divendres, 21 de maig del 2010

Aliron, aliron!

Aquesta ha estat la segona temporada futbolística que m’he sentit realment aficionada al futbol i culé fins al moll de l’os.

Jo era del Barça, suposo que com la majoria de catalans, perquè a casa el meu pare ho és i també ho era el meu avi, el padrí Llorenç. De ben petita, el padrí Llorenç em va ensenyar una cançó que, des que la vaig aprendre, cantava a tot drap:

“La seca, la Meca, Vallmoll i la Masó,

el Barça, el Barça, el Barça és campió,

aneeeeeeeem per tot arreu!

Aliron, aliron,

el Barça és campión,

i el Madrid és un cabron

Crec que a ma mare no li feia gaire gràcia, però mun padrí insistia ferventment. I jo li feia cas. Era un home molt curiós, un altre dia ja li faré un post-homenatge. No n’estic segura, però podria ser que aquesta cançó inclòs se l’hagués inventat ell, doncs Vallmoll i La Masó són pobles relativament propers al seu (al nostre), ho consultaré.

Com deia, jo sóc del Barça abans inclòs de tenir ús de raó, com passa en molts de nosaltres, suposo, és com estar batejat per alguna religió. No mirava mai els partits ni estava gaire al cas de la puntuació fins a final de temporada, que preguntava qui havia guanyat la Lliga. Tot i que si que recordo el Dream Team i haver celebrat botant al balcó de casa la Champions del 92. Com també haver-me posat contentíssima un dia que els meus pares havien anat a Barcelona i em van portar una postal d’en Pep Guardiola. La vaig petonejar durant uns quants anys, la postal. Però més enllà, res.

Quan vaig conèixer a Sànset i ens vam fer nòvius ell em va dir que no li agradava gaire el futbol, que només mirava “algun partit important”. Jo vaig pensar que m’anava de perles perquè no suportava veure un partit per la tele, ho trobava avorridíssim! I sí que, junts, vam veure algun partit important, com ell deia. Per exemple la Champions del 2006. Ara bé, es veu que la cosa havia canviat quan ens vam retrobar. A principis de la temporada passada vam tenir una petita enganxada perquè ell volia anar a veure un partit de Lliga normal i corrent en plena Festa Major de Tarragona. No m’ho podia creure! Qui era aquell home? Qu'est-ce que c'est ?

Al final vaig utilitzar la tècnica “si no puedes con tu enemigo, únete a él”. No sabia res de futbol! Vaig fer mil i una preguntes a Sànset (i encara en continuo fent) i vaig veure gairebé tots els partits. Si miro enrere i em comparo amb l’actualitat... sóc una autèntica entesa futbolística! I se m’ha despertat l’afició per seguir aquest esport fins al punt de celebrar un gol com ho fa tothom quan estàs al bar. Recordo que al principi em feia vergüenza ajena que la gent s’aixequessin quan el Barça feia un gol i cridessin d’aquella manera!

Cal dir que he tingut la sort de començar en un dels millors moments, doncs m’he emportat un munt d’alegries en els meus dos primers anys de culé incondicional. Recordaré tota la vida el moment en que Iniesta va fer el gol de la semifinal de la Champions, va ser molt fort! Tothom es va tornar boig! El sentiment que va despertar al bar on estàvem va ser extremadament espectacular. Volaven cadires!

Nois, noies, culés i no culés, us he de dir que la meva intenció era fer un post crític cap al futbol però no m’ha sortit... ! Així que el deixo per un altre dia... es veu que avui he necessitat plasmar la meva trajectòria futbolística i el sentiment d’emoció que se m’ha despertat fa ben poquet. Potser va començar com una estratègia, però... qui es recorda d’aquell dia?

Ah! I que sapigueu que jo vaig confiar en el Pep des del primer dia! :P


Utnoa

17 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

M'ha passat alguna cosa semblant, amb el futbol: de ser simplement "del Barça", per tradició familiar i de país, a anar a veure'n els partits a la seu de la penya blaugrana, i botar, i patir, i cridar com el que més.

Com tu, també sóc conscient que aquests dos últims anys de grans èxits m'han ajudat molt, en aquest procés de "blaugranització" :)

Salut, bon cap de setmana als dos, a tots!

JJMiracle ha dit...

Jo encara estic en la fase inicial. Si he de ser d'algun equip, sóc del Barça, però res més. Molt bona, la cançó! :-D

Jordi ha dit...

Utnoa, doncs has topat aquí amb un fervet seguidor d'aquest gran esport. A la meva xicota li passava el mateix: mai havia tingut simpatia però des que està amb mi s'ha fet culé com la que més. N'estic orgullós.

Garbí24 ha dit...

T'ha quedat "niquelao" i si vols fer un post critic al futbol podries escriure demanant que la selecció espanyola posi unes ratlles blaves a la seva camiseta.

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que no passaré mai de la primera fase... no veig els partits, ni els importants... només pregunto de tant en tant... comva el partit? de fet només m'interessa el resultat.

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que no passaré mai de la primera fase... no veig els partits, ni els importants... només pregunto de tant en tant... comva el partit? de fet només m'interessa el resultat.

Clidice ha dit...

el meu home diu que es va casar amb mi perquè no m'agrada anar de compres i era l'única noia que sabia veure quan hi havia fora de joc :) i és que ja fa temps que vaig perdre la vergonya de ser culé i celebrar els gols com una afeccionada absolutament fora de si :D Prou que faig fent-me la seriosa la resta de la meva vida, només faltaria haver de ser seriosa full time! Bon cap de setmana guapa! :)

Jordi ha dit...

M'ha agradat aquesta comparació del bateig amb el Barça. De fet ara és normal regalar a un recient nascut una equipació blaugrana de la seva talla.

Vergonya aliena?? Però què dius ara!! No saps la descàrrega d'adrenalina que suposa?? La més bèstia que recordi recentment, com comentes, va ser la del gol de l'Iniesta que l'any passat ens donava el pas a la final del Champions. Allò va ser brutal! Bé, i la del gol del Pedroooooo que forçava la pròrroga de la final del mundial de clubs.

Consell, intenta't aficionar al bàsquet! No te'n penediràs!!

El Profeta Pep no és un entrenador, és una religió!

Joana ha dit...

No deixa de ser un entreteniment, el futbol i si passes l'estona amb la persona que comparteixes camí...avui futbol, demà cinema i no costa tan cedir i compartir moments que en definitiva una relació és compartir. No tot eh? també va bé anar de tant en tant cadascú per la seva, després tens més per explicar :)
Molt bé el "regalet" penjat1

Anònim ha dit...

El que t'ha passat a tu tb li ha ocorregut a molta gent. Tots els valors que han envoltat aquest equip els darrers anys han despertat l'"esperit fubtoler" de molta gent. I pels que sempre l'hem tingut, amb tanta victòria, encara ho hem gaudit més!

Sergi ha dit...

Que espavilat en Sànset dient 'no, si jo no segueixo massa el futbol, eh, només de tant en tant'. I quan ja et tenia al sap, se li va veure el llautó! Quin tio! Però bé, ha estat per bé això, perquè ara ja tenim una altra aficionada entregada, i ja en som molts. Ep, però quan les coses comencin a anar maldades no vull veure com t'escaqueges, a animar l'equip com el que més.

Ah, jo de bon inici vaig sentir pena per en Guardiola, em va saber greu que arribés en tan mal moment i que s'hagués de menjar el marron. Però noi, aquest home és una màquina. Ens ha sorprès a tots. Menys a tu, sembla.

Assumpta ha dit...

Utnoa... em sap molt de greu però... de veritat... si volies fer un post crític contra el futbol...

jo... ho sento molt... però...


... penso que...


... jejeje... NO TE N'HAS SORTIT GENS NI MICA :-DDD

Oooeeee oeeeeeeee oeeeeeeeee

Campiooooooons campioooooooons oeeeeeeee oeeeeeeeeeee oeeeeeee


Aaaah!! Entre la Festa Major (d'on sigui) i un partit del Barça... sempre, sempre, primer el partit del Barça...

Un petonàs, guapíssima!!

Assumpta ha dit...

Ah!! I en relació al que diu la Clidice :-))

Jo sempre li dic al meu marit: "però tu ja saps la sort que tens de tenir una dona que està aquí compartint sofà i veient el partit de futbol, discutint si la pilota ha sortit a corner o l'ha tocat el davanter una miqueta o si hi ha fora de joc o no perquè la pilota venia rebotada d'un contrari... enlloc d'estar de morros i dient que "a un altre canal" fan una pel·lícula boníssima que bla bla bla?"

Bé, diu que sí que sap la sort que té jejeje :-DDD

Albert ha dit...

Jajaja, la meva àvia també la cantava aquesta cançó!

No cal veure tots els partits del Barça per ser un gran culer, però sí que cal voler-ne saber els resultats.

És molt fàcil enganxar-se al Barça quan les coses van bé i desenganxar-se'n quan van malament. I això va dirigit a molts abonats del Camp Nou, que ara no fallen mai però que en l'època de Gaspart deixaven el seu seient buit. És això el que diferencia les millors aficions del món de la del Barça.

Espero que fins i tot el dia que marxi Guardiola continuis amb aquesta afició pel Barça.
Adéu!

sànset i utnoa ha dit...

Hem de conservar les tradicions! Tu li hauràs de cantar al teu fill! ;P
Sí que abans no el mirava gaire, és cert. Suposo, però, que l’edat ha provocat que el torni a mirar quasi bé sempre (de petit era dels que cada cap de setmana anava a la penya, eh?) I ara ets una entesa, ho tens tot controlat; encertes alineacions i fas pronòstics molt bons. D’aquí dos dies estaràs amb el Pitxi (goteborgggg) comentant els partits!
I el gol de l’Iniestooo! Encara t’has quedat curta! Crec que el propietari del local encara pateix només de recordar-ho. Semblava que hagués d’anar-se’n a terra l’edifici sencer!
I, per acabar, us confessaré a tots una cosa que sé del cert i us la confessaré a forma de pregunta retòrica: quan va començar la Utnoa a seguir el futbol? Quan van començar els èxits del Pepteam? no hassse falta desssir nada másss
Un petonàs!”””!

*Sànset*

Joan ha dit...

La màgia d'aquest equip és aquesta fe religiosa que ens desperta.

Tot l'esport m'agrada, i penso que el futbol té un component extra, perquè és dels pocs esports on ser el millor no sempre és definitiu. És un esport de circumstàncies on un petit detall ho canvia tot. I d'aquí la màgia. D'aquí l'esclat d'Stamford Bridge o la decepció del gol anul·lat al Bojan.

Oleré, olarà, ser del Barça és el millor que hi ha!

P.S.: I visca les dones futboleres! Coi, si criden més que nosaltres!!

sànset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i visca el Barça!

Ptonets

Utnoa