Es desdibuixen sensacions,
aquelles que tan m'agradaven,
que em feien sentir
tan a prop
i que m'ajudaven a no caure.
Es desdibuixen aquells records
fantasiosos però reals
que em feien sentir
tan especial
i que m'ajudaven a seguir.
I, tanmateix, ara em sento
caminant,
entre equilibris,
a la barana dels teus dits.
*Utnoa*
aquelles que tan m'agradaven,
que em feien sentir
tan a prop
i que m'ajudaven a no caure.
Es desdibuixen aquells records
fantasiosos però reals
que em feien sentir
tan especial
i que m'ajudaven a seguir.
I, tanmateix, ara em sento
caminant,
entre equilibris,
a la barana dels teus dits.
*Utnoa*
6 comentaris:
els dits que estimem ens protegeixen i ens animen a caminar.
Motles gràcies pels teus versos.
molt bonic. Molt.
*Sànset*
Ostres!!! M'ha agradat moltíssim!!
Jo sóc un desastre comentant poesia, un desastre total... llegeixo i sé que m'agrada, que em transmet sensacions i quan vull dir-ho tan sols em surt "M'ha agradat molt" però que sàpigues que, quan ho dic, és amb total sinceritat :-))
M'alegro que hagi mínimament agradat. No sóc cap experta! I la veritat, he escrit el primer que m'ha sortit, en concordança amb el meu estat d'ànim, es clar.
Utnoa
Però, precisament, l'estat d'ànim que reflecteix sembla una mica tristot... espero equivocar-me totalment i que no sigui així!! :-)
Ara que ja has vist que saps posar tan boniques les paraules, n'has d'escriure un quan l'estat d'ànim sigui ben positiu :-)
No t'equivoques Assumpta...
a veure quan puc plasmar un estat d'ànim més aviat positiu...
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada