, i ja que hi ets, fes-li fàcil a la teva costella que s'ho està currant.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Això són unes bones vacances!! Nosaltres hem estat a Asturies, a la platja als matins i sota dues mantes a les nits ;)

Joana ha dit...

Dormir en una tenda i amb dues mantetes...no em digueu que no és romàntic :)
Apa que durant molts anys he anat de càmping i me'n feu venir ganes !

Mireia ha dit...

Quin goig, tapar-se al mes d'agost!!

Albert ha dit...

Segur que veu gaudir molt d'aquest ambient. Tot i això, jo prefereixo la calor que el fred, sempre que aquesta no sigui tan continuada i tan intensa com aquests dies.
Adéu!

Jordi ha dit...

Ostres, jo era per Esterri d'Àneu a aquelles dates! A que s'estava fresquet!! Tot el mes allà dalt i dormint tapat amb manta! Em va fer una mandra baixar ahir cap a la gran ciutat... uff!!

Núr ha dit...

Quina tranquil·litat només de llegir-te! La meva família solíem anar per aquests llocs que anomenes quan ma germana i jo érem petites, tot i que ara fa temps que no... ains...

Per cert, i com que hi fas referència tu: En els registres informals de certs parlars, el numeral dos no presenta flexió de gènere: dos llapis, dos llibretes. Tanmateix, en els registres formals, cal mantenir sempre la variació de gènere del numeral dos: dos llapis, dues llibretes. (aquí)

sànset i utnoa ha dit...

Sento enveja de nosaltres mateixos ara que pateixo la calor de la Ribera! gràcies a tots pels vostres comentaris!

Núr: ho sabia, jejeje. Aquest va ser un tema de debat a classe. Fet i fet, no escric de forma formal, i per tant em permeto el luxe d'esciure el "dos" encara que jo seria ben partícip que aquest "dos" -com el tema de les hores en la vairant occidental- fos ben permès en tots els registres. Ara, crec que és una causa perduda...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*