dijous, 16 de setembre de 2010

SOBRE LA SORT D'UNA MOSCA AUTOESTOPISTA

A qui no li ha passat mai que una mosca l’acompanyi durant el transcurs de tot un viatge en cotxe? sí, des del començament i fins al final. El fet a molts se’ns pot arribar a fer francament feixuc. Perquè molts som suficientment mesquins com per intentar foragitar-la de totes totes. Per res volem compartir un viatge amb ella, no fos cas que el consum de combustible augmenti ostensiblement degut als seus 0,05 grams de paquidèrmic pes* o que patíssim algun mal de cap degut a llur verborrea.

I què és el que intentem tota l’estona? abaixem la finestreta lateral i, a bufetada neta, la instem a fer el salt al buit. I sense arnés, ni paracaigudes, ni mosquetó (dixit de la petita mosca mascle...)! Ara, si no ho aconseguim –pobre d’ella si no es llença!- l’amalgama de putades possibles que podem arribar a aplicar-li arriben a ser dignes d’en Radovan Karadzik. Fins i tot sé d’algun sonat que s’atreveix a emprar la vella tàctica de la congelació d’invertebrats mitjançant “l’aire condicionat a tota llet” sent capaç, i no us enganyo, de jugar-s’hi la salut.

La reflexió és necessària i cal que ens plantegem la possibilitat que la mosca no hagi entrat al nostre cotxe per voluntat d’anar a veure de gorra a algun parent, sinó que hagi estat per accident. Podria ser que, sent bèstia curiosa i estant deturat el nostre mitjà de transport, hi hagi fet cap atreta per la dolça ferum que més d’un vehicle pot arribar a fer. I quan se n’hagi adonat del parany on ha caigut ja no hagi estat a temps de baixar. Pel seu relativisme, i després de més d’un dissortat cop de cap contra el vidre (potser us pensàveu que hi pica per gust?), ha desistit. Ho ha deixat estar i pacientment espera l’aturada per baixar civilitzadament, intentant passar sempre desapercebuda per por de rebre cap més nata i retraient-se el seu infortuni.

No ens hauria de resultar massa difícil de posar-nos a la seva pell: imaginem-nos que pugem a l’autobús. Nosaltres tenim la intenció d’anar a visitar un company d’estudis que avui resideix a la Torre de Fontaubella. I la son i/o la ressaca ens fa errar: acabem pujant a l'òmnibus de la Tanganika-Travels, que compleix diligentment la seva ruta sense fer cap parada. Un viatge sense escales. De Porrera a Tanzània en 575 hores. Quan ens fem partícips del nostre error correm a comunicar-li al conductor i, per la nostra sorpresa, aquest ens respon amb un gest d’indiferència mentre obre la porta d’entrada al vehicle. Ens està invitant a saltar mentre el vehicle belluga a velocitat punta. I para más INRI, a la que ens hi neguem ens bufeteja. Si som capaços d’escapar a aquell intent d’assassinat en tota regla i aconseguim seure al seient on reposàvem plàcidament fins que ens hem fet partícips de l’error i, tot cavil·lant sobre la dissort que ens depara el nostre involuntari i segur pas per l’Àfrica més oriental... qui no es donaria cops de cap contra el vidre?


*M’havia passat pel cap fer un incís sobre el “pes mosca”. He decidit obviar-ho, ja que les meves ínfules han estat satisfetes completament gràcies al comentari relacionat amb el “mosquetó”.

*Sànset*

24 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres! Això de posar-se en el lloc de la mosca queda molt dur eh? Clar que comparat amb 575 hores de viatge en autobús no sé que preferiria, potser si que em tiraria per la bosrda ... je, je, je... m'has fet riure Sànset!

Joan ha dit...

Ostres, sempre et queda posar-te borinot, pesadet, pesadet, i anar-li escalfant la orella al conductor amb el teu brunzit inesgotable.

Corres el risc que enrotlli el diari i intenti endinyar-te fent-se el RafaNadal, això sí.

kika ha dit...

són pesadetes les mosques.. i al cotxe encara més ... i si fos una abella?

Albert B. i R. ha dit...

