Joana: Jo, ni una cosa ni l’altra. El més arriscat que em veig obligat a fer és anar a treballar...
Elvira: Doncs li hem d’agrair a la Utnoa. La primera idea va ser meva, però ella va posar-hi cullerada que caldria atorgar-li tots els mèrits –que pugui tenir, si és que en té- la cosa.
Jordi: Si ha passat alguna cosa que ho ha impedit... no ho intentis!
"Corrupció de menors"? Probablement, fins que un menor no sigui degudament "corromput" no esdevindrà adult - Joan Fuster
Cuando mandas a alguien a la mierda te quedas bien - J.A. Labordeta
El dia en què quan a un infant se li pregunti "Què vols ser de gran?" contesti "Vull ser una bona persona", segurament la societat que somiem estarà molt més a la vora - Lluís Llach
Inteligència és allò que fas anar quan no saps que fer - Jean Piaget
L'Home és un experiment, el temps demostrarà si valia la pena... - Mark Twain
No puc creure que em condecorin, per això creia que era necessari conduir tancs i guanyar guerres - John W. Lennon
Potser el treball dignifique l'home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa - Joan Fuster
9 comentaris:
és cert... sovint ens donen massa corda...i si l'agafem és quan l'acabem cagant...
Molt enginyós...jaja!
Per quan la tira 2???????
Utnouis
corda, la justa
Oh!!!
Però aquest vermell té molta "cara" jajaja per què no es tira ell? :-DDD
yo puenting ni atado!
Utnoa: Espero que ben aviat! ja en tinc un parell de pensats!!!
Josep M. Tibau: Exacte. Ja hem pogut veure que passa si se'ns dóna massa corda. I si se'ns donés massa poca, seríem esclaus.
Assumpta. el vermell -de moment- és un barrut! A la següent li tocarà a ell l'assumpte menys divertit!
Moi de Tiana: Coincideixo amb tu. Ni atado i-molt menys- desatado!
*Sànset*
Puenting , NO! però barranquin encara m'hi atreviria! jejejara la corda ben estacada :)
Ni massa corda ni estirar la corda....ni curta ni massa llarga....enginyós això del tipos...ja ja
és un tema que tinc pendent, les dues vegades que anat a fer-ne ha passat alguna cosa que ho ha impedit.
Joana: Jo, ni una cosa ni l’altra. El més arriscat que em veig obligat a fer és anar a treballar...
Elvira: Doncs li hem d’agrair a la Utnoa. La primera idea va ser meva, però ella va posar-hi cullerada que caldria atorgar-li tots els mèrits –que pugui tenir, si és que en té- la cosa.
Jordi: Si ha passat alguna cosa que ho ha impedit... no ho intentis!
*Sànset*
Publica un comentari