dimarts, 23 de novembre de 2010

AIXÒ NO ÉS UN POST POLÍTIC ///EDITAT-->AVANÇ INFORMATIU

AVANÇ INFORMATIU

EL DIVENDRES LA PORRA DEL BARÇA-MANDRIL. Aneu fent càbales, que ja sabeu que qui encerti té premi!
__________________________________________________

Aviso: això pot semblar una reflexió sobre política o sobre el debat d’ahir a la nit. No ho és, primer de tot perquè ja se m’estan unflant els coquets -sinònim ebrenc i fi del nostrat terme collons- de les bajanades –forma fina del terme barbàric i barbaresc gilipollades- que deixen anar els nostres polítics. I segon, que va lligat al primer, perquè vam anar a fer nones quan van acabar el segon punt del debat, aquell que suposadament anava sobre la qüestió identitària o nacional.

Aquest darrer punt –per a nosaltres, que no pels valents i valentes que van suportar tot el debat- em va resultar curiós. Es va parlar de la dignitat de Catalunya, es va fer esment a l’espoli fiscal i algun convergent va cridar “concert” als quatre vents més d’una vegada. Un es va definir com a independentista, un altre com a federalista, tres més com a espanyolistes i un darrer no es va acabar de definir. Ara, pel que em va semblar aquests independentistes, federalistes, espanyolistes i ves-a-saber-què-istes ho són per raons econòmiques. Clar, la pela és la pela i representa que som catalans.

Doncs el tema em toca molt els coquets/collons/pera-llimonera, que voleu que us digui. Per mi la qüestió econòmica és important, però no és el motiu fonamental per voler la independència o per no voler-la. Què passa, que si aconseguim el concert econòmic –me parto y me mondo, que pensaran pels Mandrils- deixarem de ser independentistes? Jo no. Jo vull la llibertat per motius que van molt més enllà de com em sonin les butxaques. Jo sóc un coi de radical perquè em sento català i res més, no perquè una colla de lladres em robin la cartera cada dos per tres. I –no sé si s’ho ha plantejat mai ningú...- el dia que aconseguim la independència no serà necessari pidolar cap concert a ningú. Que podrem muntar tots els festivals que ens surtin dels coquets/collons/pera-llimonera!

Ja està bé de barrejar la qüestió identitària amb la sagnia que ens brinden des de La capital del reino. Senyors polítics, que potser no som tan curtets com us penseu o com voleu creure. Ah, i per cert, tingueu present que demanant i plorant als peus del qui rondi per la Moncloa mai aconseguireu res, que se us ha de dir tot!

I com diu l’amic Garbí, va guanyar el senyor Cuní.

Sànset

32 comentaris:

Clidice ha dit...

El millor del debat? la teva caricatura. El vaig acabar d'escoltar per la ràdio i allò va començar a semblar un programa del Sàlvame dels coquets :( sobretot per l'actitud dels siudadanos i la senyora dels morros. Però és que si s'hagués fet un debat Mas-Montilla la cosa hagués estat per plorar, entre el revival de l'un i el másdelomismo de l'altre :(

Josep ha dit...

Però sí aquestes eleccions són divertidíssimes!
Porno, frikisme, acudits... És impossible avorrir-se!!

sànset i utnoa ha dit...

Carinyu m'ha encantat el Cuní!!! De la resta ja en parlem prou a casa!

Petunets i que passis un bon dia

Utnoaaa

Elfreelang ha dit...

Potser s'hauria de presentar el partit cuninista ( del Cuní) que diferent si els partits no parlamentaris poguessin mostrar els seus programes i les seves propostes!

Assumpta ha dit...

Primer: Ets boníssim amb les caricatures!! :-))

Segon: Tinc el mateix sentiment que tu, exactament el mateix però potser sóc més pessimista...
El meu sentiment català neix de la meva llengua, de veure com quan era petita m'obligaven a ser "Asunción" a tots els papers, a veure com qui em deia "háblame en castellano" era qui tenia les de guanyar.

Et parlo amb el cor... dic que sóc més pessimista perquè, desgraciadament, fora de la catosfera, passejant pel carrer, escoltant la gent com parla, m'adono que ACTUALMENT si féssim un referèndum perdríem. N'estic segura. I em fa molta ràbia i m'empipa molt... però estic convençuda que el perdríem... I jo no vull que això passi.

