divendres, 17 d’abril de 2009

ODA AL WC COMUNISTA


Treballo en una empresa on existeixen banys per als treballadors i lavabos destinats específicament per al públic. Pel lloc on em trobo ubicat, em resulta més pròxim l’wc públic. Després d’intentar anar-hi diverses vegades vaig ratificar, a desgrat meu, que la consciència capitalista persisteix fins i tot als urinaris. I us explicaré perquè. El capitalisme rau en la cerca de l’enriquiment i el respecte per la propietat privada, en contra d’allò públic o col·lectiu.

Així, els elements que podem considerar públics en una societat –que la noció del capitalisme més agressiu no contempla- perden interès i no disposen de cap “prestigi” i, a més a més, no són protegits per cap convicció moral de caràcter comunitari. I els wc’s no són cap excepció!

Com estan habitualment els lavabos públics? agosarat és el qui necessita alliberar a Willy i posa les seves natges en contacte amb l’estructura helicoïdal que ens facilita el senyor Roca! D’altres, equilibristes aficionats, se les maneguen de mil maneres diferents per defecar a distància i en contrapès perillós, fet que implica una més que provable remullada posterior deguda a l’ona expansiva que genera el resultat del nostre sopar a l’impactar contra l’aigua pantanosa que dóna sentit al “cagadero”. Existeix un tercer model de caganers que, sabent que són poc dotats pel món del funambulisme, del malabarisme i d’altres equilibris circenses, creen una capa protectora de paper de cel·lulosa -o de vàter- que els serveix per protegir el seu immaculat darrere.

En definitiva, d’una forma o una altra, pràcticament s’ha de fer una tesi doctoral per poder cagar als vàters públics. Heu reflexionat mai sobre les hores de la nostra vida que hem perdut als banys públics? I no precisament fent les nostres necessitats, sinó preparant el terreny per poder-les fer amb un mínim de salubritat.

I tot això és culpa del capitalisme! Sí, de veritat ho crec. En un món no capitalista –comunista, per exemple- els cagaderos estarien sempre nets perquè, de fet, no existirien els vàters privats. Tots consideraríem tots els wc’s com a nostres, els respectaríem i els dignificaríem com es mereixen, doncs ens aporten la gratificant sensació d’aquell qui ens alleugereix la vida.

Així, i corrent perill de ser considerat comunista convençut, apostaria per una nova revolució soviètica ja que, almenys, i pel que puc concloure, les cagades comunistes són més agraïdes, socialitzants i dignes que no pas les dels capitalistes; brutes, agressives i carregades de la fètida imatge social del “no em preocupo pel que no és meu”.

P.S. Un altre dia tractarem el tema divertit i curiós dels policleans o “cagaderos mòbils i inestables subjectes a les bromes que et poden fer els cabrons que s’estan esperant fora”.

*Sànset*

4 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

On jo treballava era al revés, els lavabos destinats als clients eren millors i més nets que els destinats als treballadors de l'empresa.

Assumpta ha dit...

Ai mare meva, has anat a tocar un tema en el que sóc especialment "sensible"... Tinc una mena de "fòbia" (i no és broma, eh?) a anar als lavabos públics... (Hi ha qui té claustrofòbia, agorafòbia, doncs jo "uvecepublicfòbia")

He desenvolupat una mena de control mental que, quan sé que he d'estar moltes hores fora de casa, el meu cervell dóna ordres de "no tenir ganes d'anar al lavabo"... puc aguantar moltes, moltes hores... i sé que m'hi jugo la salut, eh?... Afortunadament les ocasions són poques, però és així mateix com ho explico :-)

Recordo amb fàstic, quan encara no tenia aquesta fòbia i sí que hi anava, haver hagut d'arremangar-me els baixos dels pantalons per entrar a alguns lavabos públics... conscient que estava trepitjant pixums de ves a saber qui... ecsssss.

Així doncs, i en aquest únic i exclussiu cas... Visca el comunisme!! :-)))

PS/ Ma mare és de les que "forra" l'wc amb una bona capa de paper higiènic... una vegada m'ho va explicar com ho feia, però res... jo m'estimo més no anar-hi.

PS.2/ Em van explicar d'un tio molt maniàtic que quan arribava a un hotel, encara que "semblès net", sempre duia una ampolla d'alcohol a sobre, ruixava tot l'WC amb l'alcohol i li pegava foc perquè així deia que s'assegurava de la seva desinfecció... PROMETO que a mi m'ho van explicar com a cert.

PS.3/ Estic pensant que la PS.2 podria donar per un post, no?... Potser algun dia ho explico :-)

Bona nit :-)

sanset i utnoa ha dit...

Assumpta, el problema amb els wcs públlics i la seva salubritat el tenim molts, -i acaba sent malaltís!- crec que podríem muntar uan associació de damnificats dels WC's públics! M'ha semblat molt curiós lo del senyor que cremava la tassa de l'wc. Molt a l'estil catòlic del "fuego purificador", JEJE.

Gràcies pel comentari i disculpa pel retard de la resposta.

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Uuuuuuuuui no l'imagino massa catòlic si era com el seu amic (qui m'ho va explicar a mi) uffff en absolut, eh? jajajaja
Senzillament, un pobre "fòbic" com jo :-))