Joana: Jo, ni una cosa ni l’altra. El més arriscat que em veig obligat a fer és anar a treballar...
Elvira: Doncs li hem d’agrair a la Utnoa. La primera idea va ser meva, però ella va posar-hi cullerada que caldria atorgar-li tots els mèrits –que pugui tenir, si és que en té- la cosa.
Jordi: Si ha passat alguna cosa que ho ha impedit... no ho intentis!
9 comentaris:
és cert... sovint ens donen massa corda...i si l'agafem és quan l'acabem cagant...
Molt enginyós...jaja!
Per quan la tira 2???????
Utnouis
corda, la justa
Oh!!!
Però aquest vermell té molta "cara" jajaja per què no es tira ell? :-DDD
yo puenting ni atado!
Utnoa: Espero que ben aviat! ja en tinc un parell de pensats!!!
Josep M. Tibau: Exacte. Ja hem pogut veure que passa si se'ns dóna massa corda. I si se'ns donés massa poca, seríem esclaus.
Assumpta. el vermell -de moment- és un barrut! A la següent li tocarà a ell l'assumpte menys divertit!
Moi de Tiana: Coincideixo amb tu. Ni atado i-molt menys- desatado!
*Sànset*
Puenting , NO! però barranquin encara m'hi atreviria! jejejara la corda ben estacada :)
Ni massa corda ni estirar la corda....ni curta ni massa llarga....enginyós això del tipos...ja ja
és un tema que tinc pendent, les dues vegades que anat a fer-ne ha passat alguna cosa que ho ha impedit.
Joana: Jo, ni una cosa ni l’altra. El més arriscat que em veig obligat a fer és anar a treballar...
Elvira: Doncs li hem d’agrair a la Utnoa. La primera idea va ser meva, però ella va posar-hi cullerada que caldria atorgar-li tots els mèrits –que pugui tenir, si és que en té- la cosa.
Jordi: Si ha passat alguna cosa que ho ha impedit... no ho intentis!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada