divendres, 9 de juliol de 2010

Clar i català

Entenc que l’expressió és la única via i l’únic camí cap a la comunicació més sincera i pura entre les persones.

Convivint diversos tipus d’expressions en el sistema de comunicació humà opto per a propiciar com a forma d’expressió més clara el llenguatge verbal. Ja sigui parlat o escrit. En Braille o en llenguatge de signes.

Les paraules tenen un significat més o menys consensuat. Gairebé tots coneixem el significat de la majoria de paraules més comuns i sinó sempre podem buscar un sinònim per a fer-nos entendre millor.

Entenc que el llenguatge no verbal pot resultar molt atractiu. De fet, sense ell, tots semblaríem robots gairebé idèntics que actuen per inèrcia. És un llenguatge plè d’intriga, matisos sensuals i picades d’ullet misterioses. Amb el llenguatge no verbal podem inclòs arribar a assessinar de la forma més macabre. Podem estimar. Podem insinuar. Però és susceptible de ser malinterpretat.

Cada un de nosaltres porta al damunt una càrrega d’experiències vitals que ens defineixen i ens ajuden a sobreviure en tot tipus de situacions. Quan ets més jove disposes d’un magatzem d’experiències més limitat i això et porta a viure més situacions ridícules o que et fan pujar els colors, doncs no sempre sabem com reaccionar exitosament davant una situació nova.

Així doncs a mesura que anem creixent anem coneixent els sistemes de llenguatge utilitzats en la nostra cultura. La nostra llengua i les expressions no verbals pertinents en distintes ocasions. L’educació que rebem té un paper crucial en la càrrega d’experiències en torn a la nostra forma de comunicació i expressió.

Insisteixo en que el llenguatge no verbal dóna molt de joc a la vida, ens mostra una altra cara del discurs d’una persona, però no deixo de pensar que dóna peu a múltiples malentesos, prejudicis i interpretacions errònies.

Cal considerar, però, que tot llenguatge passa per una fase de descodificació i posteriorment d’interpretació. En aquestes fases és quan el llenguatge no verbal moltes vegades es perd. Fet que passa en menys mesura en el llenguatge verbal.

L’altre dia estava pensant, bé, de fet ho penso tot sovint, com d’agradables sou la gent dels blocs. I va ser quan em vaig parar a fer aquesta reflexió. Aquí només valen les paraules. El llenguatge verbal que tots hem après i que compartim. Ni mirades, ni expressions facials. Ni gestos. Ni ganyotes. Ni moviments corporals. Només un entramat de paraules perfectament lligades per a expressar tot allò que ens defineix. Sense (o quasi sense) confusions. Clar i català.


Utnoa

17 comentaris:

Albert ha dit...

Bona reflexió. Tot i que el llenguatge de la catosfera sovint també incorpora símbols com per exemple aquest :) i coses així més pròpies dels SMS.
Adéu!

P-CFACSBC2V ha dit...

Ves per on, em pensava que aquest post hauria sortit arran de la "magnífica" intervenció al Parlament del "senyor" Millet l'altre dia… Me n'alegro, que no hi hagi tingut res a veure :-)

Suposo que per mitigar aquesta escassetat d'emocions a la xarxa, algú es va inventar els smileys, que ajuden en certa manera a perfilar l'ànim amb què es diu una cosa.

Clidice ha dit...

i quantes vegades la gent ens oblidem de parlar "Clar i català"! :)

garbi24 ha dit...

clar i català.....però no sempre sincer al 100% hi ha gent que es molt amable per obtenir comentaris o seguidors i no diu el que realment pensa. Es tant fàcil dir que maco i que genial, encara que es pensi el contrari.

Cris (V/N) ha dit...

Però sobretot català, sense confusions :) però els "smiles" o carotes internautes m'encanten!

Bon estiu nois, petons a tots dos!!

Carme ha dit...

Jo crec que qualsevol llenguatge és susceptible de ser malinterpretat. I també crec que la millor manera de transemtre un missatge és quan s'ajunt a aquest "Clar i català" amb el llenguatge no verbal.

Si no et veuen és més fàcil dir el que no creus o el que no penses, com diu garbí. És més fàcil quedar bé.

De fet el llenguatge no verbal enganya molt menys, només cal saber-lo interpretar bé.

Una reflexió que va bé per continuar-hi pensant una mica!

Elvira FR ha dit...

Bona reflexió Utnoa! no em repetiré i subscric el que dalt ha dit la Carme

Assumpta ha dit...

Tens tota la raó, som molt agradables!! ;-)))

Saps, UTNOA, he llegit tot el post pensant que era d'en SÀNSET i quan arribo al final veig que signes tu :-)

Com a mostra de llenguatge no verbal, he passat per la merceria i he comprat cinta amb la Senyera (de dos gruixos diferents, una més primeta pel cabell i una més gruixuda per fer canelleres) així, qui em vegi entendrà que vaig a la "mani" de demà :-)

La Meva Perdició ha dit...

M'agrada el llenguatge no verbal, les insinuacions, els malentesos, els embolics, són divertits. Les males interpretacions poden portar a discussions i a coses més desagradables, però el component d'incertesa i risc, paga la pena. ^_^

rits ha dit...

el llenguatje no verbal diu molt més de nosaltres, allò que no podem dissimular amb més o menys paraules.

no hi havia pensat en això aplicat als blogs, per molt que si que penso que podem ser diferents a com ens llegeix la gent (xq hi ha la part del llenguatje no verbal que no es veu)

Joan ha dit...

