dilluns, 16 d’agost de 2010

L'ARAN

Es mies arraïtzes arriben fis er Aran.

Vos voi saber.

Desiri qu’es montanhes vos contunhen d’abraçar e vos regalen conservar vòste bèl parlar.

Vosati tanben meritatz èster. Per tostemps.


Reconec la gent que “bloquegeu” amb nosaltres com gent reflexiva. M’agrada llegir escrits i comentaris on em mostreu com aneu més enllà. De fet, el mèrit rau en que us plantegeu possibilitats que la majoria dels mortals no som capaços ni d’ensumar. Quan, per exemple, escriviu sobre independència tot sovint us pregunteu aquell “i l’endemà, què?” que molts ni havíem gosat alvirar. Avui jo, i trencant el meu gel, vull qüestionar-vos un “i l’endemà, què?”. Un “i l’endemà, què?” sobre el que fa massa temps que barrino i sobre el qual ja he forjat les meves pròpies teories que ara no plasmaré, sinó que inclouré quan respongui els vostres comentaris. Si n’hi ha, clar.

La meva mare és aranesa. La Val d’Aran m’atreu, m’agrada i hi pujaria sempre que pogués. No sé aranès però voldria saber-ne. I m’agradaria conèixer cada racó d’aquell petit país que perviu sense fer soroll en el nostre país petit. Potser per tot això em ve el meu “i l’endemà, què?”.

Fem història-ficció. Catalunya aconsegueix la independència. Quin estatus atorgaríeu a l’Aran: comarca? vegueria? autonomia? federació? confederació? res? I si algun dia, i pels motius que sigui, els aranesos fan algun tipus de consulta i resta ben clar que anhelen la independència, què faríeu en aquest cas? els la donaríeu o no?
Us escolto!

*Sànset d’Aran*

25 comentaris:

Molon labe ha dit...

No pots aspirar a obtenir allò que no estàs disposat a donar...

Ferran ha dit...

Benvolgut Sànset I d'Aran, si la majoria d'aranesos vulgués separar-se de Catalunya, sense dubte, bon viatge i a reveure. De súper bon rollo.

Quan siguem un estat com els altres, l'Aran hauria de tenir un estatus especial; la resta del país, una estructura tipus Generalitat, vegueries i municipis.

Francesc Mompó ha dit...

Sóc valencià, de la gran nació catalana, però sóc conscient que sou vosaltres, els catalunyesos qui esteu gaudint de la festa la vespra. No perdeu l'oportunitat i tireu endavant. La resta serà de fàcil solució -dins de la seva complexitat, com és natural. Els aranesos tindran dret a triar el seu futur, com nosaltres; junts o separats, són ells qui han de decidir i com.
Força companys i endavant. A veure si el rebufo ens estira a nosaltres. I si no, sempre ens quedarà l'exili.
Salut i Terra

Joan ha dit...

Crec que uns dels greus problemes de l'independentisme és el concepte de germà gran que sovint s'utilitza de Barcelona estant. Incloure al mapa territoris que no volen ser inclosos no té cap sentit, i només serveix per confondre. Catalunya ha d'avançar per si sola, i la resta que decideixi què vol fer.

Si volem ser respectats hem de respectar. Cadascú que sigui el que vulgui ser. Això reclamem, i per tant, això hem d'oferir. L'Aran mereix un tracte especial, és clar. L'Aranès ja és reconegut al nou Estatutet, però ara que el català no és constitucional no sé en quin estat quedarà ...

El repte és construir un país envejable del que tothom hi vulgui formar part. I qui no vulgui, doncs, tan amics.

Rita ha dit...

Un qüestió molt interessant la que plantegeu, Sànset d'Aran (I).

No fa gaire, parlant de les vegueries, no sé si ho recordeu ja hi va haver conflictes entre el Síndic i el conseller de Governació, representant de la Generalitat en aquest assumpte.

A mi em sembla que se'ls podria donar un tracte especial, si s'hi avinguessin, però si no, si volguessin ser independents, doncs que en siguin i tant amics.

Lamentablement, però, veig que això de "i l'endemà, què?" no s'ho planteja ningú ni pel que fa a Catalunya. Quina manera de fer-nos perdre el temps!

Lluïsa ha dit...

Estaria bé poder avançar tots plegat, amb respecte per les diferències que hi ha arreu del país i que ens fan grans.
I si, per la raó que sigui, l'Aran vol la independència de Catalunya, doncs endavant; qui millor que nosaltres per entendre-ho i posar-ho fàcil.

Elvira FR ha dit...

igual que desitjo la sobirania de Catalunya si l'Aran també ho vol perquè negar-li? seria una incoherència ....el dret a l'autodeterminació és inqüestionable!

elur ha dit...

Dissabte en parlàvem amb el meu germà, tant que ens queixem del maltractament que rebem per part d'Espanya i nosaltres fem igual, en aquest cas pitjor perquè sabem ben bé quin pa s'hi dóna, amb la Val d'Aran... espero que Catalunya sàpiga ser coherent en aquest cas, jo en seria/seré.

zel ha dit...

La gran pregunta per mi, és, i els aranesos, d'on us sentiu? Jo sóc de l'Empordà, però de l'Alt Emporda de naixença. I des que treballo al baix, i d'això fa més anys que no pas en vaig viure al meu Figueres natal, he reconegut semblances i particularitats en vadascun dels meus dos Empordans. Però, el fet d'una llengua comuna, ens ha d'unir o separar? La vostra, que té estatus i és reconeguda com a tal (sempre es parla del català, castellà, aranès si s'escau en el tracte lingüístic a les escoles) teniu un estatus de llengua primera, per tant, els aranesos heu de parlar, com els valencians, els de les Illes, o els Algueresos. Jo veig uns Països Catalans, però qui sóc jo per dir res? No s'ha pas de fer res en contra d'un arrelament propi, ara no tinc clar si em toqués de decidir què faria, les llengües són una riquesa que no espot perdre, parlen i defineixen una cultura que s'ha de preservar com una joia... Mmmhhh, no sé si he dit res de prou clar!

Petonassos, Sànset de l'Aran! Per cert, adoro, m'estimo i em sento molt bé al teu Aran, que hi he vingut moltes, però moltes vegades de vacances...i vaig comprar tot el que vaig trobar escrit en aranès...

P-CFACSBC2V ha dit...

Crec que la Vall d'Aran té prou entitat per decidir què voldria ser en una Catalunya independent. Si volguessin conformar-se en ser comarca, comarca; si aspiressin a vegueria, vegueria, i així en els altres casos. Que volguessin ser independents de Catalunya? No veig per què no. El que no s'hauria de fer és obligar-los a ser comarca, vegueria, etc., contra la seva voluntat.

garbi24 ha dit...

si alguna cosa hem après es que no s'ha de lligar a ningú a la força, qui vulgui marxar que ho faci, si vol tornar que s'atengui a les conseqüències.
Total, que no es pot dormir amb una dona que no vol estar al teu llit.

khalina ha dit...

Penso que el respecte és fonamental. I per tant, els aranesos són qui han de decidir. Totes les fórmules són possibles. Clar que quan diem els aranesos, són la majoria dels aranesos, i no tots. I són difícils les unanimitats d'aranesos o de qui sigui (no entraré en reunions d'escales de veïns) Aquí és on venen els problemes en general.

McAbeu ha dit...

No afegiré res de nou a la majoria dels altres comentaris.
Defenso fermament el dret d'autodeterminació i això inclou el meu i el dels altres.

XeXu ha dit...

Primerament, dir que encara que sigui una qüestió que et toca ben de prop, que t'hagis fet aquestes reflexions i ens les transmetis ho trobo magistral, i la qüestió és molt més seriosa del que pot semblar, al meu entendre. Així que abans que res, et felicito, l'has clavat.