Necessitem temps, temps perquè, els que ja estem convençuts seguim mirant de convèncer als que no ho estan i, TAMBÉ, perquè aquells que no tenen aquest sentiment, es puguin convèncer que, si viuen a Catalunya, la independència també es bona per ells... que el senyor Juan Rodríguez, que va néixer a Badajoz fa 60 anys, que porta 40 anys aquí, que no parla català, però que no té res en contra, que està content que els seus fills i nets el parlin... aquesta gent hem de convèncer ara!!! Al Juan Rodríguez i a tota la seva família.

Ara bé, aquest temps no pot ser "etern", clar... l'altre dia, al blog d'en FERRAN, vaig llegir en JOAN que deia "la independència pel 2020"... Ara mateix hi signo!!! :-))

Crec (potser sóc molt innocent, però ho crec de veritat) que aquesta mena d'ambigüitat convergent va en aquest sentit. Sé com pensen les joventuts de Convergència i són tan independentistes com els que més.

D'altra banda... ostres en Riveraaa al final com es va posar nerviós!! Em va encantar!! Per una vegada vaig veure en Montilla dir-li quatre coses ben dites, ell perdre els nervis i llavors, en Mas rematar-lo, deixar-li anar que era un mal educat.

En fi...

Joan ha dit...

Quina colla d'impresentables. Jo signo pel 2020, és clar, però ens caldrà treballar molt perquè ara per ara només veig possible un independentisme en negatiu. Contra l'expoli i no per a nosaltres mateixos.

No crec en la llibertat per la butxaca, però hem de ser conscients que molta gent sí. En tot cas, és una eina més. Hem de construir un país digne per millorrar el futur dels nostres fills. Res més.

Assumpta ha dit...

Ostres, JOAN, que has "pressentit" que havia parlat de tu? :-))

Jordi ha dit...

Cada vegada que sentia parlar a la Alicia Sánchez Qué-macho-macho-meeeeeen I will be a macho meeeen, em venien vasques i havia d'anar al lavabo a vomitar. Per això me'l vaig perdre gairebé tot! I què vols que t'hi digui, a aquelles hores de la nit hi ha coses millor a fer que sentir mentides i més mentides de tots els polítics que van presentar-se a debat.

Tota la raó amb el que dius. L'economia i els meus diners és un dels punts pels que vull la independència. Només un dels punts!

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo volia les noies d'"Infidels" i en el seu lloc va sortir aquesta colla d'"Ineptes"

Ull de cuc ha dit...

Que es segueixin mirant el cul, els polítics, que un dia serem nosaltres qui els hi veurem el cul... perquè ja n'estic ben farta de les seves paraules, promeses i bajanades, que no fan res més que embolicar-ho tot i no arreglar res... És horrible no creure en allò que se suposa que et representa...

garbi24 ha dit...

I ara per si no n'hi havia prou ens espera per demà el cara a cara....a veure qui la te més dura.
Jo com el qui més vull la independència, però també penso que primer haurien de ser els calers, perquè amb calers a la butxaca fariem el que ens donés la gana.

Albert ha dit...

Està clar que per la gran majoria d'independentistes el sentiment està molt per sobre de l'economia, però els polítics creuen que 'tocant' el tema dels diners podran portar més persones cap al seu bàndol.

No vaig voler veure el debat i no en penso veure cap.
Adéu!

DooMMasteR ha dit...

Sí, no hi ha dubte. Lo millor és la caricatura. Sense cap mena de dubte!.Ara vaig a preparar la bossa per vomitar que demà hi ha cul contra cul... perdó, cara a cara!

P-CFACSBC2V ha dit...

M'afegeixo als que pensen que el millor és la caricatura.

No vaig veure el debat ni veuré el de demà.

Ferran ha dit...

Amb tota la fe, vaig començar a veure el debat per internet. Fins que al cap de 20 minuts (o abans), el de Ciudadanos va començar a rajar (una altra vegada; quina obsessió!) de las "embajadas de Carod". Aquí em vaig posar nerviós, em vaig adonar que la meva feina penja d'un fil i vaig tancar. Si me l'han de fotre, que sigui de forma ràpida i indolora; j am'ho trobaré.

Oooommmm...

Josep Lluís ha dit...

Davant les interrupcions maleducades de l'Albertito, vaig visualitzar que en Cuní, en qualsevol moment , es posaria a cridar fora de sí: PROU, PROU, PROOOUU!!!

Agnès S. ha dit...

Jo tampoc ho vaig veure, aquest cop necessito molts dies de reflexió, (sense sentir els polítics), i de no sentir rucades.
Et juro que no tinc clar a qui votar.

Agnès S. ha dit...

Boníssims els dibuixets!

lolita lagarto ha dit...

ets un artista!!! m'encanten els dibuixos..

Albert B. i R. ha dit...

Evidentment, totes les persones que ens sentim només catalanes (o pràcticament totes) volem la independència. Ara bé, per la gent que no comparteix aquest sentiment cal arribar-hi per una altra banda. I la butxaca fa mal a tothom. El tema de l'espoli és tan clar que és més fàcil de fer arribar que qualsevol altra cosa. Enumerar el seguit de millores que viuríem si disposéssim dels nostres recursos és un gran ganxo. I per això el fem servir tant, pk per ara és el que està tenint més èxit!
Hi ha diversos "tipus" d'independentistes: els que ho són per sentiment, els de butxaca i els que per totes dues coses. Quan més poguem obrir el ventall, molt millor!

Carquinyol ha dit...

El concert econòmic té alguna cosa a veure amb el Palau de la Música ?

Oriol ha dit...

Tens molta raó. Sempre he pensat que no s'han de barrejar temes identitaris i econòmics (com es va fer amb aquesta campanya publicitària d'estatut!).

sànset i utnoa ha dit...

Clidice: Em foten dels nervis, tots en general, però aquests dos que has descrit en concret. Diria una barbaritat, però me la callaré...

Josep: Home, divertides sí. Ara, sembla que s’esforcin ells a parodiar el Polònia. Deixaran sense feina al Latre&Co.

Utnoa: Ja en parlem prou, i massa i tot!
Un petonàs al nas!

Elfreelang: fins ara no n’havia fet massa cas al tema. Aquesta vegada, que he votat un partit que –encara- no té representació parlamentària, n’he pres consciència. Em sembla ridícul!

Assumpta:
Primer- Moltes gràcies!!!
Segon- No et negaré que potser avui perdríem, però tal com està la cosa i quan des dels Mandrils tombin la proposta de concert que farà el Mas... llavors potser sí que ja en serem la meitat. El que dic jo, gràcies al PP-PSOE aconseguirem la independència!
Sí, a mi les JNC sempre m’han semblat –més o menys- independentistes. I sempre m’ha resultat curiós que aquests, quan deixen de ser “joves” perden el toc independentista. Tant de bo la teva explicació fos la resposta a aquest “misteri”. T’asseguro que ho voldria creure, perquè si fos veritat la independència estaria ben i ben a prop, però tinc els meus dubtes. El problema de CiU és que s’esforça a recollir ex-votants d’ERC, però també del PP. Això comporta que hagi de ser un partit –per trons!- bastant poc definit. I això implica que no tinguin un discurs clar i que no avancin tot el que haurien d’avançar.
I sí, molt bé Monti-Mas fent callar al Rivera. Jo hagués estat el Cuní el pelava, t’ho asseguro!

Joan: també crec que és una eina més. Ara bé, i com tu, hem de creure en un moviment independentista alegre i combatiu (com diuen aquell coi de valencians) i evitar a tota costa que aquest visqui de les vergonyes del país veí. Independència 2020? Però no era el 2014? Cada cop ho allarguem més... ja està bé la broma!

Jordi-de-cal-banyeres: Company! espero que no t’hagis deshidratat!!! Ja ho saps: poca TV i molt arròs!
Exacte, és un dels punts. Un punt important, però no el bàsic i fonamental!

Martell: Jo hagués preferit el 30 minuts o, fins i tot, un documental d’aquells de mitja tarda que fa el 33!

Ull de Cuc: i tant! i nosaltres que ens els creiem una vegada i una altra. Això del concert econòmic és ben curiós: tots sabem que des de Madrid el tombaran!!

Garbi24: Home, però si aconseguim la independència no ens farà falta demanar cap concert... així no caldrà que ens quedem a mig camí. Llibertat econòmica: perfecte. Ara, aquesta necessita de la llibertat cultural i política, perquè per molts diners que tinguem, si no som lliures políticament mai els podrem administrar com voldrem.

Albert: i ben fet que vas fer, t’ho asseguro!
És un tema pura i simplement electoral. Una mitja tinta més que no ens portarà enlloc. T’ho asseguro.

segueixo sota...

sànset i utnoa ha dit...

