Els avis de la meva generació ens expliquen com van viure la guerra civil i el primer i cruent franquisme. Els pares de la meva generació parlen d’una infància austera i de la lluita per assolir unes llibertats robades, de com van viure la mort del dictador i sobre com van veure una transició democràtica amb la remor de sabres de fons.
En aquest punt em pregunto: i que coi explicaré jo –i els de la meva generació- si es dóna el cas que ens pregunten, quan el meu pare corria davant els grisos i jo només em corro festes? o quan la meva àvia –iaia- veia com els vells “malmenjaven” el que podien, fins i tot excrement, i jo “malmenjo” perquè vaig massa sovint al McDonald’s?
Potser tindrem coses per explicar; potser explicarem que vam viure una època de tirans –Bush, Sadam, Iker Jiménez, Aznar- o una època on es premiava l’estupidesa per sobre de qualsevol altra cosa –si em permeteu, tornaré a recórrer a l’exemple de l’Aznar. O potser, els explicarem com ens ho vam fer per descobrir els magnífics trucs per “petar-nos” un dels molts jocs de la PlayStation3.
En aquest punt em pregunto: i que coi explicaré jo –i els de la meva generació- si es dóna el cas que ens pregunten, quan el meu pare corria davant els grisos i jo només em corro festes? o quan la meva àvia –iaia- veia com els vells “malmenjaven” el que podien, fins i tot excrement, i jo “malmenjo” perquè vaig massa sovint al McDonald’s?
Potser tindrem coses per explicar; potser explicarem que vam viure una època de tirans –Bush, Sadam, Iker Jiménez, Aznar- o una època on es premiava l’estupidesa per sobre de qualsevol altra cosa –si em permeteu, tornaré a recórrer a l’exemple de l’Aznar. O potser, els explicarem com ens ho vam fer per descobrir els magnífics trucs per “petar-nos” un dels molts jocs de la PlayStation3.
Per sort, sempre els quedaran els avis, que els explicaran com l’apatia va matar la generació X.
*Sànset*
7 comentaris:
Jo no sóc àvia, tinc 50 anys i la meva adolescència i joventut va ser grisa i amb cops de porra...vaig viure un estat d'excepció ( era una mena de suspensió provisional de drets i llibertats....com si no estiguessin ja prou malmeses a l'època !)al 1970 i escaig, el 1974 vam matar a Puig Antich i el 1975, jo tenia 17 anys,Franco encara va dictar 5 penes de mort...el 1976 va passar l'assalt a Vitòria d'una església plena de manifestants i van haver morts i ferits...l'atemptat d'Atocha on l'extrema dreta va assassinar uns advocats laboralistes... t'explico això perquè vegis que no cal anar tant lluny en el temps...l'any que es va aprovar la Constitució el 11 de setembre la policia va matar un manifestant...el 1981 Tejero va assaltar el Congrés de diputats...Jo conec molt jovent, per la meva feina de profe, és una unes generacions diferents perquè han viscut unes altres coses... però crec que hi ha molta varietat...es pot combinar l'anar-se'n de farra amb ser reivindicatiu no? Entenc el sentit del teu post...però no seria tan pesimista..per sort hi ha molts joves idealistes i lluitadors...
No pateixis. Jo sóc de la teva generació, any amunt, any avall. Quan sigui el moment sabrem què explicar. Explicarem que el món a la nostra època estava molt podrit, que els més trepes eren els que triomfaven i que es perdien tots els valors tradicionals per canviar-los per uns altres, que no eren millors ni pitjors, sinó que s'adaptaven a l'època que vivíem. Explicarem que els diners governaven el món per sobre de qualsevol cosa, però que per la gent normal la vida passava estudiant molt i cobrant poc. Però també que vam viure l'època en que el món es va fer petit i internet es va convertir en l'eina comunicativa per excel·lència. Que podíem viatjar, que la tecnologia avançava a una velocitat que no podíem ni seguir, que era impossible aconseguir una allotjament digne i que les aparences ho eren tot.
I tantes altres coses que explicarem, temps de molts canvis i molt convulsos, perquè lluny de ser una generació X perduda com ens volien fer creure els anuncis de Pepsi, tenim i teníem les nostres inquietuds. I si no què fotem aquí escrivint un blog?
Potser és positiu no tenir una vivència de guerra per explicar als teus néts, no?
Això de ser reivindicatiu... què voleu que us digui... penso que s'ha perdut molt. M'encantaria haver-ho estat o ser-ho, com explica l'Elvira... però en el món que vivim fins i tot els reivindicatius es mouen per interessos econòmics! XeXu, tens raó, està tot podrit. Es reflexiona molt, però no es passa d'aquí.
Penseu, sobretot, que explicarem que teníem un blog, que per ells serà com qui diu que es carteja amb un penfriend!
Utnoa
bah i què? sempre podrem explicar com ens vam carregar el planeta, et sembla poc?
... encara m'he de recuperar del riure que m'ha provocat llegir Iker Jimenez enmig de tots aquests animals... quasi caic de la cadira del riure que m'ha fet!
ELVIRA: Moltes gràcies per les tan ben exposades aportacions. Espero que la combinació que proposes, algun dia, es generalitzi (o que pesi més la que desitgem).
XEXU: Tens molta raó! Potser tindrem moltes coses a explicar. Segur. Encara que les explicacions puguin acabar sent massa estoiques...
UTNOA: Segur que és positiu no haver viscut cap guerra. Encara que haguem pogut veure’n tantes per la tele, i en directe!
ELUR: Potser això de carregar-nos el planeta és la major –i culminant- obra de l’ésser inhumà!
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS!!!
*Sànset*
La nostra generació potser ha patit menys (al nostre país), però de coses també n'hem fet i vist, trobo jo. Parlar dels temps que no hi havia internet segur que ens fa guanyar punts entre els nets, que diran que sí que era dura la vida llavors.
Per cert, heu vist qur sortiu al diari?
http://paper.avui.cat/pdfs/pdf.php?id_pdf=/pdf/09/1029/091029sup_a002.pdf
SM: tens molta raó; sempre tindrem la possibilitat de parlar sobre el període pre-internet (només equiparable a la prehistòria pels nostres successors) i també de com ens ho manegàvem amb unes temibles màquines anomenades "386"!
Gràcies per comentar-nos que sortim a la premsa. Ens ha fet molta gràcia!
Salut!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada