divendres, 3 de setembre de 2010

AQUELL HISTORIADOR QUE NO TENIA BRAÇOS. AVÍS: DRAMÓN

Feia un dia fosc. Era un dia fred. Era un dia tan fosc i tan fred com el cap d’en Raiola. Encara que no tan empudegat, tot s’ha de dir. Aquell historiador sense braços contemplava aquell dia tan fosc i tan fred des del darrere del vidre de la finestra de la recambra que havia aconseguit llogar –després de llarg regateig- a la bruixa de l’estació de servei que la Repsol té al Vendrell.

Aquell historiador sense braços no es podia pagar l’electre. Tampoc el gas. I molt menys l’aigua. Ben just la minsa pensió que per la seva trista minusvàlida percebia de l’Estat del costat –fet curiós, dic jo- li permetia pagar-li l’extorsió a aquell coi de bruixa –que, per cert, treballava a l’estació de servei que la REPSOL té al Vendrell- i comprar un parell de sacs de patates cada mes, que s'havia de menjar ben crues. No tenia ni gas ni electre. I amb la mirada poques coses es cuinen.


A més a més, a aquell historiador sense braços li mancava també un ull. Un ull que havia perdut quan encara disposava d’aquelles dues –“dos” segons la meva variant dialectal- extremitats avui perdudes. Els coneguts, els amics i els saludats, des del jorn en que se succeí el fatídic primer accident, havien començat a apellar-lo “el semisec”. Aquell ull, el de l’esquerra, el que més hi veia, l’havia perdut amb el desafortunat impacte del suro de l'ampolla de cava que ell mateix acabava d’obrir cofoiament. Als coneguts, als amics i als saludats els sobrava mala baba.

Aquell historiador sense braços i al qui li faltava un ull, que era un rellogat de la bruixa de l’estació de servei de la REPSOL del Vendrell, que no podia pagar la llum, que tampoc es podia permetre fer front a una factura de l’electre i que molt menys pagaria mai cap rebut de l’aigua, se sentia un desgraciat. Sí, així se sabia. I no perquè li faltessin els dos braços o perquè li manqués un ull, o per ser un rellogat de la sodomita de la bruixa de l’estació de servei que la REPSOL té al Vendrell.

Res d’això. Se sentia un desgraciat perquè sense braços mai podria dibuixar un logo per la Primera Trobada Blocaire fora de Catalunya. Una proposta d’en Ferran d’In Varietate.

Vosaltres que podeu, feu el favor de fer-li aquest petit homenatge al pobre historiador sense braços i mancat d'un ull que hom coneixia com a “semisec”.



*Sànset*

22 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Com que de moment no tinc blog, ja he fet un parell de tocs a amics i coneguts des del facebook perquè s'anímin a participar i encara els hi tornaré a recordar una vegada més aquest cap de setmana, o el dilluns com a molt tard.

Molt "bonic" això de primer fer-nos entristir i després demanar-nos dibuixar un logo.
Per cert, que jo ja he enviat la meva proposta, i tu?

La Meva Perdició ha dit...

Un reconeixement a la bruixa de Repsol al Vendrell. És mereix desprès d'aquest post, un relat com cal, amb ella com protagonista.

L'historiador sense braços, esdevindrà un personatge clàssic (predicció amb un ull), és mereix com a mínim un curt de cine.
Impagable la frase: “... la sodomita de la bruixa ...” :D :D :D

Sànset, et demano, no, t'imploro que continuïs amb una serie de relats sobre aquest dos. Em pixava de riure llegint-te. Estàs tocats per la llum com els il·luminats o els bojos. ^_^
Quina tornada de vacances!

garbi24 ha dit...

uf!!! jo per el dibuix artistic soc semisec.......

P-CFACSBC2V ha dit...

"Semisec", que bo! Mira que és trista, la història, si t'ho véns a mirar… però no he pogut parar de riure!

Carme ha dit...

Sànset... dramon, has dit?
Si m'he trencar de riure, nen!

I mira que jo vaig dir que ho intentaria això del logo... però no m'acaba de sortir cap idea...

rits ha dit...

i jo que anava a dir que podia demanar ajuda!
això si, potser no pot escriure però pot donar idees!

i què en fareu amb el logo? alguna xapeta,són fàcils de fer. O una enganxina o algun record com a punt de llibre....

Alyebard ha dit...

Ets la pera! Dia final d'entrega? És que vaig molt liat i tampoc sóc cap filigrana.

Ferran ha dit...

Moooooooooooolt bé, Sànset! Així m'agrada, buscant inspiració "logística" per la TBfC. Lectors del DYWTKAS, animeu-vos, que encara queden uns dies!

Em permís, una resposta per la Rits: jaaaaaa ho veurem, però en qualsevol cas, una activitat sense logo... no és activitat! ;)

Albert B. i R. ha dit...

Una gran història! Per res hauria imaginat que acabaria en la Trobada Blocaire! No és fàcil pels que escrivim passar-nos al món del dibuix, però es provarà!

Assumpta ha dit...

Sànset... amb tots els respectes, però...

ETS MOLT BÈSTIA!!!

Pobre home!!

Jo tinc un parell d'idees pel LOGO, però no tinc mitjans per fer-ho i ja li vaig dir a en Ferran, l'hauria de dibuixar "a mà" amb llapis (llàpissos en la meva variant dialectal) de colors i quedaria tan infantil que ningú el votaria... i llavors jo em sentiria trista, perquè quan fas un dibuix així li poses il·lusió i una part del teu cor pensa "ostres, doncs m'està quedant bonic... a veure si els agrada"... després t'adones que la realitat és dura, Sànset...

Bé... és que jo també volia fer un dramón hehehe

Per cert, per què era historiador el teu protagonista?

Joana ha dit...

Doncs ja m'agradaria ja...
Jo vull una trobada a Catalunya!

XeXu ha dit...

Aquest pobre historiador sense braços segur que dibuixa millor amb el llapis a la boca que jo en plenes facultats... em sembla que faré un bé a la comunitat si no hi participo.

Lluïsa ha dit...

Jo també sóc una negada pel dibuix i un cop posada, la cosa no va ser tan difícil i ningú està demanant un logo espectacular, només alguna cosa que ens identifiqui (anirà bé per poder-lo localitzar, si algú es perd per Berlin).
Va animeu-vos, que pel què sé, hi ha poques propostes per triar.

Elvira FR ha dit...

jajaja m'has fet riure amb el dramon...bon apunt sànset!

Albert ha dit...

M'ha agradat la comparació amb Raiola. A aquest personatge li falta el cervell, però quan veu que pot guanyar diners, hi posa 10 braços. Potser ell podria donar-ne algun a l'historiador del teu escrit, o directament li podria fer el dibuix.
Sento dir-te que no sóc un gran dibuixant.
Adéu!

Assumpta ha dit...

N'estic fent un :-) amb molt d'afecte (carinyu en la meva variant dialectal)... ja he dit que no tinc mitjans tècnics, eh? moooooolt senzillet :-)

Joan ha dit...

Ostres, mai de la vida m'hauria imaginat un fonal tan ben lligat!

Oriol ha dit...

Què et semblaria, de logo, una dibuix de la gasolinera en qüestió explotant, tot ple de flames i d'una columna de fum que s'erigeix al mig, es veu la bruixa que fuig, plena de sutge, treient fum i amb la palla de l'escombra començant a cremar? No sé dibuixar, ho sento! :P

sànset i utnoa ha dit...

Lluïsa: Doncs pots espavilar a fer-te’n un!
No, jo no he pogut enviar la proposta perquè sóc part de “l’honorable jurat”, encara que ganes no me n’han faltat...

La Meva Perdició: Jo apuntaria que més aviat em toca la dels bojos...
No descarto fer alguna cosa amb aquests dos individus, podríem provar-ho el dia que la inspiració passi per casa.

Garbi24: Pollock segur que també ho era i mira on va arribar!

PC: Això és molt típic dels humans. Sou tots uns malvats!

Carme: Et diria que segur que te’n surts, i que ho claves. Però he tardat massa a respondre. Això d’estar de vacances...

Rits: El tema màrketing el porta en Ferran de cal Porta. Tot seria intentar esbrinar què en farà. Ara, alguna en duu entre mans!

Alyebard: El dia 11. Ja hem fet tard....

Ferran: Espero que invitis a alguna cosa, ja que publicitem! Res és gratis! (gratis is nothing)

Albert B. i R.: No sé si n’hauràs enviat cap. Ara, si ho has fet, segur que alguna estrella ens trobem!

Assumpta: al final n’has enviat algun? jo diria que sí... ho he intuït.
Per què és un historiador? mmmm... sempre m’han semblat una gent curiosa. Gent d’aquella que escull un ofici mal remunerat i amb molt poques sortides. Per gust, hobby o passió. Gent estranya i –massa sovint- tocats del bolet. L’Ariel Santamaria és un exemple de llicenciat en història. Un servidor, n’és un altre.

Joana: a mi també m’agradaria!

Xexu: No et descartis abans de començar. A més a més, jo sóc jurat. I com bé saps, sóc perfectament subornable.

Elvira FR: Som tots unes males persones. No ens hauríem de riure dels drames...

Albert: Del Raiola en podríem escriure una novel•la sencera. Suposo que ell faria de dolent...

Joan: Un, que està de vacances (=pocafeina)!

Oriol: La idea m’ha semblat genial!


Gràcies a tots pels vostres comentaris.
I disculpeu el retard en la resposta!


*Sànset*

Assumpta ha dit...

Sí, si que en vaig enviar un... i... si em veiessis la cara de felicitat que faig!! :-DDD

Mai de la vida m'hagués imaginat que sortís el guanyador!!
Quan ha arribat el mail d'en Ferran, estava a l'ordinador, amb en Josep Lluís al costat (em dictava una acta de Càritas!!!) i he començat a riure... m'he posat més contenta!!

Fins i tot he trucat a ma germana expressament per explicar-li ;-))

El vaig dibuixar de nit i menjant biscotxu de xuculata, pensant "Assumpta, tacaràs el paper de xocolata i ja veuràs..." ;-))

Ma germana també és Llicenciada en Història... ehem... treballa en una Assessoria Laboral / Fiscal... i això que té braços!! però noi, la vida és dura :-)

sànset i utnoa ha dit...

Una vegada més; moltes felicitats!!!

Sí, jo també en tinc de braços... i la vida és dura. Ja m'ho deia el meu pare: "fes empresarials, que amb Història no aniràs enlloc"...ains...

P.S. I després vaig i faig un màster en Antropologia. Toma ia! visió de les necessitats del mercat laboral que tinc...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Si vas fer Antropologia segur que saps la vida dels NUER!! hehehe :-DD

Ostres, quin llibre!! Me'l vaig llegir jo i tot ;-))