dilluns, 13 de desembre de 2010

Perfils desconeguts


Jo sóc de la generació Messenger, això significa que vaig aprendre a “escriure a màquina” gràcies a l’estrès que provoca tenir més de 10 converses obertes i amb la pressió dels pares cridant-te per anar a sopar. I tal com parlava amb persones conegudes també ho feia amb “desconeguts” que havia conegut al xat. Llavors hi havia el xat del Terrat, que després el van tancar tot redirigint-te al de Vilaweb. Allí vaig conèixer vàries persones i podria dir que gràcies a un noiet molt simpàtic vaig trobar a l’home de la meva vida, però això és una altra història. Molta d’aquella gent virtual es va perdre pel camí, però hi ha una persona, un amic, amb qui encara mantinc el contacte. De tot allò en farà ja 10 anys i és maco saber que quelcom que va començar en un xat encara dura. Però crec que si mai no ens haguéssim vist en persona, ell, possiblement, també s’hauria perdut pel camí...

Els primers dies del blog solen ser durs, o més aviat solitaris, recordo que en Sànset i jo ens comentàvem mútuament. Però el dia que, pel que sigui, comences a tenir comentaris d’altres blocaires comença l’addicció al blog, almenys per part meva. A mesura que passa el temps te n’adones que comences a apreciar a aquells perfils, esperes els seus posts i els seus comentaris, hi penses en diferents ocasions del dia, relaciones coses del carrer amb alguns d’ells, ostres si ho veiés tal, mira, l’altre dia en parlava qual... I entre nosaltres, al ser dos, la cosa es magnifica o es multiplica, perquè hem passat llargues estones parlant de tots vosaltres.

Però hi ha un dia que penses que potser et passes massa hores pensant o parlant d’aquests perfils de blogger i que en realitat només existeixen allí, a la xarxa, no formen part de la vida no virtual, del dia a dia, de quedar per dinar, de passar el cap d’any, de celebrar un aniversari, d’anar de viatge... EI, PARA! PER QUÈ NO?

I ens vam apuntar. I hi vam anar. I ja hem tornat. I és fantàstic sentir-ne a parlar tan bé en els seus posts. Sembla que és comú que la cosa va rutllar.

Recordo que quan vam aterrar a Barcelona, mentre corria per anar a recollir la maleta i patia per no perdre el tren, vaig deixar anar un: i ara... quan ens tornarem a veure? 


Utnoa

32 comentaris:

Ferran ha dit...

"I ara... quan ens tornarem a veure?". Potse aviat, Utnoa, potser aviat; qui sap, tal vegada si li demanem a Santa Claus... ;)

lolita lagarto ha dit...

com la cosa va rutllar segur que hi haurà una propera vegada...
Utnoa, m'encanta la naturalitat amb què escrius!

mar ha dit...

jo, més vella que tu... però no per això amb menys experiència 'xatera'...

també he fet i conservo grans amics virtuals que, poc a poc, van deixant de ser-ho per passar a ser presencials, de carn i ossos... i, excepte en comptades ocasions, totes les persones amb qui he contactat virtualment i amb qui he mantingut una comunicació més o menys assídua, han esdevingut persones importants a la meva vida... per tot el que m'han aportat... ja sigui virtual o presencialment...

sí, això dels blocs enganxa, i tant!
fins al punt que hi ha blocaires i/o blocs que passen a formar part del nostre dia a dia, de manera natural...

i és que el que escrivim i segons com ho fem ja ens va atraient mútuament i creant una química quasi real...

que quan ens veiem?
molt aviat!

petons Utnoa!

òscar ha dit...

Jo ha traspassat amb sis o set blocaires la frontera de la pantalla de l'ordinador i, la veritat, sempre ha estat molt engrescador. En ni un sol cas m'he sentit decebut.

I espero que ben aviat, tots plegats, muntem una megatrobada blocaire. Ja fa temps que ho vaig rumiant ...

DooMMasteR ha dit...

Ai sí!! Jo també tinc mono de vosaltres! Us vull veure ben aviat! :P

garbi24 ha dit...

