dimecres, 29 de setembre de 2010

Jo sempre he sigut de no llençar...

Per motius que encara no us vull avançar, aquests dies dono voltes a una qüestió relacionada amb la síndrome de la por a llençar.

Amb el temps anem acumulant coses. Quan dic coses em refereixo a tot tipus de coses, cadascú sabrà. Roba, llibres, cd's, cassettes, apunts, bolsos, sabates, joies, jocs, retalls de diaris, fotos, entrades de concerts, post-its especials, cartes, flors, capsetes, llibretes buniques, papers diversos, tríptics, bitllets de vol, objectes de decoració, espelmes d'aniversari, espelmes buniques, targetes de contactes o de bars i restaurants que t'agraden, etc., etc., etc.

Jo sempre he sigut de no llençar, és a dir, de guardar. Guardar-ho tot. Sobretot records tan insignificants com l'embolcall d'aquell caramel tan especial. Tinc roba guardada de quan era més "hippy", entrades de concerts, de teatre... Tots els post-its que Sànset m'escrivia quan ens vam conèixer... Guardo retalls de diaris, revistes amb algun article que algun dia em va semblar interessant... Disfresses, barbies, rellotges que no funcionen, el nen jesuset de quan vaig fer la 1a Comunió, també les sabatetes d'aquest dia llavors tan especial... jo que sé!

Amb aquestes que tinc ocupada mitja casa, la de sempre, la dels meus pares, on no hi poso gaire els peus, però això sí, fins ara, em permetia el luxe de tenir-hi tot allò que em feia "cosa" llençar, però que mai consulto ni utilitzo. Degut a un canvi en la meva vida, un canvi que vaig anunciar però que ara encara no vull avançar!! (proper post!), m'he plantejat el per què de seguir guardant totes aquestes coses. I de tan pensar i més pensar i donar-hi voltes i reflexionar i cavil·lar... i donar-hi tombs i més tombs i susperar els pros i els contres... em vaig adonar que tenir tot allò o no tenir-ho no canviava la meva vida. Així que vaig fer neteja. Evidentment no ho vaig llençar tot, hi ha coses que crec que vull tenir per sempre, com el meu primer diari personal (és molt divertit! us n'he de parlar un dia!) o cartes de persones que han sigut especials a la meva vida, així com escrits mil i paperassa amb significat, entre d'altres. Però em vaig atrevir a desfer-me de coses que ja havien perdut valor per mi i que ja no tenia sentit que ocupessin un espai de la casa, i menys de la casa on hi visc poc...

I llençant, llençant encara continuava pensant... i vaig reviure molts moments al trobar-me amb cosetes que no recordava que guardava. Fins que vaig pensar... et pots passar tota una vida guardant però... quan et mors... algú ho fotrà tot al vent... i llavors, què? Tot perdut, tot llençat...


Utnoa


34 comentaris:

Assumpta ha dit...

Qui ha dit que avui no tindries comentaris? :-))

Jo no ho guardo TOT però sí que guardo moltes coses innecessàries, moltes, moltes, massa coses. Per exemple això que has dit de les llibretetes, tinc DOS PRESTATGES plens de revistes de punt de creu que ni recordo el què hi ha... de fa més de 10 anys, 15... jo què sé!!... capses de colors, apunts... de tant en tant faig neteja, però mai tiro tot el que hauria de tirar :-))

Justament dissabte passat (dia de Misericòrdia) anant a Missa a les Germanetes, en passar pel Passeig (mai recordo si és el tros que es diu Prim o Sunyer, però és el mateix hehe) vaig veure la fira dels antiquaris i a un que tenia revistes li vaig dir que si volia un munt de Labores del Hogar antigues, que les hi regalava, que no les feia servir però que no les volia tirar... i em va dir que sí :-)) Doncs n'hi portaré algunes... miraré si enlloc d'ocupar dos prestatges aconsegueixo ocupar-ne només un ;-))

Quan jo em mori ningú voldrà guardar res meu, perquè no tinc fills... no sé si els meus nebots voldran algun llibre o acabaran tots al contenidor del paper... però bé, després de morta tampoc em farà cap falta tenir res d'allò ;-) és ara, quan sóc viva, que m'agrada tenir algunes coses que formen part del meu món...

Assumpta ha dit...

Si aconsegueixo ser famosa abans de morir, llavors el meu piset serà la "Casa-Museu" i tothom voldrà visitar aquestes coses... hehehe és tot tan relatiu! ;-))

-Aquí és on l'Assumpta brodava... s'han conservat les seves capses amb fils tal com les tenia...
- Aquí en Josep Lluís escrivia... les seves llibretetes manuscrites estan catalogades i les guarda l'editor. Aquestes són facsímils.
- La biblioteca... en no tenir fills, el matrimoni va poder ocupar tota una habitació per llibres...
- Aquí..
.

:-DDD

Assumpta ha dit...

Com pot ser que aquest post porti data del dia 27 i encara no tingués cap comentari?
Que el vas començar a escriure el 27 i l'has acabat avui? (llavors conserva la data en que es va guardar el primer esborrany)

McAbeu ha dit...

Jo també sóc dels que m'agrada guardar coses que em porten algun record. Jo ho guardo perquè m'agrada fer-ho però si quan jo em mori, els que venen al darrere ho foten al vent o al mar o ho cremen, t'asseguro que ja no m'importarà gens. ;-)

Assumpta ha dit...

Prometo que aquest post, quan jo he mirat abans, duia data del dia 27, de veritat de la bona :-)

sànset i utnoa ha dit...

jaja, Assumpta m'has fet riure!
Si, ja m'ho ha comentat el meu home que passava això de la data del 27, i efectivament vaig començar a escriure dilluns però no vaig poder acabar... Ho he intentat arreglar però no sé si ho he aconseguit!

McAbeu, ja tens raó, ja, un cop mort tan te fa, però em refereia a, val la pena ocupar tan espai en coses que ni saps que tens perq després tot vagi al contenidor sense cap mirament...? Bé, si tens una casa gran és maco tenir-la ben plena! Però si vius en un pis petit...

Gràcies per no fer vaga de comentaris! ;)

Utnoa

Clidice ha dit...

També sóc de guardar inutilitats, un bitllet de tren amb el número 1111, el tiquet del lavabo de Versailles, el meu Tato de quan era petita i piles de foteses que m'acompanyen a la vida. Però no hi pateixo, quan sigui l'hora els que vinguin al darrera ja triaran :) jo, de momento, provo de tenir-ho sota control :)

Assumpta ha dit...

Sí que ho has aconseguit ;-)) Ara surt molt bé a la roda hehehe

A mi em va passar una vegada el mateix i per això ho sé... Va ser en MAC qui em va posar un comentari semblant al que t'he posat jo, dient "com pot ser que aquest post sigui d'ahir a la tarda i avui encara no tingui cap comentari?" ;-)) llavors em vaig adonar que Blogger va guardant còpies i posa la data i l'hora de la primera còpia ;-))

Jo ho he de retocar sempre hehehe... començo un post i m'hi puc tirar més d'una hora (arreglant el text, pujant fotos...) i quan dic que publiqui, surt amb l'hora de quan he començat... així que la canvio i poso la hora real en que he acabat ;-))

kika ha dit...

doncs jo hi torbo no sé que en desfer-me de coses de tant en tant... és com si m'alliberés ... i penso que quan em mori tant me fa el que passi. llavors is que ja hauré complert amb tot!
ara bé, el tato de quan era petita sí que el guardo, com la Clidice :-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo solia guardar guardar guardar... però 5 anys d'universitat i 5 trasllats em van ensenyar a desprendre'm de gran part de la vida material acumulada... i a conservar només la part viscuda.
Reconec el valor sentimental de les coses però és que... al final... no sé si guardem pel record o tenim un síndrome de Diògenes incipient.

[A casa dels meus pares també hi va haver una neteja important fa un temps, però aquesta per culpa d'uns inundacions :( ]

I aquest canvi?? Quina intriga...

montse ha dit...

Soc també d'aquest club de no llençar, amb un grup d'amigues fem una paradeta d'intercanvi.

Cris (V/N) ha dit...

Sóc com tu, jo ho guardo TOT, absolutament el mateix que tu, i tinc 42 anys.... els diaris de quan en tenia 13,14,15....i 16 anys, sóc una mena de drapaire casolada, tinc caixes plenes de records i no m'en penso desfer, em fa feliç veure la meva pròpia vida passada en el present, els records si són grats, és del millor :) M'ha encantat el post utnoa, petons grans preciosa :)**

Elvira FR ha dit...

jo també tinc aquesta síndrome! no escric més que estic fent vaga!

Joana ha dit...

Uixx jo tinc fama de llençar massa!
Amb tants canvis de casa, he fet net!

garbi24 ha dit...

de que serveix guardar si de vegades quan ho busquem tampoc ho trobem, ben fet i bona endreça...

Carme ha dit...

Jo no sóc gaire guardadora de coses inútils o de records. Algun potser sí, com tothom. Però molt pocs. Sempre he cregut que si alguna cosa és prou important ja me'n recordaré i que si no me'n recordo és que tampoc no era tan important. No sé si és ben bé així, però a mi m'ho sembla.

kweilan ha dit...

Jo també guardo coses...i de tant en tant em dóna una tarda que ho tiro gairebé tot.

XeXu ha dit...

Apunta'm a la llista dels que ens agrada acumular tot el que passa per les nostres mans. Jo també conservo moltes coses antigues, no fan cap servei i agafen pols. Moltes són a casa els meus pares i altres han vingut amb mi. No les fem servir, però sabem que són allà. Quan un dia hi fem un cop d'ull, és inevitable que els records ens tornin de seguida, hem viscut molt!

Assumpta ha dit...

En XeXu guarda gomes de cabell de les nenes de la seva classe :-))

zel ha dit...

Ai, Sànset, jo tampoc llenço res, però tinc la casa okupada, i entre allò meu i allò dels meus fills, aviat només ens quedarà un passadís!

zel ha dit...

Ui, ara m'adono eu escrius tu, Utnoa! Collons, perdó!

La Meva Perdició ha dit...

I tot i així, segur que al cap de poc temps recordes alguna d'aquelles coses que vas llençar, i justament aquella cosa ara et seria completament necessària per fer quelcom que et passa pel cap (a mi em passa sovint i és per estirar-se els cabells). ^_^

Alyebard ha dit...

Jo guardo i de vegades m'agafa el rampell i ho llenço (selectivament, tot i que hi ha coses que he necessitat més d'una tarda en anys per decidir-me a llençar-ho.

DooMMasteR ha dit...

Mmmm! No soc ni d'una cosa ni un altre...potser ara guardo més coses que abans...

MARTELL DE REUS ha dit...

Probablement això de no llençar vingui de la postguerra on tot s'havia d'aprofitar.

Molt a pesar dels que m'envolten jo també tinc aquesta mania.

Carquinyol ha dit...

Realment hi ha coses que es guarden per inèrcia. Jo fa un temps que també estic de recerca frenètica d'espai per casa i això m'ha portat a fer un munt de neteja.

Per sort, la era digital permet guardar en relatiu poc espais els llibres, fotos i música que t'agraden o són importants, però no tant com per a tenir-los físicament. A més permet escanejar altres documents per guardar el record.

Lluïsa ha dit...

Jo també sóc de les que guarda, però faig neteja sovint i llavors només van quedant aquelles coses que realment són importants per mi.

Albert B. i R. ha dit...

Jo sóc dels de sel·leccionar. Tot és impossible guardar-ho, perquè l'espai no és infinit. Et tocarà escollir entre el que consideris més valuós i el que no ho és tant. Tasca molt difícil!

Oriol ha dit...

Jo també sóc dels que ho guarda tot i, és clar, després costa molt de "fer neteja" (és curiós com l'objecte més absurd ens pot provocar els sentiments més inesperats!). Per sort, però, sempre hi ha algú amb una visió menys nostàlgica (i amb necessitats d'espai) que fa la neteja per a nosaltres (i si no ens n'enterem, millor!).

rits ha dit...

doncs a mi em costa tant llençar!!! mira que guardo cada cosa....

Albert ha dit...

Jo també conservo algunes tonteries, tot i que sóc més de llençar les coses.
Si no ocupen, no passa res. Si són fulls els pots desar en una carpeta, o escanejar-los i guardar-ho tot a l'ordinador. El problema arriba quan són objectes més grans.
Adéu!

Ferran ha dit...

Has acabat el post com jo ho hauria fer, recordant que, al cap i a la fi, algun dia tot allò, ho vulguem o no, acabarà desapareixent.

Sempre he sigut de guardar, jo també. Sempre... fins que fa un temps em vaig adonar que ni podia guardar-ho tot ni ho faria per tota l'eternitat. A més, perquè agafar-se al passat amb coses materials?

Ara sóc capaç de llençar moltíssimes coses (algunes no, és cert); no necessito gairebé res del que he guardat durant anys, de vegades ni recordant què era (tancat en caixes, en arxivadors...).

No, ara miro més cap al futur mentre deixo anar pesos que em lligaven al passat.

ps: com va en Sànset??

khalina ha dit...

Jo vaig guardant, però de cop i volta, em dóna per llençar coses que feia anys que guardava! En deixo alguna, però hi ha coses que ni sabia què significaven jaja.

El que sí guardo i no llenço, ni llençaré són les entrades i programes de teatre.

sànset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions. M'ha agradat molt saber alguna cosa més de vosaltres a través del fet de llençar o no llençar o les ganes de fer-ho (malgrat les dificultats).

Intentaré fer un post avui amb el motiu del per què tanta necessitat de llençar últimament...

Moltissimes gràcies a tots!

Utnoa