divendres, 3 d’abril de 2009

Al país de les joguines el PDLJFC va guanyar al REIAL Mandril la Sopa de Xampinyons, mentre en Puyal ho retransmetia amb una passió desfermada.

Feia un dia plujós al país de les joguines. La mostassa els arribava pràcticament a la cintura. Perquè al país de les joguines, quan plovia, plovia mostassa; una mostassada torrencial! Les pedres d’hamburguesa i els arbres cebers estaven ben salpebrats. L’home de CRO, l’home de MA i l’home de NYÓ van córrer a eixoplugar-se a la cova dels infortunis. No els funcionava la l’electre. La mostassa era el pitjor enemic de la tecnologia electrònica del pleistocè. Per sort, l’home de CRO tenia un vell transistor que anava a piles i el va engegar. Els tres homes, vestits de gala amb uns taparrabos de plomes de colibrí que pesaven tones degut a la mostassa humida , es van seure en un improvitzat cercle, deixant al centre la ràdio. Josep Maria Puyal –gran mestre de la radiocomunicació que ja hi era llavors- estava retransmetent el partit de futbol per PAISDELESJOGUINESràdio, ràdio pública i pagada per les butxaques de tots els contribuents cromanyons.

El matx enfrontava el PDLJFC (País de les Joguines Futbol Club) contra el Reial Mandril –equip de base gominosa on hi militaven un gran grapat de mandrils del país del costat, MANDRIL·LÀNDIA-. Era el partit més emocionant de la temporada, els dos equips s’hi jugaven la Sopa de Xampinyons. Qui en sortís victoriós s’emportaria un gran plat de sopa de xampinyons feta pel gran xef Apici. Quina tensió! En Puyal ho retransmetia amb un entusiasme exacerbat. Els mandrils feien un joc molt brut: mossegaven als jugadors del PDLJFC i contínuament es tocaven les parts (in)nobles. Molts patien que es pogués suspendre el partit degut a la mostassada. Els mandrils no portaven bé el tema de la mostassa. Per tots és sabut que el mandril no es sent còmode xipollejant en un camp banyat de mostassa!

El Reial Mandril era l’equip que més vegades s'havia menjat la Sopa de Xampinyons. I no de forma neta! Temps enrere, un dictador, el general Frasco, es dedicava a invertir diner púbic de MANDRIL·LÀNDIA per aconseguir fitxatges mediàtics pel seu equip preferit, el dels mandrils. L’afició ho sabia, i sempre que anava a veure el partit a l’estadi l’animaven tot cantant: “Fraaaaasco, Fraaaasco, Fraaaasco, Arriba Espiña!”, ja que es veu que l’home era molt aficionat a la pinya en conserva i sempre guardava quantitats ingents del producte a la part més alta de l’armari del seu palau, el Palacio del Cardo, on hi vivia amb la seva dona, tota una mandrila, que no deuria ser massa atractiva...

Però tot això era aigua –mostassa, essent correctes- passada. El general havia mort temps enrere, doncs havia caigut víctima d’una esllavissada de pots de pinya en conserva -la avaricia rompe el Paco-, i l’equip del seu metàl·lic cor d’alumini se’n ressentia. EL PDLJFC feia molt temps que es mereixia menjar la Sopa de Xampinyons, sempre s’havia quedat a les portes d’aconseguir-ho. La plantilla, liderada per jugadors del carisma i la qualitat d'Stochkov, Koeman, Laudrup, Guardiola, Ferrer, Bakero o Zubizarreta s’ho mereixien. Però el partit havia arribat a la prorroga sense que ningú aconseguís marcar.

L’home de CRO, l’home de MA i l’home de NYÓ tremolaven, com si fossin la Maria de las Mercedes, dels nervis. Sabien que el seu estimat equip havia d’aconseguir la victòria.

Al minut 111 de la pròrroga l’àrbitre, Aron Schmidhuber, va sancionar en tir lliure indirecte una falta dels mandrils, ben a prop de la seva àrea. Stochkov va tocar la pilota, Bakero la va parar i Koeman va xutar amb tal potència que l’esfèric va entrar a la xarxa de la porteria dels mandrils amb una potència desmesurada. Pocs minuts després col·legiat xiulava el final del partit.

Quina sopa de xampinyons que es fotrien aquella nit! i l’home de CRO, l’home de MA i l’home de NYÓ van sortir a celebrar-ho a la platja del JB. Els mandrils estaven de dol i el cel es va obrir, la mostassa va deturar la seva caiguda i va acabar fent un bon dia al país de les joguines.

**Sanset**

4 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Per un moment m'he pensat que parlaves d'el país de fireta...

sanset i utnoa ha dit...

És interessant descobrir en aquest escrit diferents homenatges... m'equivoco?

*utnoa*

sanset i utnoa ha dit...

gens ni mica

*sanset*

Assumpta ha dit...

Jejejeje molt bo!! :-))