dijous, 12 d’agost de 2010

L’ÉSSER HUMÀ O QUAN ENSOPEGAR DOS VEGADES ÉS EL PA DE CADA DIA

El regne animal és un regne ben curiós, més fins i tot que l’espanyol, que ja és dir. Quan una bèstia pateix un accident o li succeeix una desgràcia –i en surt sencera- no repeteix l'acció que l'ha causat. D’això podríem dir-ne –i ja em dispensarà si per aquí belluga algun psicòleg o psicòloga- “aprenentatge causa-efecte”.

Els humans disposem d’habilitats específiques que els altres animals no tenen. Podem, per exemple, estructurar un llenguatge –tant simbòlic com verbal- complex per tal de comunicar-nos amb els altres individus de la nostra espècie o, segons el cas, amb els de que formen part de la nostra realitat ètnica i/o cultural. Evidentment, existeixen éssers teòricament humans que no disposen d’aquesta capacitat, com Belén Esteban o Rita Barberá. Tanmateix, aquesta qüestió dependria més d’aspectes relacionats amb certes desconnexions neuronals que un servidor no vol tocar en aquest humil escrit.

Els animals no-humans -aquí, tot i que hauria, no incloc la Belén Esteban o la Rita Barberá- i que són carnívors, cacen per necessitat. Per fam. Els humans, en canvi, som els únics bitxos capaços de matar per matar. Per hobby i per gust. I, a més a més i per si això fos poc, som els únics animals que declarem guerres. Heu vist mai un líder bonobo X declarant una guerra al cap dels bonobos Y?

Amb tots els seus pros i els seus contres, els humans semblem els animals més molons del planeta. Ara, no us equivoqueu, que si ens distingeix dels altres la nostra teòrica raó, també ens diferencia que nosaltres som les úniques bèsties del planeta que ensopeguem dues –“dos” segons la meva variant dialectal- vegades amb la mateixa pedra. Els exemples en són nombrosos: hem “gaudit” de més d’una guerra mundial, vam fitxar més d’un dels germans De Boer, hem patit més d’una part de Torrente i, en el meu cas, no m’he tornat a fixar en si hi havia paper higiènic al WC de la feina.


*Sànset*

19 comentaris:

Rita ha dit...

Huasssssssssssss Que bo, que bo, que bo, sànset!!!

garbi24 ha dit...

Sort que només son dos vegades.......o poden ser tres?. L'edad, és l'edad segur

garbi24 ha dit...

Ah!!! i bon rollo....de paper es clar

Molon labe ha dit...

Bona justificació per tornar a errar-la.... mira sempre pots escriure't en la mà "No cago si no hi ha paper..." i per cert, no teniu servei de neteja?? que us carreguin de paper...

Joan ha dit...

Això et passa per utilitzar el 'Wonderful Caca' més solitari i allunyat.

P-CFACSBC2V ha dit...

Molt bo, el final. Espero que no hagis de tornar a escriure un post com el de l'altre dia (que a mi ja m'agrada, només ho dic per tu… :-D).

Lluïsa ha dit...

Ves amb compte, que com diuen a les espanyes, "no hay dos sin tres".

montserratqp ha dit...

Cagaeta, again??..va, va...que qui ensopega (encara que siguin trenta vegades)i no cau, avança.

Albert B. i R. ha dit...

Serà que no tenim l'instint tan desenvolupat com ells, no se'ns encén cap llumeta, i hi tornem a caure.
Els exemples que has posat, com els De Boer, millor no recordar-los!

Jesús M. Tibau ha dit...

uf! has patit un dels descuits més terribles!

Carme ha dit...

Sànset! Home! Que això ja comença a ser preocupant! je, je je...

Ara si cad a cop que t'oblides de mirar això del paper del WC, fas un post tan divertit, per mi ja pots fer-ho cad a dia. L'he trobat boníssim!

rits ha dit...

jejeje...xò la pregunta és... com és que encara no hi havia paper? no el netegen cada dia?

Joana ha dit...

jajajaj...t'anava a comentar que el post anterior em va fer riure de bon matí...Ara és gairabé de nit i m'has deixat clavada a la cadira.
Els kleenex home de poca fe!!!!

Assumpta ha dit...

Sànset!! Jajaja...

DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,
DEMÀ MIRA SI HI HA PAPER,

Espero que serveixi d'alguna cosa... jejejeje

mar ha dit...

jejeje...
com que segur que et tornarà a passar... només et desitjo que no et trobis a ningú en el camí per anar a solventar el descuit...

algun dia hi pensaràs... n'estic segura... ara falta veure quants cops més t'ha de passar...

;)

Joana ha dit...

Pensa en els mocadors de paper... sempre!
En som de complicades les persones...

Ferran ha dit...

No m'ho puc creure. Sàààànseeeet!!

Ferran ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sànset i utnoa ha dit...

Rita: Almenys, les meves penes fan gràcia...

Garbi24: M’hauré de comprar uns quants carros de cues de pansa!

Molon Labe: Sí que en tenim de servei de neteja, sí. Però van a la seva... Més aviat m’ho hauria de tatuar, encara que dubto que m’hi fixés.

Joan: Ja ho sé, ja. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. En fin...

PC: Jo també ho espero. Ara, no em jugaria res!

Lluïsa: A veure si també s’equivoquen amb això!

Montserratqp: i en el meu cas, amb molts números de portar el cul brut!

Albert B. i R.: Millor no recordar-los. Encara que tota aquella troupe dels Països Baixos –amb Bogardes inclosos- ens seran ben difícils d’oblidar. La nostra generació ha quedat marcada!

Jesús M. Tibau: I dels que fan més mala olor!

Carme: Interessats, que sou uns interessats! Una mica d’empatia, coi!

Rits: Jo no he dit pas que no hi hagués paper... el que he dit és que no m’he fixat si n’hi havia abans de començar a dur a terme la meva tasca. Quan l’he acabat he sospirat alleugit... tots, que us heu pensat que he tornat a sortir amb el cul a l’aire. Em voleu mal!

Joana: Si ho vaig pensar, però mai hi penso. Contradictori que sóc.

Assumpta: Doncs mira, avui no ho he tornat a mirar. Per sort, n’hi havia. Temptar el bon astruc és la meva passió!

Mar: Sí. Algun dia hi pensaré. Però cada cop el veig més lluny!

Joana: i despistades, jejeje.

Ferran: Doncs sí. Ja us vaig dir que m’ho havia de preparar tot amb molt temps. Fins i tot m’hauré de començar a preparar amb temps això d’anar a l’wc.


Ara, que tots heu pensat que he hagut de tornar a sortir a buscar un wc amb el cul prenent la fresca. I això no ho he dit pas...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!



*Sànset*