Quan tinc molta feina i fa dies que no escric al blog Sànset em comença a incordiar insistentment "que no escrius al blog? que no escrius al blog? et toca escriure al blog! sempre he d'escriure jo! sóc el motor del blog! que no escrius al blog? bla bla bla...". I avui, m'he despertat que em pixava a les 8 i 10. Realment això és una putada. Què fas? Te'n tornes al llit? He pensat que potser que aprofités per fer una mica de feina, imprimir uns documents... Total que m'he posat a navegar... I he fet cap al blog. I dic, potser que escriguis alguna cosa, no?
I he pensat que faria un breu, senzill i petit homenatge a la meva mare. Sempre he tingut la sensació que estava una mica boja, comparat amb les altres mares, però clar, jo conec a les altres de cara enfora, no sé quina és la seva conducta quan estan a l'entorn familiar. Així què és quelcom que sempre ha quedat en dubte, això de si ma mare està boja o no.
(ei avui fot un vent terrible!!)
Total, que he recordat que tinc un escrit d'un dia que ella planxava i jo estava intentant estudiar, fa alguns anys ja. M'estava molestant tant que era impossible estudiar, i vaig optar per escriure tot el que anava dient. I aquí ho teniu, no perquè li trobeu sentit, només per dir-li que l'estimo i que m'agrada molt com és. Sense ella tot seria més avorrit.
És terrible. I cada vegada farà més calor. No sé per què fa tanta calor si a l’hivern va fer tan de fred. Jo me’n vaig anar aquell dia a Valls, com vaig ser tan ruc. No, perquè, ves, alomillor has de marxar a la una o a les dues quan ja fa calor. M’estic morint de calor. Uf! No es pot planxar, eh? Em sembla que ho deixaré per un altre dia. És el Pol que necessita tanta roba i tot se li ha de planxar! Tu bona altra. Aquesta Míriam té uns plitarals d’aquí davant. Sa mare no en té pas tants. A tu t’agraden l’altra gent? La Maribel l’he vista fatal. La del Vidal la vaig trobar catastròfica. Si, ja fa algun temps. Allí a la piscina, catastròfica. Això no cal planxar-ho perquè normalment no s’utilitza... M’ha trucat algú però no se qui. Eh que és bonic? Escriure tot el que dic i a veure si algú ho compra. Ja tornen a fer el Doraimon. Ai quin mal el tall. Sembles aquell ruc de cal Fuster. Jo ara m’asseuré i ja no m’aixecaré més. És pesat, eh, aquest de cal Fuster? I allí jugant amb el meu mirall del cotxe i dic; deixa’l, a veure si el trencaràs! El Pol diu que l’any que ve cadascú anirà a la seva. Un dia faré mil pilotes d’aquelles. Ai, no puc respirar, m’estic morint. Jo no se tun pare com ho pot resistir. I ahir encara se’n va anar a l’Esclat a comprar-se uns mitjons. Va venir a les quinientes! Jo aquí a casa llegint la Mary Higgings Clark, ah no, la Rosamunde Pilcher. Ai, quin mareig. A totes els hi saltaven els pits. Aquella nena de la Lluïsa més antipàtica. La Rita tot el rato fent-li la pilota a l’Enric. Oh! Quina dona. No em va ni dirigir la paraula. Pol fes els deures!
Has canviat els noms o has conservat els originals? ;-)) Mira que si ho llegeixen les persones "implicades"? (De fet, no t'ho he dit mai, però jo sóc La nena de la Lluïsa) jajajaja
Boníssim!!
I sí, és un pal aixecar-te a aquestes hores per anar al lavabo. Però pitjor encara és aixecar-se a les 6.30 per exemple, perquè llavors tornes a agafar el son... però pots dormir molt i t'aixeques a les tantes i has perdut mig matí. L'ideal és haver-hi d'anar cap a les 4.00 ;-)
La meva mare té un tipus de bogeria diferent... però també la té... I no en som tots una miqueta de bojos quan estem en confiança i en família? :-)) Ma germana, ma mare i jo ens morim de riure les tres... i si hi ha el meu marit, tots quatre... i ell li salten les llàgrimes de riure. Ma mare i ma germana s'inventen paraules rares, tenen el seu propi argot.
Això sí, tinc una mare ADORABLE, un tros de pa. En tots els sentits. Té una màxima que m'encanta "dos no es barallen si un no vol"... i la sap portar a la pràctica d'una manera genial. Jo també ho intento però no sempre me'n surto tan bé :-)
Ostreeees m'ha agradat el post! S'ha notat? :-))
PD/ No, ma mare no és diu Lluïsa, no pateixis jejeje
Per cert (és que com m'ha quedat curt hi torno jejeje) que té tota la raó, que l'estiu és insuportable i que no es pot planxar, que una s'ofega. Millor no planxar o fer-ho només amb el més imprescindible...
