Avui Utnoa se n’ha anat a passar uns dies a Nàpols amb les amigues. Tornarà dilluns a la nit.
-Merda! No m’han tocat els euromillones, jo que pensava que aquesta setmana SÍ!
Seran només tres dies. Hem estat moltíssimes vegades tres dies separats. Però, quan estem separats, estem relativament a prop. Aquest cop està a més de mil quilòmetres!
I sento un no sé què... No sé per quin coi de motiu he d’estar així, intranquil. Sé que és una persona que sap tenir cura d’ella mateixa i dels que estan al seu voltant. Però jo ja m’he quedat amb allò a dins...
Aquest matí li he intentat ensenyar quatre coses d’italià macarrònic. Entre elles “io sono stanco” (estic cansat), la meva preferida.
He estat dues vegades a Itàlia –Florència i Roma- i sempre m’he quedat amb dues coses:
1- Quin país més monumental!
2- Que guarros que són, els mal parits!
Només espero que s’ho passi molt bé i que vegi moltes coses –i faci moltes coses- interessants. Jo, per altra banda, i per no pensar-hi massa, me n’aniré aquesta tarda mateix al poble d’un amic meu a passar-hi la nit. Em quedaré allí fins demà després del futbol. Alguns anhelen això de fer de “Rodrígues”. A mi, particularment, no es que em faci massa gràcia.
Més val que per Nàpols no comentin massa que són catalanes. No sé per què, sempre que ens ha donat per conquerir coses no hem acabat de fer-nos massa amics amb els autòctons. Coses de la vida...
Recordo quan, a Roma, uns gitanets ens van intentar robar. Un amic meu -uns 120 quilograms X 1,90 metres de mole- els va soltar el “mecago’nDeú” més sonor de la història. Ens van entendre. Segur que més d’un pateix del cor des de llavors. Clar i català.
Utnoa, gaudeix d’aquests dies!!!
-Merda! No m’han tocat els euromillones, jo que pensava que aquesta setmana SÍ!
Seran només tres dies. Hem estat moltíssimes vegades tres dies separats. Però, quan estem separats, estem relativament a prop. Aquest cop està a més de mil quilòmetres!
I sento un no sé què... No sé per quin coi de motiu he d’estar així, intranquil. Sé que és una persona que sap tenir cura d’ella mateixa i dels que estan al seu voltant. Però jo ja m’he quedat amb allò a dins...
Aquest matí li he intentat ensenyar quatre coses d’italià macarrònic. Entre elles “io sono stanco” (estic cansat), la meva preferida.
He estat dues vegades a Itàlia –Florència i Roma- i sempre m’he quedat amb dues coses:
1- Quin país més monumental!
2- Que guarros que són, els mal parits!
Només espero que s’ho passi molt bé i que vegi moltes coses –i faci moltes coses- interessants. Jo, per altra banda, i per no pensar-hi massa, me n’aniré aquesta tarda mateix al poble d’un amic meu a passar-hi la nit. Em quedaré allí fins demà després del futbol. Alguns anhelen això de fer de “Rodrígues”. A mi, particularment, no es que em faci massa gràcia.
Més val que per Nàpols no comentin massa que són catalanes. No sé per què, sempre que ens ha donat per conquerir coses no hem acabat de fer-nos massa amics amb els autòctons. Coses de la vida...
Recordo quan, a Roma, uns gitanets ens van intentar robar. Un amic meu -uns 120 quilograms X 1,90 metres de mole- els va soltar el “mecago’nDeú” més sonor de la història. Ens van entendre. Segur que més d’un pateix del cor des de llavors. Clar i català.
Utnoa, gaudeix d’aquests dies!!!
Una mattina mi son svegliato
Una mattina mi son svegliato
Eo ho trovato l'invasor...
*Sànset*
10 comentaris:
Doncs si a Roma i Firenze et van semblar guarros, per allà baix... que no hi he estat, eh, però té tota la pinta. Que s'ho passi bé la Utnoa, segur que ja ens n'explicarà alguna cosa. I tu no et posis tontet, eh, que ja et veig que l'enyoraves abans que marxés. A veure si ens haurà de caure una llagrimeta ara... doncs si noi, ains, que maco.
Ummmmmmmm, m'encanta que digueu: et trobaré a faltar :) Aprofita per fer "arreglillus" a casa, que encara estarà més contenta (paraula de dona) petó per a tu, a la Utnoa quan torni ja li demanarem que ens expliqui !!
Bon viatge a la Utnoa, ja ens explicarà... i a tu sànset, gaudeix també d'aquest cap de setmana diferent.
Ai, xiquet, a mi tampoc em toca ni els Euromillones (perquè no hi jugo) ni la travessa (que sí hi jugo) ni la 6/49 (que també hi jugo) ni la primitiva (el mateix)... Jugo poquet a cada cosa, però cada vegada hi poso esperances i res... snifff... jo ja no recordo què vol dir la paraula "vacances"... Em sembla que hauré de buscar àlbums de fotos antigues :-)
Però com has demostrat ser tan bon xiquet i fins i tot has ensenyat unes paraules d'italià a Utnoa, et mereixes... uhmmm... et mereixes... a veure... mmm
jo crec que...
sí, crec que...
.
.
.
.
MEREIXES UNA VICTÒRIA IMPRESSIONANT DEL BARÇA!! :-))))
Segur que torna la mar de divertida i amb un munt de fotos per ensenyar-te
Això em recorda aquella cançó d'en Raimon dedicada a la seva dona: "quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia i jo ben sol me'n quede a Maragall...." Bon viatge a l'Utnoa i bona tornada sobretot!
Xexu: Sí, jo tampoc he estat per allí baix, però també hem fa pinta (i ella ja m’ho va dir quan va arribar) que deuria estar ben brut. I després diuen de nosaltres!!!
Cris: Vaig seguir la teva idea i he fet un parell d’arreglillus: He pintat un Citroen 2CV i una VW transporter (no sé si això la convencerà massa...). Per cert, tant el 2CV com al VW a escala 1/43!
Carme: Crec que li ha anat molt bé! Ja ens contarà!!!
Assumpta: Doncs ens l’hem guanyat, no només jo; tots! Potser no ha estat tan impressionant com haguéssim desitjat, però només veure la cara de tontos que posen els mandrils per perdre jugant amb un més quasi bé tota la segona part... no té preu!
Mireia: A veure si és veritat!
Elvira FR: No coneixia la cançó; ara ja sí. Gràcies!
Gràcies a tots!!!
*Sànset*
jajajajajjaaa Sànset, vale, oído cocina que es diu, a tu per això et noto de lo més satisfet, oi? :)
Sí que ho estic; crec que m'han quedat força bé!
*Sànset*
I que n'és de bunik trobar-se a faltar!!!! Perquè els retrobaments encara són més repreciosos! ;)
Com li va anar el viatge?
Publica un comentari a l'entrada