dimecres, 1 d’abril de 2009

Santiago mon amour

Avui, dia plujós, recordo amb certa nostàlgia les vivències a la gran ciutat Santiago de Compostel·la. És difícil, encara ara en l'aniversari del meu retorn, resumir o fer balanç de tot el que el meu cervell va evolucionar a tants quilòmetres de casa.

Va ser una estança poc habitual, marcada per moltes hores d'introspecció i barrejada amb grans moments. Nodrir-me de paisatges, de pensaments il·luminats i d'experiències en solitari podrien ser els grans trets del meu viatge. Crec que va ser una experiència que em va fer créixer i adonar-me d'on queda el temps de bogeria limitada i on comença la placidesa del contemplar, del gaudir i del viure per un mateix.

Avui, amb el portàtil a la falda i intentant escriure quatre ratlles sobre el treball que estic duent a terme, he pensat en tu i he volgut dedicar-te un escrit en forma de record.


Arc de Sant Martí sobre teulades humides des de la finestra del menjador del gran edifici blanc i enfinestrat de Plaza de Vigo amb punxes de la Catedral de fons.

Utnoa

1 comentari:

sanset i utnoa ha dit...

hi hem d'anar -tornar-!

*Sanset*