“Ser un NYU” és una expressió que es va començar a obrir pas pel món durant el mes de juliol de l’any 2002 en una excavació arqueològica tarragonina. La seva definició vindria a ser; “persona estranya i extravagant –freak- relacionada, directa o indirectament, amb el món de la història i de l’arqueologia”.
En aquella calorosa excavació teníem un senyor, el NYU original i a partir del qual deriven tots els altres NYUS, bastant curiós. El primer NYU –primus inter pares- era un home de mitjana edat que, sense cap estudi relacionat amb la història, es va presentar voluntari a treballar al jaciment. Nosaltres, com 14 pics foraden més que 13, el vam acceptar amb els braços ben oberts. El terme NYU s’estava gestant. Aquell senyor arribava a la feina mitja hora abans, sempre ben pentinat i engominat, per observar tot el que havien fet els altres el dia anterior, i sempre que trobava alguna cosa –ja sigui pedra, runa o ós de qualsevol bèstia- se’ns acostava cridant i dient que acabava de fer un gran descobriment. Quan nosaltres li explicàvem el que era realment la troballa, ell és limitava sempre a dir; “buiiino, tarde o pronto, to llegará”. El primer de tots els NYUS ja era entre nosaltres.
Amb el pas del temps, i per influència del NYU primigeni, van anar apareixent nous NYUS a l’excavació: un arqueòleg aficionat que afirmava que la civilització egípcia i la romana tenien els seus orígens en l’espai exterior; un heavy de broma que no es treia els texans d’hivern ni per dormir -estant a 40 graus a l’ombra...- i un llicenciat en història que es podia passar 8 hores seguides torturant-nos amb els seus monòlegs horribles, sense sentit i de collita pròpia –aquest darrer, per cert, era un híbrid entre NYU i JUANTXI, doncs era ganxet.
A partir d’aquí, el nombre de NYUS es va anar expandint, arribant a afectar als paletes d’un edifici en construcció que teníem la vora. Un dels paletes, el PALETA-NYU més remarcable, se’m va acostar un migdia i em va dir: “que raros que eran estos romanos. Todavía no entiendo esa manía suya de hacer las casas bajo el suelo”. Vaig veure la llum. Per què mai no m’ho havia plantejat? Potser, els nyus no em deixaven veure el cocodril.
En aquella calorosa excavació teníem un senyor, el NYU original i a partir del qual deriven tots els altres NYUS, bastant curiós. El primer NYU –primus inter pares- era un home de mitjana edat que, sense cap estudi relacionat amb la història, es va presentar voluntari a treballar al jaciment. Nosaltres, com 14 pics foraden més que 13, el vam acceptar amb els braços ben oberts. El terme NYU s’estava gestant. Aquell senyor arribava a la feina mitja hora abans, sempre ben pentinat i engominat, per observar tot el que havien fet els altres el dia anterior, i sempre que trobava alguna cosa –ja sigui pedra, runa o ós de qualsevol bèstia- se’ns acostava cridant i dient que acabava de fer un gran descobriment. Quan nosaltres li explicàvem el que era realment la troballa, ell és limitava sempre a dir; “buiiino, tarde o pronto, to llegará”. El primer de tots els NYUS ja era entre nosaltres.
Amb el pas del temps, i per influència del NYU primigeni, van anar apareixent nous NYUS a l’excavació: un arqueòleg aficionat que afirmava que la civilització egípcia i la romana tenien els seus orígens en l’espai exterior; un heavy de broma que no es treia els texans d’hivern ni per dormir -estant a 40 graus a l’ombra...- i un llicenciat en història que es podia passar 8 hores seguides torturant-nos amb els seus monòlegs horribles, sense sentit i de collita pròpia –aquest darrer, per cert, era un híbrid entre NYU i JUANTXI, doncs era ganxet.
A partir d’aquí, el nombre de NYUS es va anar expandint, arribant a afectar als paletes d’un edifici en construcció que teníem la vora. Un dels paletes, el PALETA-NYU més remarcable, se’m va acostar un migdia i em va dir: “que raros que eran estos romanos. Todavía no entiendo esa manía suya de hacer las casas bajo el suelo”. Vaig veure la llum. Per què mai no m’ho havia plantejat? Potser, els nyus no em deixaven veure el cocodril.
*Sànset*
12 comentaris:
ostressssssssssss que bo!!!!!!!!!! L'altre dia em pixava de riure amb l'expresió aquesta a casa dels del PiT.... jajajajajjaa, genial, Sànset, de debó!!! jajajajaa :)
vigileu també amb els aligators, n'ès tot ple, van dissimulant camuflant-se entre nosaltres, i poden ser més perillosos del que sembla a primera vista...
Intel.ligent i divertit post sobre els món dels nyus i l'arqueologia!
En l'univers docent en lloc de nyus hi tenim cíclops d'un sol ull i algun que altre unicorni
Molt bo! ara m'has fet riure i tot.
El curiós és que aquest estrany costum també el tenien els grecs i els ibers, i ...
Jo també m'he fet un tip de riure amb això del costum dels romans! Ostres, de vegades diem que un post ens fa riure i és que l'hem trobat graciós, però ara estava jo aquí rient tot sol davant la pantalla de l'ordinador, i encara hi torno... ains...
En fi, això de popularitzar els nyus no ho va fer en Toni Soler en algun dels seus programes? No sé a que venia, però parlaven sovint de nyus, i a mi em feia gràcia, és un animal amb un nom curiós. I el Toni Soler és historiador, no??
Jajajajaja si ja ho deia l'Astèrix que els romans són ben bojos!! :-))
Qui és en Juantxi?
Sí, en Toni Soler és historiador :-)
Ieeep, aquesta expressió ha estat popularitzada epr Rafa MEndez de FAma!! wooo
Gràcies per passar-te pel meu blog!
Cris: Moltes gràcies. Agraeixo que t’hagi agradat. És una expressió que sepre m’ha semblat divertida!
Moi de Tiana: Gràcies per l’observació. De fet, desconeixia totalment el modus operandi dels aligators. Jo sempre he tingut ben present que els “búfalos voladors” eren perillosos. Ara sé que això és un complot!
Elvira: Cada cop m’acolloniu més! Ara no només he de comptar amb els nyus, també he d’anar a l’aguait amb els aligàtors i al damunt amb els ciclops i amb els unicorns. Encara que jo pensava que els unicorns eren bona gent, anava errat!
Jordi: Sí, jo tampoc ho entenc massa. Després d’haver vist els búnquers de LOST vaig començar a suposar que els ibers, grecs, romans i companyia s’amagaven de “los otros” sota terra!
Xexu: Me n’alegro de que t’hagi fet gràcia el post! Tens molta raó amb això del Toni Soler. Crec que al seu programa donava pes als nyus, però em sembla que no els barrejava amb els humans. I sí, el Toni Soler és historiador, probablement al costat d’Indiana Jones, l’historiador més famós del món!
Assumpta: I l’Astèrix, un mite de la meva infància, no podia anar desencaminat! Francament, el “Juantxi de Reus” en qüestió no me’n recordo de com és deia, el seu àlies era “Juanes” i ara déu tenir 32 o 33 anys. No et puc dir res més, ara, era tot un personatge i crec que va acabar sortint alguna vegada a TV Reus a fer monòlegs.
Glamboy: el Rafa Méndez és un copión. T’ho puc assegurar. L’expressió és del 2002! Al damunt, la descontextualitza, doncs només pots dir NYU a algú relacionat amb la història, directa o indirectament!
Gràcies a tots!
Sànset.
així que t'ho podem dir a tu...??
jiji
Utnoa (que graciosa ella...)
Bé, a mi sí que m'ho podeu dir una miqueta...
*Sànset*
"Estan bojos aquests romans", que te el cosmos que els que em participat en alguna excavació arqueològica ens acabem ajuntant? ( i no sóc arqueòleg ni nyu; espero)
Cony, quantes faltes..s'acosta l'hora de plegar..
Publica un comentari a l'entrada