I el teu pare anar a comprar mitjons amb aquella calor!! jajaja
Aquí també fa un vent demencial (Aquí és Reus, vull dir) :-))
Caram, boja no sé si estarà, però xerra pels descosits. Amb això coincideix amb la meva, però jo vaig aprendre a desconnectar. Poso el cervell en umplugged, i ja pot anar xerrant.
Assumpta: jeje, m'alegro que t'hagi entusiasmat! Els nomes alguns els he canviat i d'altres els he conservat. El de mun germà és real (Pol). Això de les paraules rares també ho fem tots tres, ma mare, mun germà i jo. Mun pare s'ho mira des de la distància, jeje.
XeXu: si que xerra si! però molts cops això m'ha tret de molts "apuros".
Jordi: si s'entera que he escrit sobre ella em mata! Diria que no coneix l'adreça del blog... però les mares són tan bones detectius que qui sap! Segons ella sempre deixem pistes!
Elvira: jo tampoc no planxo! Ma mare encara no ha descobert els trucs per no planxar...
Sànset: tu ja la coneixes es pot dir amb gairebé la seva màxima esplendor, jeje.
Si que la conec, una mica almenys. I, de fet, quan llegia la teva transcripció anava imaginant la seva veu, amb el seu accent, i era totalment realista!
8 comentaris:
Jajajajajaja em morooooooooo!!!
Has canviat els noms o has conservat els originals? ;-))
Mira que si ho llegeixen les persones "implicades"? (De fet, no t'ho he dit mai, però jo sóc La nena de la Lluïsa) jajajaja
Boníssim!!
I sí, és un pal aixecar-te a aquestes hores per anar al lavabo. Però pitjor encara és aixecar-se a les 6.30 per exemple, perquè llavors tornes a agafar el son... però pots dormir molt i t'aixeques a les tantes i has perdut mig matí.
L'ideal és haver-hi d'anar cap a les 4.00 ;-)
La meva mare té un tipus de bogeria diferent... però també la té... I no en som tots una miqueta de bojos quan estem en confiança i en família? :-))
Ma germana, ma mare i jo ens morim de riure les tres... i si hi ha el meu marit, tots quatre... i ell li salten les llàgrimes de riure.
Ma mare i ma germana s'inventen paraules rares, tenen el seu propi argot.
Això sí, tinc una mare ADORABLE, un tros de pa. En tots els sentits. Té una màxima que m'encanta "dos no es barallen si un no vol"... i la sap portar a la pràctica d'una manera genial. Jo també ho intento però no sempre me'n surto tan bé :-)
Ostreeees m'ha agradat el post! S'ha notat? :-))
PD/ No, ma mare no és diu Lluïsa, no pateixis jejeje
Per cert (és que com m'ha quedat curt hi torno jejeje) que té tota la raó, que l'estiu és insuportable i que no es pot planxar, que una s'ofega. Millor no planxar o fer-ho només amb el més imprescindible...
I el teu pare anar a comprar mitjons amb aquella calor!! jajaja
Aquí també fa un vent demencial (Aquí és Reus, vull dir) :-))
D'això... és que no sé on sou vosaltres :-)
Caram, boja no sé si estarà, però xerra pels descosits. Amb això coincideix amb la meva, però jo vaig aprendre a desconnectar. Poso el cervell en umplugged, i ja pot anar xerrant.
sort que no entra a deixar comentaris que se li acabarien els caràcters... ;)
Les mares són especials...i no m'estranya que xerrés tant..planxar és odiós )jo no ho faig mai si puc evitar-ho) Molt bon post!
Tens una mare que és un sol!
I totes les mares -crec- estan una mica sonades, si no; com ens aguantarien?
Un petonàs!
*Sànset*
Assumpta: jeje, m'alegro que t'hagi entusiasmat! Els nomes alguns els he canviat i d'altres els he conservat. El de mun germà és real (Pol). Això de les paraules rares també ho fem tots tres, ma mare, mun germà i jo. Mun pare s'ho mira des de la distància, jeje.
XeXu: si que xerra si! però molts cops això m'ha tret de molts "apuros".
Jordi: si s'entera que he escrit sobre ella em mata! Diria que no coneix l'adreça del blog... però les mares són tan bones detectius que qui sap! Segons ella sempre deixem pistes!
Elvira: jo tampoc no planxo! Ma mare encara no ha descobert els trucs per no planxar...
Sànset: tu ja la coneixes es pot dir amb gairebé la seva màxima esplendor, jeje.
Gràcies pels vostres comentaris!
Utnoa
Si que la conec, una mica almenys. I, de fet, quan llegia la teva transcripció anava imaginant la seva veu, amb el seu accent, i era totalment realista!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada