dimecres, 15 de desembre de 2010

Si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Això m’ho va dir ahir la Utnoa després d’escoltar un dels meus maldecaps. Després d’escoltar el maldecap de la setmana. I quina gran veritat!

Sóc d’aquelles persones a qui els agrada trobar el llit ben fet. No us negaré que no em dol fer-lo, i que m’esforço perquè quedi bé. Mai m’ha agradat veure-hi cap arruga i hi canvio els llençols tot sovint. Sóc del parer que quan comences a fer-lo l’has d’acabar. I acabar-lo amb aquell punt de precisió de quan l’has començat a fer.

Ara, està clar que no és el mateix haver de fer un llit de 80 que haver-ne de fer un de 150. El de 80 ja el faré sol, que només hi dormiré jo. En canvi, el de metre i mig serà compartit i, tot i que jo en faci una bona part, la tasca s’haurà de repartir.

I quan això succeeix m’acabo enduent sorpreses poc agradables. I massa sovint! I massa sovint acabo pensant que sóc el gilipolles dels llits. A veure, que a tots ens agrada que ens diguin que hem fet bé la nostra part del llit, que no som uns potes o que no patim del Baile de san Vito. Cert. Però, per sobre d’això, volem que la gent esmerci un mínim d’esforç per col•laborar en fer aquell llit compartit. I es veu que tothom es fa el suec. En tema llits Ikea és una magnifica opció. Però, recoi, que encara que siguin suecs no te’ls venen fets!

Ep! què només t’he demanat que posis els coixins a lloc! Va dir amb aquell posat de qui no sap si estar dolgut o sorprès. I no només no el va ajudar a posar els coixins, sinó que se’ls va emportar. I ell es va quedar amb aquella cara de gilipolles, de gilipolles dels llits.

Lliçó de la història: Comparteix la tasca de fer el llit amb aquells qui saps que s’esforçaran tant com tu, perquè volen i perquè tenen la ferma intenció de voler-hi ser (exemple: Utnoa). En altres casuístiques, i perquè “no et facin el llit”, ja ho saps: si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit.


*Sànset*

24 comentaris:

garbi24 ha dit...

Fer-l'ho es quasi una obligació, desfer-lo es tota una passió, millor compartida es clar.

òscar ha dit...

Estic amb en Garbi: desfer el llit és un dels petits plaers de casa. I el mot plaer no és pas gratuit.

sànset i utnoa ha dit...

Penso que quan un barrina alguna història, o quan algú vol comprar una funda nòrdica molt maca però també molt cara, ni que la idea (idees... quin sentit tenen? quanta estabilitat tenen? no ho saps? verba volant, scripta manent!) hagi estat compartida, si ets tu qui realment té ganes d'engegar aquell projecte, o dit d'altra forma, comprar aquella funda nòrdica tan maca però que tan costa de posar, Sànset, en aquests casos ni Utnoes ni hòsties, tu mateix du a terme el projecte i tu mateix acaba'l. El mèrit serà teu i aconseguiràs allò que volies. Que la idea era compartida? si, però, i què? el projecte és teu, tu l'has fet realitat!

Guapuuuu!

Utnoa

Alyebard ha dit...

Veient l'entrada de la Utnoa, de que coi et queixes, Sànset? Per cert, el millor dels llits és desfer-los :P

Clidice ha dit...

fent i desfent ... es va aprenent :)

Joan ha dit...

Els llits metafòrics millor ben fets, sí. Els suecs, millor ben rebregats després de ben fets. ^^

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo sóc anti-fer el llit, igual que anti-planxa i anti-netejar els vidres.
Ni amb la funda nòrdica... i mira que és fàcil, només s'ha d'estirar. Però Ell és de la mateixa escola que el Sànset... i sempre tenim el llit perfectament fet i planxat. Amb el permís de l'Otis.

Només col·laboro a l'hora de desfer-lo i de canviar llençols...

Carme ha dit...

Doncs jo m'agafo al peu de la lletra aquest refrany i el faig sempre jo. M'agrada ben fet i sense arrugues i ningú me'l fa tant bé com jo (quan vull i m'hi entretinc) però si algun dia el faig amb presses, sempre em sembla més fàcil perdonar-me alguna arruga a mi mateixa... que jo ja m'entenc :)

elur ha dit...

sàvies paraules Sànset!

una abraçada per cada un!

marta ha dit...

I a vegades hauràs d'assumir que els altres que formen part del llit mai t'ajudaran a fer-lo. Llavors, en funció de les teves ganes i interessos, tu el seguiràs fent perquè el vols fet i ben fet.

ricderiure ha dit...

només faig el llit quan canvio els llençols...
ara com a activitat de parella té un no se que...
salut!

rits ha dit...

buf! doncs no tinguis gat!!! (Utnoa, em deus una) xq llavors no tindràs mai ben fet el llit. És dels esports que més agrada practicar als gats (o si més no al rei de casa meva) és jugar quan fas el llit. Que li caiguin els llençols al damunt, que facis veure que no hi és i intentis aplanar-lo,.. es queda immòbil entre els llençols i es diverteix un munt. I fins que no passa una estona no surt de sota. I esclar, mai queda ben fet

kweilan ha dit...

Jo l'he trobat divertit aquest apunt. Mentre fem i desfem entre somriures, tot va bé.

kweilan ha dit...

Jo l'he trobat divertit aquest apunt. Mentre fem i desfem entre somriures, tot va bé.

El porquet ha dit...

Jo m'he de fer tot sovint el llit... i és d'1,50, i me'l faig tot solet. És molt difícil que quedi bé, la veritat. Però ho intento i no desespero. No m'agrada sortir de casa, al matí, sense deixar el llit fet.... herència materna.

Elfreelang ha dit...

Abans d'abans sempre em feia el llit ara el llit gairebé em fa a mi....no és broma ....tens raó i el refrany també....i té raó l'Utnoa els nòrdics són complicats de farcir!

Albert ha dit...

Mentre els llençols no quedin fets una bola, a mi ja em serveix. Total, al cap de poques hores l'hauré de tornar a desfer.
Adéu!

nur ha dit...

M'encanta el refrany i hi estic d'acord completament, menys en el sentit estricte: jo el llit més aviat l'estiro així pim pam i, au, ja està fet! I també m'agrada molt més desfer-lo.

Ara... està clar que s'hi està millor quan els llençols estan acabats de treure de la rentadora, fan olor de suavitzant (o planxats, això ja és luxe asiàtic) i estan ben estiradets i sense cap arruga. I tant! :)

XeXu ha dit...

No puc negar, com alguns companys blogaires, que sóc més apassionat de desfer-lo que de fer-lo, de fet, em sembla que et moriries si haguessis de compartir llit amb mi, cosa que ja et dic ara que espero que no passi. Però tranquil, que jo t'estimo igual, tots tenim les nostres manies...

Albert B. i R. ha dit...

També sóc força maniàtic amb el tema llit! Sempre el faig igual i no m'agrada que quedin arrugues!
I bé, entre fer-lo i desfer-lo, com ja han dit per aquí, no hi ha color!

Jordi ha dit...

És la meva gran assignatura pendent... No puc, és superior a mi. Total, si per la nit es torna a desfer!!

Isabel ha dit...

Bé, doncs, jo em quedo amb la lliçó final que veig que ningú ha pescat! gràcies Sànset és un bon consell! però hi ha el perill que tot volent-te fer el llit per temor a que te’l facin (bé, més bé o malament) et carreguis sempre el mort!

Mireia ha dit...

Sóc practicament incapaç de marxar de casa sense fer-lo .

sànset i utnoa ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

És ben bo saber les vostres polítiques de fer i desfer llits –tant siguin metafòrics com no. De vegades a un li pot costar veure com i quan l’ha de fer, quan ha de parar i quan hi ha de posar dos collons. Costa veure-ho i és necessari saber escoltar. Tenir altres punts de vista.

I sí, li vaig fer cas a la Utnoa. No sé què passa que sempre té raó!

*Sànset*