SÓC UN RADICAL

Segons l’Enciclopèdia catalana un radical és un “membre d'un dels diversos partits seguidors del radicalisme”. Cercant el terme radicalisme la mateixa enciclopèdia el defineix com a “corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat”.

Que coi, tenen raó; sóc un radical. Tanmateix, cal fer algun incís sobre el tema. Molts -massa gent- entenen com a “radical” una persona extremista i poc respectuosa amb les altres realitats que l’envolten, tant en la vessant política com en la social.

Ja van un parell de vegades que al bloc d’en Ferran –In Varietate Concordia- m’acusen de radical o em fan algun comentari d’aquells que van dirigits a provocar algun tipus de disputa.

L’altre dia, a “ca'l Ferran” una persona va escriure referint-se a mi: “els radicals com tu”. M’ho va dir perquè havia fet un comentari a favor de la independència de Catalunya. Però sempre respectant el sentiment d’aquells qui se senten espanyols. Un sentiment, d’altra banda, ben lògic. O, almenys, tant com el meu.

Ahir, una altra persona, dirigint-se a mi, va escriure: “Sanset, te escribo en castellano porque me cuesta menos (si te molesta te pido disculpas de antemano)”. El què és curiós en aquest cas és que jo havia escrit sobre la necessitat de contrastar la informació de la wikipèdia. Evidentment, jo no havia fet cap comentari ni havia aportat cap opinió sobre el castellà o sobre Espanya, per exemple. Jo li vaig respondre amb tota normalitat. Tanmateix, és evident que el comentari que em va proferir cercava algun tipus de conflicte o de dialèctica. Era una provocació en tota regla.

Ja us he confessat que sóc un “radical de diccionari” perquè anhelo unes reformes democràtiques i profundes que ens permetin esdevenir una nació major d’edat i disposar del dret de decidir lliurement quin és el camí que volem seguir com a Poble. I si hem de morir, que morim perquè no ens hem sabut cuidar i perquè no ens hem estimat prou, no perquè algú ens hagi maltractat massa temps.

Jo sóc un radical. Però sóc un radical que respecta l’existència i el dret a viure dels altres. Potser ells també són uns radicals sense saber-ho, no d’aquells “de diccionari”, sinó dels altres.

*Sànset*