dimarts, 12 d’abril de 2011

LA PLAGA DEL MÓN POSTMODERN

L’altre dia, la BBC, el Washington Post, el Times i l’Universo de Quito es feien ressò mediàtic de la croada que l’ajuntament de Tarragona ha iniciat contra les caques de gos que decoren tan habitualment el seu paisatge urbà. Hi he viscut molts anys, i no puc negar l’evidència: Tarragona és un camp de mines.

Tanmateix, no són les defecacions cànides les que em preocupen. Fet i fet, amb una mica d’ull es poden evitar fàcilment; només cal mirar on posem els peus. Són públiques i notòries com un president de la Generalitat valenciana i és fàcil veure a vindre un gos quan n’està a punt de deixar anar alguna. A més a més, acostumen a ser terrestres.

Sí, això darrer ha pogut semblar una tonteria. Però és un fet important i que cal analitzar. A no ser que algun desaprensiu tregui el gos a cagar al terrat i que aquest aconsegueixi soltar un regal amb prou pressió i punteria com perquè salti la balla –el regal, no el ca- i baixi a discreció cap avall, no ens hem de preocupar. És a dir, seria més provable que el senyor Camps mai hagués delinquit que ens caigués un foroll –versió catalana del famós terme furullo- al cap. Un foroll de ca ens empastifarà alguna sola de sabata, mai la testa.

Per aquest motiu us dic que aquestes no són les defecacions que em preocupen, i això que sóc curt de vista i és provable que me n’emporti alguna a casa. A mi les que no em deixen dormir són un altre tipus de cagades: les de colom. I aquí no em refereixo a aquell que era d’ERC i després va deixar de ser-ho; que aquest també la caga, però no té plomes.

Els coloms sí que són una amenaça en tota regla, i per diferents motius: els regals els tramiten des de dalt, no des de baix. És més complicat veure’ls a venir. Els forolls tendeixen a ser en estat semi líquid (tipus iogurt del Dia, m’atreviria a dir que de gust aproximat), fet que comporta que quan impactin en l'objectiu s'escampin assolint sovint radis d'acció inversemblants. I sobretot, sembla que aquests animalons hagin progressat evolutivament vers afinar la seva punteria anal.


Vaig arribar a Tarragona amb 18 anys i pràcticament desconeixia el perill que representaven els coloms. Al meu poble no n’hi havia perquè entre els silurs voladors de Wichita i els caçadors furtius els havien exterminat i, per tant, jo n’estava poc avesat.

La meva alegria va durar poc. Un vespre, quan em dirigia a agafar el bus per tal d’anar al concert que un famós grup d'ska valencià oferia a Reus, vaig patir el primer atac conjunt de l’aviació colomera tarragonina. Un projectil de grans dimensions em va encertar de ple al mig del cap, mentre un segon va apuntar amb gran encert sobre la meva estelada, que em cobria l’esquena com si fos una capa. Vaig concloure cabrejat que aquells coloms eren membres d’elit de la Luftwaffe.

Des d’aquell dia quan vaig pel carrer, sempre i a forma estràbica, un ull m’apunta al cel. Tots hem trepitjat un foroll de gos. És una tocada de pera i un inconvenient, però el podem sanar refregant la sola de la sabata contra algun llambordí desprevingut, sobre la gespa o a la jaqueta d’algú que no ens caigui massa bé. Ara, si se’ns caga un colom al cap... el refregarem contra un llambordí o sobre la gespa d’un parc? Per collons haurem de tornar a casa a “passar-nos un aigua” i, en conseqüència, és possible que fem tard a la feina, a la nostra boda, al bar, a classe o al nostre funeral.

Senyors de l’ajuntament de Tarragona, per aquests i per d’altres motius que no he inclòs perquè no m’ha donat la reial gana, els demano que facin front a la plaga colomera. Decididament. Tenen el deure d’acabar amb aquesta xacra del segle XXI. I si cal, que ho facin a base de silurs voladors de Wichita. Ara, tinguin vista i quan els deixin anar assegurin-se que van restrets o que porten els bolquers ben posats. No voldríem sortir del foc per fer cap a les brases!

*Sànset*

14 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

sí Sànset, forolls per totes bandes, per terra, mar i aire.. i a més a més el govern.. que sembla un colomar..:)

XeXu ha dit...

Tu no surts d'aquí, eh? Els temes escatològics són la teva especialitat. Bé, els coloms són molestos i perillosos, ja no només pels regalets amb els que ens ataquen, porten malalties diverses, per això s'han guanyat el sobrenom de rates de l'aire. Donen una mica de coloret a la Plaça Catalunya barcelonina, però no crec que ningú els trobés a faltar si desapareguessin del tot.

Ferran ha dit...

Recordo un foroll traicioner, éssent jo una criatura desprevinguda, caminant pel carrer Balmes de la capital catalana. Sort que en aquells temps, el meu look Boney M va actuar de capa protectora. Bé, per dir-ho d'alguna manera.

Elfreelang ha dit...

Coloms cagaires i amos maleducats de gossos defecaires...ens ataquen per dalt i per sota...de fet no deixa de ser un retrat actual de l'estat de les coses....

Tu, jo i l'Otis ha dit...

pobres tarragonins, acabaran guerxos de mirar amb un ull a terra per evitar les tifes de gos, i amb l'altre amunt per evitar els coloms...

Siguem escatològics, també:

-Les tifes de gos també volen. Fa un temps vaig deixar el cotxe estacionat a Figueres en un pàrking públic descobert. Quan vaig tornar al cotxe, algú hi havia dipositat una tifa de gos a sobre. Dubto molt que el pobre cànid s'hi enfilés espressament. Més aviat crec que el propietari de la casa que hi ha al costat del pàrking va trobar la tifa al seu pati i la va fer volar amb tota la mala intenció.

- A Figueres, més que coloms, hi ha estornells. Són una plaga horrorosa amb costums horaris regulars i temibles: dormen tots junts a la mateixa zona, mengen tots junts als mateixos camps, i tornen tots junts a la zona dormitori. Més greu és que solen menjar olives, amb pinyol i tot, i llavors els seus "regalets" són oliosos i amb pinyol. I si t'enganxa l'estol just quan surts de casa... :(

garbi24 ha dit...

tot plegat és una merda.......però si no hi fem res aviat caldra sortir amb paraigues de casa i mirar molt be on trepitgem

Jordi ha dit...

El colom és el pitjor animal (a part de l'escarbat) de la creació de l'univers. És un desaprensiu, no mira per res i ocupa. I tant que ocupa. A la feina hi ha un forat pel que entre i els tenim al fals sostre d'on treballem. Diguem que els paletes no van acabar bé l'edifici i que entren per aquell forat. És odiós, els sents caminar per sobre teu mentre treballes. Crec que vaig corrents a demanar la baixa per colomeria!

Clidice ha dit...

Molt bo en garbi24! ;) Jo, els coloms, també els esquivava, per allò que explicaven d'una mossa i un colom i una criatura al cap de nou mesos. Que mai saps amb quines intencions pot venir una bestiota d'aquestes, ecs.

lolita lagarto ha dit...

Sànset.. m'estic partint de riure amb els comentaris , tots, però amb el de l'Elfree ha estat explossiu..!

Carme ha dit...

Je, je, je... jo ja havia deixat un comentari al matí i veig que no ha quedat, però tornar ha valgut la pena!

sànset i utnoa ha dit...

Lolita Lagarto: El govern... més aviat una soll!

Xexu: Sí i, de fet, ho tinc afegit al currículum.
Estàs parlant d’extermini col•lectiu?

Ferran: Et demano post sobre el tema amb foto inclosa. Si cal, pago!

Elfreelang: I tant, plenets de merda. I el problema més greu és que mai saps per on et vindrà!

Tu, Jo i l’Otis: Després d’estudiar detingudament el cas 1 (“les tifes de gos també volen”), dubto que la mà humana hi tingués alguna cosa a veure, i n’he extret un parell de conclusions versemblants que aporten més claror sobre el tema:
1- Quan els gossos moren també van al cel.
2- Els gossos que han mort, que estan al cel, segueixen tenint la necessitat de fer defecacions. En aquest cas les podríem anomenar “cagades celestials”.
Sobre el cas 2... hauràs de reconfortar-te pensant que, almenys, no mengen melons sencers.

Garbi24: Paraigües només? apostaria per un tanc ben blindadet.

Jordi: Explica’m per què poses l’escarabat en primera posició.

Clidice: No conec la història. Millor que m’ho clarifiquis, perquè estic pensant coses estranyes...

Carme: el senyor blogger, que estarà manat per una direcció general plena de coloms!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Clidice ha dit...

hahahaha era una broma que fèiem les xiquetes de catequesi, després que ens expliquessin l'Anunciació a Maria. Descregudotes que ja creixíem ;)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Tens tota la raó. No m'havia plantejat l'opció de les cagades celestials :D
I els melons... osti, un meló és més gran que un estornell. Com s'ho farien?? Com les serps??

sànset i utnoa ha dit...

Clidice: això és degut a la meva educació laica. Cagüenlamar!

Tu, Jo i l'Otis: seria una possibilitat. Però... com saps que són més petits que un meó? el que passa és que volen molt alt i per això semblen petits. Després d'un altre estudi he pogut concloure que les seves ales fan 25 metres d'envergadura, i que el bitxo en qüestió pesa sobre 25 tones, quasi tant com la Montserrat Caballé.

*Sànset*