dilluns, 9 de novembre del 2009

Records d'aquella operació

Avui fa 20 anys que van operar al meu bon amic -i mediàtic- Berlín. Aquella càrrega que el meu amic portava a sobre, aquell teló d’acer, era per molts la vergonya d’Europa. És una de les primeres coses que recordo, si hi sumem la mort del Ceaucescu. Tot Europa –excepte la URSS i satèl•lits- ho va aplaudir.

Ara en commemorem el 20è aniversari. Molts diuen; “aquella operació va significar el principi del final de la guerra freda, va ser tot un èxit!”. Vaig tenir la sort de poder anar a veure en Berlín fa relativament poc temps, i crec que és un dels paios més ordenats, coherents i moderns de tot Europa.

Ara, quan el vaig anar a veure em va parlar sobre aquella ferida, al ben mig de la cara, que va patir accidentalment el dia 13 d’agost de l’any 61, i que va tenir oberta pràcticament 30 anys, infectant-se-li diverses vegades i deformant-li el somriure, ensopint-li la mirada i enfosquint-li el cor.

Les marques de la cirurgia encara són ben visibles. La cicatriu d’aquella ignomínia és mostra barroera i petulant. Sembla que els músculs de la seva part dreta encara no estiguin recuperats del tot, i no segueixin harmònicament el so de la melodia que dicta l’altra part. Potser la part destra creu que els metges no es van prendre tantes molèsties com es van prendre per salvaguardar-ne la meitat esquerra. Potser la part dreta de la cara d’en Berlín se sent infravalorada, menystinguda, i creu que tots pensen que no va patir tant com la part esquerra durant aquells quasi trenta anys.
L’amic Berlín em va reconèixer que en ell era cert allò de tenir un perfil bo, i que sempre ensenyava la galta més polida, l’esquerra, quan havia de sortir en una fotografia.
-Amic Berlín- li vaig dir- què no veus que de cara només en tenim una? què no saps que no només pots mirar el futur ensenyant un sol perfil? què no notes com una part de la teva cara et demana que te l’estimis tant com l’altra?

Per sort, en Berlín és un paio intel•ligent i, amb els anys, i mitjançant uns adequats exercicis de rehabilitació, tornarà a mostrar aquell somriure que, ja fa temps, va arribar a meravellar a tot Europa. En Berlín és un líder amb sort, que es va poder sotmetre a aquella operació de l’any 1989.

Des d’aquí, li desitjo tota la sort del món perquè s’acabi de recuperar i trameto el meu anhel perquè altres amics meus (na Palestina, na Melilla, en Mèxic, na Corea, etc) puguin ser operats com més aviat millor.


*Sànset*

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

L'amic Berlí encara té les dues galtes marcades, la de l'est encara la nota...i la de l'oest també...però és un símbol abatre murs sense vessar sang ( almenys aquella nit de novembre) o com la separació amistosa de Txèquia i Eslovàquia...que les cicatrius ens serveixin per a no oblidar...

Cris (V/N) ha dit...

Moltes gràcies per un text tan ben parit.... Les cicatrius, van bé per no oblidar algunes ferides que han fet mal, o no.... jo em miro tot sovint la de la meva "cesàrea" i somric.... Bon text, per reflexionar i que m'ha encantat, gràcies de nou :)

Jesús M. Tibau ha dit...

encara queden massa murs

kweilan ha dit...

Bon escrit!

Jordi Casanovas ha dit...

Una història bonica...

sànset i utnoa ha dit...

Elvira: M’agradaria que els murs que encara s’alcen “majestuosos” caiguessin sense vessament de sang, encara que, pel sol fet d’existir, ja en vessen massa.

Cris: Segur que la teva cicatriu va cicatritzar (valgui la redundància) bé. El que em desagrada és l’existència de marques que encara són ben vistoses i bastant lletges. La de Berlín, de moment i segons el meu parer, n’és un exemple. Però, no cal anar tan lluny. A casa encara tenim oberta la ferida i no hi ha manera que el senyor metge estigui per la feina!

Jesus M. Tibau: Completament d’acord. Tots els murs, igual que les presons, són un exemple de les misèries que encara pateix la humanitat.

Kweilan: Gràcies, molt agraït!

Jordi Casanovas: Una història bonica, i encara ho serà més si aconsegueix tenir un final feliç!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Caram, és valent el teu amic!
I tu ens has explicat la història d'una manera que podríem dir "didàctica" que m'ha agradat molt :-))

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta: Moltes gràcies, almenys les classes del CAP no van ser del tot inútils!

Gràcies a tots!

*Sànset*

Anònim ha dit...

kar sem iskal, hvala