A dia d'avui és molt fàcil dir que has de fer als altres el que vulguis per tu, i que si nosaltres fóssim independents, un estat de ple dret, NATURALMENT que permetríem a Aran fer un referèndum i assolir la independència si així ho volen. Home, només faltaria, quina mena de catalans seríem si després de com ens maltracten des d'Espanya fem el mateix que ells! Sí, sí, i tant, si no hi volen ser que marxin, copets a l'esquena, amics per sempre, i seguirem venint a esquiar, si no us fa res, que és maco això que teniu!

No m'ho crec. Veus per on vaig, oi? Avui tots hem de dir que sí que ho voldríem.

Bé, no dubto que una part significativa del poble hi estaria d'acord, tant avui com quan es doni o donés el cas. Jo em veig pensant així, i és que no vull a Catalunya ningú que no s'hi senti a gust, per això no crec en els Països Catalans, ho he dit més d'un cop aquí. Com a realitat lingüística sí, però territorial no. Jo penso que els deixaria decidir. Jo, des de casa, des del sofà, pensaria que sí, que han de tenir aquest dret.

Ara bé, qui és que no deixa decidir a Catalunya? El govern espanyol. Qui prendria les decisions? El govern català. Per començar, se'ls tractaria de traïdors a la pàtria, probablement. Més probablement, es manipularien els mitjans de comunicació per desacreditar-los una mica, i ens farien creure que en realitat són quatre arreplegats aranesos, tots cuidadors de vaques i pagerols, els que volen la independència de Catalunya.

I encara hi ha un altre tema important. Quin pes té Aran en l'economia catalana, o en capital humà, o en riquesa de recursos naturals. Home, si d'allà no se'n treu més que quatre xavos, doncs mira, si volen plegar veles, ja s'ho faran. Prou problemes tindran allà dalt deixats de la mà de Déu. Ara bé, com representin una part important dels ingressos de l'estat, o d'allà se'n treguin matèries primeres precioses, el govern s'ho mirarà amb uns altres ulls, naturalment. Llavors és quan diuen que no es pot perdre la unitat, per res del món!

I bé, penso que s'entén on vull anar a parar. I perdona l'extensió, però has demanat que fem història-ficció (concepte que m'ha encantat!), i això faig. Em sembla que tots els testos s'assemblen a les olles. Recorda que no és el govern el que té més fal·lera per la independència. El poble té unes idees, però decideixen uns altres que suposadament en saben més, i que nosaltres vam triar. Com a única cosa que veig segura, et diria que per començar es muntaria un sidral de ca l'ample.

Assumpta ha dit...

Bé doncs, demostrant la meva ignorància, diré que no tenia ni idea que els aranesos no volguessin ser catalans :-)

Sí que sempre he pensat que s'ha de donar el màxim respecte a l'aranès, ensenyar-lo, cuidar-lo i mimar-lo com s'ha de fer amb totes les llengües... però mai m'havia plantejat més enllà... per tant, jo us vaig llegint que així aprenc més coses :-)

Albert B. i R. ha dit...

Seria molt contradictori negar als altres el que nosaltres hem aconseguit. El futur dels aranesos deixaria que l'escollissin ells mateixos. No podríem tenir la mateixa actitud intolerant que els espanyols han tingut amb nosaltres. Seria la primera mostra que seríem un Estat democràtic i civilitzat de veritat.

kweilan ha dit...

Jo estaria pel dret a decidir. I els de la Val d'Aran també el tenen.

MARTELL DE REUS ha dit...

També podria ser que els aranesos decidissin seguir amb España. Una vegada vaig sentir que els "fotia" més el fet de ser catalans que no pas españols.

Que facin els que hi sembli, allà ells...

rits ha dit...

doncs mira, en aquest cas seré poc reflexiva, i em sap molt de greu per la teva mare, que segur, segur que és una bellíssima persona. Però per raons ben poc objectives, com són un ex i el nivell professional que he tingut amb els aranesos, per mi són uns torracollons!

però saps què penso, que saben perfectament el que volen i com ho volen. Fan pressió i se'n surten, tenen tots els beneplàcids del Govern català i l'aranès bé que està ben cuidat (prou l'hauríen de cuidar ells). Per tant crec que tot i que sempre es queixen, que sempre diuen que passen i volen ser independents, si finalment Catalunya s'independitzés, no crec pas que volguéssin anar apart. N'estic gairebé segura.

Això si, si ho volguéssin, per coherència esl ho hauríem de respectar.

Una abraçada a la teva mare. Em sap greu haver-m'hi ficat amb els aranesos.

ZuhaitzV ha dit...

Ja ho deien aquells. Bilingüisme sí: català i aranès.


Per cert, l'últim post que he fet, no sé per què, però em fa l'efecte que serà ben rebut per ambdós DYWTKAS

;o)

Endalant!

Anònim ha dit...

Good dispatch and this post helped me alot in my college assignement. Thank you on your information.

Alyebard ha dit...

l'endemà:
1) reconeixement de la realitat nacional aranesa dins de la república catalana. No vegueria. Estat associat i si volen exercir el seu dret a anar-se'n jo mateix els pujo l'urna des de l'Empordà.( tècnicament, Era Aran és un territori occità sota administració catalana amb un pacte de querimonia des de l'alta edat mitja)i respecte a l'aranès, res de bilingüisme, tot en aranès ( i que se'ls ensenyi català, anglès, francès i el que vulguin)

sànset i utnoa ha dit...

Molon Labe: jo ho estaria. Són els del país del costat que...

Ferran: Com ja podies preveure, la meva percepció és molt semblant a la teva. El dret a decidir ha d’anar per davant de tot.

Francesc Mompó: Començo a pensar que l’esforç que em fet per explicar a Espanya com ens sentim, els nostres polítics se’l carregaran. Dissortadament, cada dia tinc més clar que no ens mereixem una classe política com aquesta.
Ara, no perdo l’esperança. Igual que no la perdo amb el País Valencià. Si nosaltres hem de ser tossuts, vosaltres ho heu de ser molt més. I els que no us doneu mai per vençuts teniu tota la meva admiració. Sempre us quedarà “l’exili” –i esperem i desitgem que no sigui necessari- i nosaltres sempre estarem al vostre costat.

Joan: Xapeau! La nostra forma de pensar va paral•lela. Quan tinguem una constitució –espero no ser massa vell per llavors- una de les primeres coses que hem de fer és anar a l’Aran i preguntar: “nois, què voleu fer?”

Rita: Jo, que sóc amic de la Història Medieval, veuria amb bons ulls un Estat Occità. Que facin el que vulguin, que nosaltres no hem de ser com els espanyols!

Lluïsa: Nosaltres que tant la volem, sempre entendrem la voluntat d’un Poble per esdevenir lliure. I, el dia que ho siguem, la respectarem.

ElviraFR: Em quedo amb “dret d’autodeterminació inqüestionable”. Hem de ser coherents, com ve dius.

Elur: Jo també en seria. I espero que el dia que siguem un país de veritat, ho sapiguem ser.

Zel: La qüestió, com ve dius, rau en què senten i on volen pertànyer els aranesos. La percepció que en tinc, és que un aranès “de soca” se sent aranès. Ni català ni espanyol. I crec que li despertem les mateixes simpaties tant els uns com els altres. Fet que ja és trist... Ells ho decidiran, algun dia....

PC: Estem totalment d’acord. No hase falta disir nada más.

Garbi24: Com amb en PC, pensem igual.

Khalina: La unanimitat és impossible. Les majories no. Tot seria qüestió d’assabentar-se que n’opina la majoria, i fer segons les conclusions que s’extreguin.

M. H. McAbeu: D’això se’n diu ser coherent. Fet que, de moment, estem demostrant tots. Els del país que corre pel nostre occident haurien de fer l’esforç de llegir-nos i intentar-nos imitar!

Xexu: Primer de tot, no t’he de perdonar res! M’ha semblat molt interessant el que has escrit. I no et diré que puguis anar faltat de raó, perquè el dia que siguem independents i ens plantegem aquest tema –important- segur que descobrim que també existeix una “caverna catalana”. A mi, francament, no em faria res respectar el que els aranesos decidissin. Fins i tot, si fos “passar a formar part d’Espanya”. Nosaltres, que ho patim, hem de tenir clar que mai podem posar-nos al capdavant d’una pancarta que resi “unitat indissoluble de la pàtria” ni negar a ningú el dret a decidir. Jo, fins i tot, sortiria al carrer a manifestar-me pels drets de l’Aran. I no em sento aranès, sinó català. I desitjo que molts més, en el cas que un hipotètic govern català els negués el dret a decidir, també sortissin.
Sobre això dels “Països Catalans”: Ja saps que jo en sóc partidari. Que a mi m’agradaria viure en un país que anés de “Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. Ara, em crec suficientment ordenat i coherent com per primer intentar aconseguir la independència de Catalunya i, quan la tinguem mirar d’ajudar a les Illes, al País Valencià, a la Catalunya Nord, a la Franja o, fins i tot, a l’Alguer, a venir en el cas que la majoria ho vulguin. I, com ve vam comentar amb l’amic Francesc Mompó, els que “es vulguin exiliar” sempre tindran les portes de la nostra casa obertes.
I sí, crec que els dos acabem per coincidir que tenim uns polítics que no ens mereixem. Jo, si per mi fos, els hauria fotut a tots en un cayuco i els hagués abandonat al mig del mediterrani. Amb una mica de sort farien cap a Israel...

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta: El programa de TV3 “Caçadors de Paraules” va fer un capítol sobre l’aranès. Preguntant per Catalunya, la majoria de gent no sabia que s’hi parlava o que s’hi coïa per allí. Igual pensaven que era estació d’esquí gegant! El nostre govern s’esforça per tenir-los ben amagats, no fos cas que algú comencés a pensar que potser són una realitat, un Poble.
Crec, i això segons la meva percepció, que no se senten ni catalans ni espanyols. Fins i tot, ens tenen més “ràbia” a nosaltres, perquè som el supra-poder que els queda més a prop. També, nosaltres ens hem guanyat a pols que no ens tinguin un especial afecte, tot s’ha de dir.

Albert B. i R.: Com també hauràs imaginat, estem totalment d’acord.

Kweilan: Bentornada!
I tant, aquest hauria de ser un dret universal. I, si algun dia fóssim un país, l’inclouria a la part dogmàtica de la constitució!

Martell: Sí, aquesta és una percepció que jo també tinc. En part –com he explicat més amunt- crec que és culpa nostra. Però, cal tenir ben present que el govern espanyol sempre s’ha esforçat a intentar-nos deixar a l’alçada del betum. Cosa que, en massa casos –com a València o a la Franja, i a l’Aran en part- a aconseguit.

Rits: No passa rés! tots tenim dret a opinar, només faltaria!
El que val de tot això és que tots acabem per coincidir que haurien de tenir dret a decidir.
Al final, si decidissin, decidirien depenent del que més els convindria, perquè enganyar-nos. Si Catalunya els mostrés que serien tan respectats i protegits com la resta del país i econòmicament els convingués no dubto que es quedarien.

ZuhaitzV: Una forma divertida d’esdevenir bilingüe! Llàstima no haver-hi caigut abans...

Anònim: We didn't know we be in the Saxon-World! It’s an agreeable surprise!
Thanks to you!

Alyebard: Estem ben d’acord. Els oferiríem totes les llibertats que voldrien. I si no en tinguessin prou: són lliures de marxar quan vulguin!


Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!

sànset i utnoa ha dit...

La firma, que me n'oblidava...

*Sànset*