DoMMaster: buffff.... amb una mica de sort no deixaran que duguin a terme aquest cul-a-cul. Per la salut psicològica del país!

PC: I ben fet que faràs. Jo –en el cas que es faci- d’aquest bis a bis i del interès que em desperta no en penso mirar ni la crònica!

Ferran: Seria molt lamentable que manessin alguns que volguessin tancar totes les oficines a l’exterior. I més lamentable que perdessis la feina per això. Hem de confiar que tot sortirà bé i que, el qui acabi per manar, consideri que aquesta és una (de les poques???) coses que va fer bé el tripartit.

Josep Lluís: i bé que hagués pagat la pena. De fet, el Cuní solta el seu “PROU” davant de gent d’extrema dreta. I l’Albertito crec que no hi és pas massa lluny...

Agnès: Gràcies!
A mi em va costar decidir-me. Pocs que en som (els que pensem així) i hem d’anar dividits. Quins collons!

Lolita Lagarto: Gràcies (encara que dubto fermament sobre això “d’artista”)!

Albert B. i R.: Si fos només un sistema per convèncer que hem d’anar més enllà estaria ben d’acord amb que s’emprés sempre que es pogués. Ara, sospito molt que molts es volen quedar aquí. I no és més que el mig camí per no dir menys!

Carquinyol: Diria que sí. Crec que Millet, Montull, Bigotes, Bartu&Co. han muntat una orquestreta per fer un sobresou...

Oriol: o si es barregen, que es tingui clar que la qüestió econòmica només és un aspecte i que per res modifica la percepció que en tinguem sobre la necessitat de llibertat.

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

kika ha dit...

no el vaig veure ni en vull veure cap. ni tenia present que ho fessin. però me n'alegro de que t'hagi servir d'inspiració per aquesta caricatura tan eixerida :-)
quin artista està fet!
i visca els acudits del carquinyol :-D

sànset i utnoa ha dit...

hehe a mi tmb m'ha fet molta gràcia això del concert econòmic...

Utnoa

Jordi ha dit...

Divendres porraaaaa!! Siiiiii!! La que els hi fotrem pel c... bé, callo...

Mireia ha dit...

Sànset fés més carícatures són molt xules. De les eleccions no en vull ni parlar... estic tant AAAAAAARGG.
Un dia d'aquest hiposaré mortadel·la al meu vot

rits ha dit...

m'apunto a la porra!!!! jo aposto que nevarà a BCN!!! però no pas una neu blanca sinó tenyida de blaugrana!!!!

i creuem els dits!!!!! aniré al camp!!!!!

sànset i utnoa ha dit...

Kika: Gràcies, i l’acudit de l’amic Carquinyol, que bé ha pagat la pena!

Utnoa: Per la blogosfera, que corre gent molt enginyosa!
Un petonàs... a la punta del nas??? poo zi!

Jordi de can Banyeres: Compte, no comencem a fer mourinhades!

Mireia: I fa falta malgastar mortadel•la? Jo hi posaria altres coses que ja estiguessin per llançar. I no sigo...

Rits: No llencem campanes al vol, pel que pugui ser! Hem de fer cas del Gran Pep i ser respectuosos. Però...això de la neu...mmm...

Gràcies pels vostres comentaris!

*Sànset*

Carme ha dit...

Potser he vingut mitja dotzena de vegades fins a aquest post. Cada vegada em passa alguna cosa que em talla el comentari.

Primer de tot volia dir que jo també penso com tu, hi ha altres motius encara molt més important s que l'econòmic per voler la independència. Totalment d'acord! Poder ser qui som, sens e que ens ataquin ens maltractin i ens haguem de defensar sempre de tot i ens posin traves per tot. La llengua, la cultura i la il·lusió i les ganes.

Després m'he fet un embolic amb el teu avís de la porra, que jo ja estava disposada a apuntar-m'hi i no entenia què feia aquí al mateix post. Evidentment havia llegit precipitadament i no havia vist que és només un avís. Tornaré demà passat!

Petonassos!

sànset i utnoa ha dit...

Carme, veig que convergim (sense ser necessàriament convergents, jeeje). De fet jo em plantejo: si aconseguim un "concert" però no una independència... podrem disposar dels nostres recursos, però aquests és veuran prorrogats pel què des de Mandril opinin. No aniríem enlloc així!

Gràcies per comentar!

*Sànset*