dimarts, 10 de març de 2009

carícies


L'essència de la última sortida resta present. Talment com la de les anteriors. I penso si tot allò que va ser pot tornar a ser. Fins a quin punt passat aquests dies sóc aquella persona que disfrutava d'aquella manera. En quina mesura continuem essent els mateixos i en quina mesura algun racó del nostre ser ha començat a agafar una altra direcció.

El mar infinit amb horitzó definit.

*utnoa*

1 comentari:

Assumpta ha dit...

hola!! He llegit al blog d'en Jordi i la Marta que comenceu, així que us dono la benvinguda :-)

Curiós el nom del blog :-) Un dels meus preferits és diu The lost art of keeping a secret :-))

Sort!!