Aquesta comparació final ha estat definitiva. Qui ho hagi llegit, mai més, s'atrevirà a fer mal a una mosca que viatgi en el seu vehicle. Has salvat més d'una vida.

P-CFACSBC2V ha dit...

Pobra mosca, no? I no duia equipatge? És que primer hauria hagut de preguntar on va el cotxe… O potser és que sabia que tornaríeu i només ho feia per desconnectar uns dies…

Ferran ha dit...

Ser mosca en cotxe aliè és una putada. Clar que molt pitxor és ser mosca en cotxe aliè esclafada al vidre de davant del cotxe (aliè), circulant per l'autopista. Tot és relatiu.

garbi24 ha dit...

i no hi cap la possibilitat d'un segrest amb sindrome d'estocolm......haurem d'obrir dues linees d'investigació.....

Lluïsa ha dit...

Acabo de solidaritzar-me amb la mosca.

Clidice ha dit...

m'has fet sentir terriblement culpable, a partir d'ara apadrinaré una mosca (collonera no, eh! tampoc cal passar-se) i crearé l'ONG mosques sense fronteres (o sense vidres) :P

montse ha dit...

No hem d'oblidar que compartim un passat comú.

Agnès S. ha dit...

Avui he matat un mosquit tigre.
No m'he sentit gents indentificada amb tot això de la mosca, vaja, molt diferent., però tenia ganes de dir-ho i és el millor lloc i moment que he trobat. Hehe!

Assumpta ha dit...

Hahahaha!!! Mai a la meva vida m'havia intentat posar al lloc d'una mosca!!... És boníssim, SÀNSET!! :-)))

Ahir, per la cuina en va entrar una... i m'anava seguint per tota la casa. Finalment, quan vaig seure davant del PC, es posava damunt el meu cap o del braç... Vaig aixecar la cortina i mirava que sortís per la petita finestra oberta de la meva esquerra, però ella no volia... Finalment, veient-me a mi mateixa, asseguda a la cadira, amb la mà agafant la cortina... vaig cridar "eh, eh, mosca!!" i llavors la tia va sortir!!!... I és que només li havia de dir... si és que les coses, quan s'expliquen, s'entenen :-)

(Això que he explicat és un fet real)

Elvira FR ha dit...

I s'ha de tenir en compte que les mosques ens veuen a nosaltres d'una manera molt hexagonal...que tenen molts ulls ...molt bona pensada posar-se a ser empàtics amb les mosques

XeXu ha dit...

La comparació és brutal i molt ben trobada. Ara bé, el que tu vulguis, però la mosca fora del cotxe. Si ho prefereixes, pares i la convides a baixar amablement, però si per culpa de la mosca et despistes i tens un descuit, ja veuràs quina gràcia et farà tenir un accident per ser correcte amb els insectes.

DooMMasteR ha dit...

Per no parlar de com deuen sentir els efectes de les acelerades i les frenades... Però això ho podem parlar a Berlín ;-)

Molt de gust! Ens llegim :-)

Jordi ha dit...

Sànset, no et tallis amb les bromes de collita pròpia. Són les millors, encara que a tu no t'ho sembli! I després et quedes tant ample i ja està!

Si la mosca és de poble i va a parar a ciutat, seria com una mena de "La ciudad no es para mi" del Paco Martínez Sòria, però en versió mosca. A la mosca li podríem dir Paco Mosquínez Sória. Veus, jo no em tallo!!

Per cert, al tanto què li fem a la mosca que els defensors dels animals estan a la que salta!

Jordi ha dit...

Eeeee, acabo de veure que t'has llegit l'Historiador. Jo fa poc també vaig devorar-lo! Em va encantar! Molt recomanable. Per mi millor que "El codi Da vinci". Vas llegir que li han comprat els drets per portar-lo a la gran pantalla??

Oriol ha dit...

Potser si que ens ho hem de mirar des de la perspectiva de la mosca, però per alguna raó s'ha inventat el terme mosca collonera. No negaràs que poden arribar a ser (quasi) tant pesades com els pobres diables que et truquen des de Jazztel, Vodafone o Movistar per a oferir-te el pla de trucades que et salvarà l'economia domèstica!

sànset i utnoa ha dit...

Carme: 575 hores de viatge deuen ser una experiència que per res vull viure. I menys si les hagués de fer en avió!

Joan: Si algú tot imitant el Rafa Nadal em fotés un cop de diari em doldria molt. Moltíssim!

Kika: Amb les abelles és lícit emprar mètodes dràstics perquè elles van armades.

Albert B. i R.: Sí. Crec que les mosques m’ho haurien d’agrair. Com a mínim m’haurien d’intitular hereu “del Señor de las Moscas” (sé que l’acudit ha estat dolent. Un xist dels de veritat).

PC: Doncs no en tinc ni idea. Dissortada. Haurien de portar sempre a sobre alguna mena de kit de supervivència.

Ferran: Pobra! cerimònia d’enterrament i funeral carregada de misses pro-ànima!

Garbi24: Però la síndrome d’Estocolm qui la patiria, la mosca o jo, que me’n compadeixo?

Lluïsa: Jo també. Quan hi vaig pensar vaig copsar si n’és de dura la vida de la mosca. Per no parlar del què ha de menjar!

Clidice: M’has tret la idea de l’encèfal (versió cutre del m’has tret la paraula de la boca)!

Montse: Exactament. Jo sempre tinc en Darwin al cap.

sànset i utnoa ha dit...

Agnès S.: Jo he guerrejat tant amb ells que vaig acabar per fer-ne una oda:

Tu que em beses i m’impressiones,
sóc joiós quan em voltes amb amor,
i amb tes dolces potes m’acarones,
Oh, Tigre del meu cor!

Compartim hores i treballs,
esperes ma arribada sense rancor,
i em cerques amb subtils balls,
Oh, Tigre del meu cor!

Cert és que ta entrega m’afalaga,
mai em deixes sol en la foscor,
m’acompanyes fins que el jorn s’apaga,
Oh, Tigre del meu cor!

Però ja em cansa tant detallet,
deixeu-me estar bitxos raquítics,
que aquí a mala llet
ja tenim als polítics!


Assumpta: És que és ben cert. I com deia en Carod quan encara era un líder de veritat: “parlant la gent s’entén”. I les mosques, si han sobreviscut a totes les barrabassades que els hem fet sempre, han de ser suficientment intel•ligents com per poder-nos entendre a la primera. Som nosaltres, que no les entenem a elles!

Elvira FR: Això només pot dir que els mosques “ens veuen amb bons ulls”.
(avui estic fent uns acudits molt i molt dolents).

Xexu: Jo a l’assegurança a tercers del cotxe hi tinc una clàusula que m’eximeix de responsabilitat si m’accidento degut a intentar foragitar educadament un insecte del vehicle mentre aquest circula.

DooMMasteR: Ho apunto, que pot ser un tema molt interessant!
Benvingut a casa!

Jordi: és que acaba per fer-me una mica de vergonya. Fins i tot noto les cibernètiques clatellades que us calleu!
Ara, la teva del Paco Martínez Soria ha estat ben bona, al nivell del post!
Si, per mi L’Historiador és bastant més bona que el Codi Da Vinci. La Utnoa t’ho dirà, que me’l vaig llegir traient xispes. Potser el que no vaig trobar al nivell va ser l’últim capítol. El desenllaç va ser molt ràpid. Jo m’esperava una mica més d’intriga, per dir-ho així. Ara, tot i això una lectura molt i molt recomanable. No en tenia ni idea què en volien fer una peli. Primera notícia. Me n’informaré!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Jordi ha dit...

Si obres la contraportada i mires la pestanya aquella que serveix de punt de llibre, allà ho posa. No sé si m'he explicat bé...

sànset i utnoa ha dit...

Gràcies Jordi! quan pugui ho miraré, perquè ara la sogra el té en préstec!

*Sànset*

Pepe ha dit...

Una amiga entro en el avion y cuando fue a tomar su asiento lo encontro ocupado; vino la azafata y comprobo que por alguna razon habia equivocado el vuelo con el otro que compartia finger, y que ya habia partido hacia la pista de despegue; ella dudo entre agotar el vuelo a otra esquina del mundo, como una mosca desvalida, o asesinar a alguien. Al final la bajaron del avion las fuerzas del orden.

Agnès S. ha dit...

OH! Que bona l'oda!
Gràcies!
Hehehee!