Però el llenguatge verbal també serveix per a facilitar la comunicació. De vegades només cal una mirada, i hi ha entesa sense dir un sol mot. Amb l'interlocutor al davant és molt fàcil saber si t'entén, i per això la comunicació 'en paraules' tendeix a ser més simple. Aquí tots hem de fer un esforç per tal de dir allò que volem dir sense equívocs. És aquest esforç el que permet evitar confusions.

I per més que el llenguatge corporal tendeix a la universalització, també té les seves particularitats locals. Alguns gestos també són clars i catalans!

XeXu ha dit...

Doncs ara vaig a dir una cosa per deprimir una mica el persona. És veritat, aquí som molt macos i ens portem molt bé entre tots. Però per manca d'aquest contacte, per manca de llenguatge no verbal, no ens coneixem realment, i per tant, no ens podem acostar a les relacions que tenim amb la gent de fora. Jo aquí et puc caure bé, et puc semblar coherent, conseqüent i que dic el que penso. Els que em coneixen a fora han de barallar-se amb altres parts no tan maques de mi. Però els que ho aguanten, els que superen la barrera de simplement parlar, són els que m'estimen, i m'estimen molt.

Aquí s'estableixen altres tipus de relacions, i no se les pot classificar ni de millors ni de pitjors, són un altre tipus i prou. I pel fet de ser virtuals, tenen un atractiu i tenen avantatges. Ara, no m'atreviria a dir que tinc amics aquí a la catosfera. Almenys no serà així fins que els conegui a la vida real, i vegi com respiren (llenguatge no verbal). Entre nosaltres hi ha algun que altre subnormal al que m'agradaria cantar les quaranta. Però (no aquí, dic per aquests mons virtuals!), però curiosament, també tenen seguidors i són estimats.

Joana ha dit...

Estic amb Xexu, sovint, les lletres porten mals entesos, uns llegim cap aquí. i d'altres cap allà.
Res com un café mirant els ull no creus?.
Això sí, estic molt d'acord amb tu que per aquí corre gent estupenda.

Oriol ha dit...

Certament penso que he pogut "conèixer" a gent que sembla collonuda a través de la catosfera, encara que, com diu el XeXu, és fàcil vendre la imatge que un vol d'un mateix a través d'un blog on només hi ha escrits (que es poden revisar abans de deixar-los a la xarxa on tothom els pot llegir). Per això també penso que iniciatives com la de la trobada a Berlin són realment interessants (encara que, per a aquells qui tenim criatures i, per tant, l'agenda una mica més complicada, si la trobada es fes més aprop...). De totes maneres, m'agrada poder recuperar la innocència de creure allò que veig escrit!

sànset i utnoa ha dit...

Penso com tu. Aquí som clars i catalans. I ho hem de ser, perquè per res ens serviria una picada d’ullet o un somriure cínic o alguna cosa d’aquest estil...

Em sembla que, això que per una banda és positiu, per l’altra ens distancia. Haurem de fer més trobades blocaires, així posarem expressió a tot i a tots els que ens acompanyen per la catosfera!

Un petonàs al nas!

;p


*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies per tots els comentaris!

M'han agradat molt les vostres aportacions i reflexins al que vaig escriure.

I estic amb tots vosaltres i tots teniu la vostra part de raó.

Cadascú farà el que vulgui amb el seu bloc i amb els comentaris que deixa però amb el meu escrit us volia entredir que tot el que escric és perquè em surt de dins, sense pretensions de protagonisme ni cap sentiment en fals. Ni en posts ni en comentaris.

El llenguatge no verbal és molt interessant, cert, i pot ser perfectament intel·ligible com pot no ser-ho. Ara bé, les paraules poden amagar també moltes coses.

Un post és un post. De vegades surt millor i d'altres no tant. De vegades comences amb una intenció i acabes parlant d'una altra cosa... són coses de la vida!

Jo encara no he conegut cap indesitjable per la catosfera, i espero que no em passi, la veritat. I una mica vaig enllaçar l'escrit amb la catosfera pel tema de la trobada a Berlin.

Si sóc sincera em fa una mica de "por" tot plegat, vaig dir molt ràpid que si, però després venen les reflexions!! jeje

A mi em passa molt que la gent em veuen com una persona freda o distant, poc afectuosa, sèria... degut al meu llenguatge no verbal. I crec que no sóc així, de fet, penso (i espero!) que les persones que millor em coneixen no hem veuen així. És també un dels altres motius pels que se'm va acudir aquest post.

Bé, m'estic enrotllant com una persiana. Moltes gràcies per comentar-me i em repeteixo, gràcies per les diferents aportacions! Totes elles complementen el meu escrit (sempre millorable)!

Utnoa

Núr ha dit...

buff! Doncs jo no crec que el llenguatge verbal sigui tan «clar i català». Ironia, sarcasme, llegir entre línies, segons sentits, indirectes... Hi ha gent que en fa servir molt, de tot això, i hi ha gent que no en pilla gens. En el llenguatge escrit es poden mal interpretar moltes coses, per manca del to oral. Un senzill «Fes el que vulguis», pot ser un positiu «Ja saps que tens tota la llibertat» o un negatiu «M'importa tres pitos!». De qui és la culpa? De qui ho escriu o de qui ho llegeix?

No, no crec que el llenguatge verbal sigui més o menys complicat que el llenguatge no verbal: Tot depèn de la capacitat d'expressar-se clarament per part de l'emissor i de la capacitat de comprensió per part del receptor.