M'alegra saber que tots ho passéssiu bé, jo he conegut tres o quatre persones dels blogs, apart de la que dorm amb mi, i tots son bona gent: A veure per quan és fa una trobada més a prop.
De la trobada de Berlin almenys puc dir que he pogut posar cara al Sanset i Utnoa....corren fotos!!!!!

MARTELL DE REUS ha dit...

En 10 anys (i en alguns casos amb bastant menys temps) també molta gent no virtual (real) també es perd pel camí.

XeXu ha dit...

Comparteixo completament l'evolució que expliques per part dels inicis blogaires. Comparteixo també que acabes tenint molt afecte per la gent de per aquí, cosa que no entenen els que no ho viuen. Però ja tinc alguna reserva més pel que fa a trobades blogaires, ja no són tant del meu gust, però bé, haver-n'hi n'hi ha per donar i per vendre, segur.

Així que parleu de nosaltres en la intimitat, eh... ja sabeu que si parleu malament de mi us trencaré les cames a tots dos, oi?

Lluïsa ha dit...

Ai sí, va ser un comiat una mica estrany. Segur que si ho demanem amb força tots plegats, Santa Claus o qui sigui, ens escoltarà i ho farà possible.

Petonets!

kika ha dit...

si noia, qui ho havia de dir! i mira, tots demanant a santa claus el mateix... ens haurem de portar bé que sinó no ens fara cas! :)

Carme ha dit...

Jo, anava llegint i pensava el mateix que la lolita: com m'agrada com escrius! Natural, plàcid, amb sentiment. M'encanta!

Elfreelang ha dit...

Passar de la virtualitat a la realitat és un gran pas! me n'alegro per tots vosaltres!

Isabel ha dit...

A mi, aquest santa de les claus, no...a casa nostra sempre han passat els Reis i hem fet cagar el tió!!!

Alyebard ha dit...

Utnoa, ets cara de llegir, doncs últimament només apareixia en Sànset. M'agrada veure que us ho vau passar tant bé a Berlín. Aviam si els fats són propicis i a la propera si pot apuntar més gent!

rits ha dit...

És preciós, Utnoa!!! i és ben cert que es van creant vincles. Et vegis o no, són vincles que existeixen, que es fan i els notes!

El porquet ha dit...

Realment és fantàstic posar rostre a aquesta gent que correm per aquí. Jo encara porto la L al blog, però alguns de vosaltres ja us hi aneu deixant caure... i enganxa!

Assumpta ha dit...

Jo vaig aprendre a escriure "a màquina" abans que existissin els ordinadors :-DD

Escric sense mirar el teclat, miro la pantalla i faig servir tots els dits menys el petit de la mà dreta (que l'anular ha après a substituir en les tecles corresponents) perquè el tinc "inútil" pobret (està malaltó i no té força)

I també vaig començar els meus inicis internàutics fa molts anys (diria que vuit) en uns fòrums dels que van derivar uns msn.groups (actualment ja no existeixen) i en els quals sempre acabava barallada amb tothom: Per una banda m'atacaven per "catalana" i per l'altre banda m'atacaven per "creient"... però bé, vaig aprendre a defensar-me bastant bé :-))

Llavors encara no tenia Internet a casa i entrava des de la feina (no passava res, tenia "permís"... seria llarg d'explicar... ho puc resumir dient que hi havia estones en que no m'arribava feina i no passava res si aprofitava per "jugar" sempre i quan, en el moment en que arribaven coses per fer -que depenien d'una altre persona- doncs jo em posés les piles)

En tots aquests anys he conegut algunes persones (no moltes) i he de dir que m'he trobat de tot... això fa que sigui bastant "cauta" a l'hora de trobades. No és que digui que "NO" per principi, però em fa molt de "respecte" això de "desvirtualitzar-me".

Sempre m'han fet més por les trobades "multitudinàries" que les "petites"...

Tot i així, he viscut trobades catosfèriques memorables, com la "pujada" a Montserrat per celebrar el Triplet del Barça... (amb Àlex, Òscar i Jordi Banyera) i la "repetició" fa pocs mesos (els mateixos més Albert Blaugrana i Elur)... ¡¡a un VIENA!! per la Lliga passada (com varem riure!!) :-))

I la sorpresa magnífica de la Kweilan també a un Viena!!... i és que el factor sorpresa em va eliminar tot el patiment-nerviosisme-timidesa-por "previs" que sempre m'agafa... i em va encantar! ;-))

Sí... suposo que cada persona és diferent... Jo, a la meva cadira, a caseta, a la meva taula, em sento molt protegida... Al món real sempre tinc el dubte de si a la gent no li cauré bé... uisss... no sé... dubtes, dubtes :-))

Carquinyol ha dit...

Sempre és divertit i interessant conèixer al que hi ha darrere de la pantalla !

montserratqp ha dit...

Bé, ja avisareu si en Santa arregla aluna cosa-bloquea per Nadal; seria una nova experiència per a mi. Si no pot ser, dir-vos només, que ara per ara ja m agradeu molt a la pantalla.

Joan ha dit...

Santallets, collons, que a casa només se celebra el tió i els reis.
*[Mode rondinaire: Off]

Veure'ns de nou? Ah, què ens vam veure? Però si anàvem tots tapats fins les orelles!

Rita ha dit...

És cert Utnoa que escrius molt bé i que dóna gust llegir-te, per la teva naturalitat. I ara que et conec sembla que et tingui al davant explicant-m'ho... :-)

Tens raó amb el que dius. Va anar tan i tan bé que diria que ens hem quedat amb ganes de més, però tal com diuen per aquí si ho demanem ben fort al senyor de les claus o al senyor tió, segur que aconseguim aplegar-nos tots de nou al voltant d'una taula i recordar aquells dies tan fantàstics passats a Berlín.
Petons forts, maca, i també per en
Sànset!

Oriol ha dit...

La xarxa porta moltes noves possibilitats!

Els que no vam poder venir al viatge, encara no hem pogut "apagar aquesta set" de conèixer a qui hi ha darrere cada perfil... però de ben segur que hi haurà més ocasions i que serà una experiència enriquidora!

sànset i utnoa ha dit...

FERRAN: m'agrada més pensar que depèn de nosaltres mateixos, però entenc que en Santa no es més que l'excusa perfecta! ;)

LOLITA: gràcies! a veure si és veritat i el meu desig es cumpleix!

MAR: més vella i més bella! És curiós això dels amiics virtuals que passen a ser reals. Però mai m'havia passat amb tanta naturalitat com amb vosaltres!

ÒSCAR: a veure si és veritat això de la megatrobada, ara ja ho has dit...

DooMMasteR: crec que la nostra petició serà escoltada i valorada per tot el col·lectiu de forma satisfactòria! :)

GARBI24: mmm.. no has dubtat ni un moment de qui érem? pensa que no tenim perquè estar l'un al costat de l'altre... però si no tens dubtes ja ens pots saludar si ens veus passar pel carrer!
He entès que vas trobar la teva parella a través dels blogs? és això el que has dit? si és així... que romàntic! hehe

MARTELL DE REUS: oi tant! molta gent es perd pel camí, molta gent ja ni comença a compartir el teu camí... hi ha de tot, però penso que quan una persona virtual passa a ser real li costa més despenjar-se que si segueix essent virtual per tota la vida, no sé, és una sensació...

XeXu: espero que ben aviat també comparteixis el risc que comporta participar en una trobada blocaire. Si mires ben endins teu, segur que els pros superen els contres. Què pot passar de dolent?

LLUÏSA: va ser un comiat horrible! massa ràpid! però així ens vam evitar alguna estona d'incomoditat ploranera! Ens hem de retrobar per fer-ho com Déu mana!

KIKA: ui, d'això en sé molt jo, de portar-me bé, ja estic fent bondat de fa molts dies! De tu ja no n'estic tan segura... :P

sànset i utnoa ha dit...

CARME: gràcies! però res de l'altra món, intento escriure com raja.

ELFREELANG: sí, és un gran pas que tot blocaire pot fer... a veure si t'animes a la propera!

ISABEL: això al Ferran, que és ell qui ha parlat de Santa Klaus, això del Berlin li fa perdre totes les costums catalanes, aix!

ALYEBARD: a mi em costa més estar segura de publicar el que vaig escrivint, en Sànset en un segon té una bona idea plasmada en un bon post... coses de la vida! Oi tant, a la propera més gent!

RITS: és ben cert, vincles importants i ni que no ho sembli, vincles prou forts, almenys en el meu cas.

EL PORQUET: ja ho dic jo que enganxa! és la millor de les adiccions però, eh?

ASSUMPTA: gràcies per compartir la teva experiència. Jo com que en vaig aprendre de forma improvisada i no professional els dits petits tampoc els utilitzo i si no miro el teclat encara m'equivoco una mica (cada vegada menys, hehe). Quan només tens bones experiències només tens bones paraules, però quan arriba alguna mala experiència llavors comences a ser més prudent. Cal tenir en compte també que en aquestes trobades tots intentem treure el millor de nosaltres mateixos, però entenc que això passa tan en la desvirtualització com en els amics que vas fent al dia a dia, a la feina o a la universitat. Els primers dies sempre són fantàstics però no tothom passa a ser un amic de veritat. Però l'experiència Berlin em va sorprendre bastant doncs tothom semblava molt natural i espontani i agradable. Jo reconec que si hi hagués hagut d'anar sola no ho hagués fet, però amb suport sansetià tot és més fàcil...!
La veritat és que m'hagués agradat molt que haguessis vingut Assumpta, i en certa manera, fent el seguiment de la porra des d'allí, per nosaltres ja vas ser-hi una mica present ;)

CARQUINYOL: en el meu cas et puc dir que sí, doncs no m'he endut cap mala experiència! :)

MONTSERRATQP: segur que hi ha molta altres ocasions per a que pugui participar més gent! de fet, entenc que de trobades blocaires n'hi ha d'haver diverses, entre diferents "grupets" de la blogosfera, que és immeeeensa! :)

JOAN: de veritat tens possibilitat on i off per al mode rondinaire? i jo em pregunto, si és així... tens altres "modes" doncs? tens el mode agradable? :P
Va, va, va! Diga'm que tu també tens ganes de veure'ns! (ja sigui amb bufandes o sense!) Al final pensaré que la crònica negra anava en sèrio...

RITA: maca! com et trobes? és cert això em passa amb tots vosaltres, quan us llegeixo us veig davant meu parlant i rient, recordo les vostres veus, ooh, que maco! :P

ORIOL: ja ho saps, a la pròxima t'apuntes!

MOLTES GRÀCIES A TOTS PELS COMENTARIS!!

Petons

Utnoa

Clidice ha dit...

Les desvirtualitzacions sempre porten sorpreses molt agradables, al cap i a la fi "els coneixes una mica" i tothom té ganes de passar-s'ho bé :) Me n'alegro molt que funcionés tan i tan bé :)

Jordi ha dit...

Tot això que expliqueu de la trobada és tant fantàstic que fins i tot jo tinc ganes de tornar-vos a veure!! Encara que no ens haguem vist mai. Crec, potser, que podríem montar la primera trobada catalana de blocs?? Què què??

Joana ha dit...

Jo no vaig poder venir a Berlin tot i que m'ho havia proposat.Espero la propera trobada perquè de sobres sabem que darrera un blog hi ha una persona.Algunes molt interessants :)
jajaj jo vai aprendre a escriure amb una Olivetti i ara vaig com una màquina jejej

sànset i utnoa ha dit...

CLIDICE: jo no havia participat mai en una de multitudinària, tan sols m'havia conegut amb persones individuals amb qui tenia un tracte més personal. Estic contenta de com va anar, una bona experiència.

JORDI: hehe, ja tens ganes de tornar-nos a veure? doncs vinga, que per aquí ronden algunes idees de noves trobades...

JOANA: llàstima que no haguessis pogut venir, però tranquil·la, jo crec que cada dia, a la ment d'algun blocaire, s'està gestant una meravellosa trobada...

Moltes gràcies!
Utnoa

Joan ha dit...

Ui, de modes en tinc molts, i alguns són agradables i tot. Però no et diré que tinc ganes de veure-us que el Sànset es pensarà que vull lligar amb tu ... ^^

sànset i utnoa ha dit...

JOAN, si diguessis que tens ganes de veure'ns també es podria pensar que vols lligar amb ell... Interessant...

Utnoa

Jordi ha dit...

Doncs ja direu, ja direu!

Anònim ha dit...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel