dilluns, 17 de gener de 2011

RIDÍCUL

La majoria dels humans temem una cosa per sobre de moltes altres: el ridícul. Tenim por a fer el ridícul i per això sovint no ens mostrem com som o no obrem com faríem si estiguéssim segurs que ningú ens veu. “Què diran els demés si...?” Aquest post-it intern a molts ens acostuma a rosegar l’enteniment com si d’un gremblin celebrant el final d’una vaga de fam a mitjanit es tractés.

Un dels meus propòsits vitals és passar-ho bé i riure tot el que pugui. I el ridícul –d’algú altre, clar- és una cosa que pot ajudar-me en la meva voluntat de dilluns matiner. A tall d’exemple trauré l’escatològic tema recorrent en mi: quan vaig a alliberar matèria orgànica sobrant, i ho he de fer en un lloc que crec que no és acústicament del tot íntim, m’esforço –per por al ridícul i res més- a intentar insonoritzar tot l’acte. Aturem-nos aquí. A qui no li arrenca un somriure –tot i que sigui fastigós- sentir com a tall d’oda peterreja el company d’oficina? i la cara que posa quan surt i se n’adona de la teva mirada escrutadorament divertida? Més enllà d’altres coses, aquest riure segur que ens allarga la vida.

Pot sonar ridícul que una persona que es creu “normaleta” es passi una hora assegut al tren llegint l’article de la frikipèdia que es refereix al terme “caca”. Més encara si hi sumem que el subjecte en qüestió interromp al passatger del costat per llegir-li les diferents tipologies de defecacions que el diccionari interactiu ens regala. I tot mentre és víctíma d'un atac de riure.

Potser si jo faig el ridícul tu te’n riuràs. Potser l'escrit d'avui és a tall autobiogràfic. T’ho passaràs bé. Potser ara t'ho estàs passant bé... Si és així, no et tallis que l’afirmació és ben certa. I no tinguis por de fer el ridícul al teu torn, que l’estabilitat emocional i l’estat del benestar d’aquell qui pugui gaudir del teu acte t’ho agrairà.

*Sànset*

24 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ai, la foto de l'Aznar aquí al costat em fa angoixa... uffff

Jo crec que no tinc massa sentit del ridícul. Una mica si, clar... però no em tallo massa per pensar "què diran" o coses així... Vull dir que puc anar pel carrer cantant, per exemple, o...

Exemple: A vegades, quan el "meu" Viena està molt ple, les persones que recullen i netegen les taules no donen a l'abast. Doncs a mi no em costa res de res arribar a una taula, treure la safata i, agafar una "tovalloleta" d'aquestes del Mercadona per rentar-te les mans quan et trobes a un lloc que no hi ha aigua, i posar-me a fregar la taula... i si veig que els anteriors els ha caigut un tros de ceba confitada o el que sigui damunt la cadira, doncs em poso a canviar cadires amunt i avall sense cap problema.

Potser (segur) hi ha gent que em mira... i què? però quan jo m'assec la taula i les cadires estan impecables :-)

XeXu ha dit...

Em sembla que em considero just el contrari que l'individu de la foto, que per cert, no m'estranya que si poses aquestes imatges, tinguis el comptador de comentaris a zero a aquestes hores. Obrirem la porta i ja n'entraran més.

No m'agrada fer el ridícul, i em fa por fer-lo. Per contra, m'encanta fer el pallasso i que la gent rigui, de vegades, si es tracta de gent coneguda, dient coses ridícules sobre mi. I també m'agrada quan estic en algun lloc mantenint una conversa hil·larant i veig que algú del voltant també gaudeix i somriu de les nostres ximpleries. Això sí, a la feina, a mantenir les natges el més juntes possibles perquè no surti un petarró...

Alyebard ha dit...

Quan tens fills petits perds el sentit del ridícul, la passada festa major em van posar un barret d'indi de plomes de cartró i em van pintar la cara en una atracció de fira. El de la foto el fa cada dia, però crec que el paguen una morterada.

Assumpta ha dit...

XeXu... què no treballes avui? :-))

sànset i utnoa ha dit...

No ens ho vol confessar, però en Xexu ha esdevingut funcionari...

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

El ridícul no m'espanta en determinats contextos.
Al gimnàs, amb el xandall i les bambes i suant com una energúmena, no em fa por. Que tota la classe d'aeròbic tomba cap a una banda i jo vaig cap a l'altra i se n'adona fins i tot el monitor... doncs somriure ben ample i a recuperar el pas, cap problema.
Fer el ridícul en l'àmbit laboral com ha fet, fa i farà sempre el de la foto, em fa pànic.

Joan ha dit...

Un ridícul de profit no és un ridícul. El terme està molt mal entès. No riem de tu, riem amb tu, que és ben diferent.

Quin calfred amb la imatge.

DooMMasteR ha dit...

Reconec que a la meva oficina hi ha de cada element amb el que et pixaries de riure. Ui el cafè dels matins quin mal que fa! ;P

McAbeu ha dit...

Jo també sóc dels que no m'agrada fer el ridícul, però també és veritat que cada vegada m'importa menys el "que diran".

En quant al senyor de la foto em sembla que per molt que ens en riguem d'ell, ell se'n riu molt més de tots nosaltres, de fet fa anys que se'ns en fot a la cara.

Clidice ha dit...

A mi no m'importa fer el ridícul, perquè és un concepte força peregrí. És fer el ridícul passejar-se pel damunt de la muralla de Girona corrent i fent veure que tires fletxes a un enemic imaginari amb els teus fills? Doncs bé, d'aquests ridículs n'he fet a milers i no m'ha importat, ni m'importa, ni espero que m'importi. Ara, fer el que fa el de la foto si que no ho faré mai. Que una s'equivoqui entra dins del possible (ho faig sovint), però d'aquí a que tota la meva existència sigui un error, com la del senyor aquest, n'hi va un tros ben gros! :D

ricderiure ha dit...

si fa riure dificilment pot ser dolent,
hi ha ridículs infantils, com el pet que fuig,
però també hi ha ridículs espantosos que ens afecten moltíssim,
n'he patit algun,
i amb el temps es veu lo necessaris que són...
salut i a riure'ns els uns dels altres!!!

Laia ha dit...

Tot depèn de la situació... Amb els nens que estic els caps de setmana no em fa tanta por fer el ridícul. Com diu l'Alyebard, amb ells és diferent, o si més no, em sento diferent. Ara bé, amb la gent de la universitat i els amics la situació canvia, és com si t'analitzessin d'una altra manera. Em sento molt més observada amb 5 adults que amb 20 nens!

garbi24 ha dit...

fer el pallaso si que ho faig de vegades i m'agrada, però tinc un sentit del ridícul força elevat.....

Carme ha dit...

El sentit del ridícul amb l'edat va baixant. Jo en tenia força de jove i crec que se'm devia gastar molt, ara no me'n queda gaire. Riure és molt sa. Apa riu, riu...

El porquet ha dit...

Mmmm, ara m'has fet posar vermell pensant en quan vaig al lavabo en llocs públics.

Quan anava a la universitat havia arribat a colar-me per els lavabos dels departaments perquè s'hi estava molt tranquil i no hi havia la gentada dels del bar o del dels passadissos freqüentats per els alumnes. Tot perquè en un entorn sorollós i a on sé que hi ha gent que et pot sentir em sentia més.... restrenyit

kika ha dit...

com la Carme, a mi el sentit del ridícul se'm va afeblint amb l'edat!

montse ha dit...

Riure és bo i necessari.

Elfreelang ha dit...

Doncs corroboro el que diu la Carme , amb el pas dels anys el sentit del ridícul va variant i diria que disminueix...i la veritat és que me n'alegro....ara el tio de la foto això ja no té res a veure amb el sentit del ridícul sinó amb allò que en castellà diuen "desfatachez"

Jordi ha dit...

Penso que per riure't dels altres primers t'has de riure de tu. Per tant, si no tens por a fer el ridícul i te'n rius, doncs tens molt terreny guanyat. Jo sóc dels teus!

Joana ha dit...

Crec que no en te aquest "senyor" de sentit del ridícul.
Riure és molt sa!

Nits ha dit...

Un tema interessant aquest. I és que és veritat, encara que no ho confessem, però tots tenim por a fer el ridícul. Potser per cada persona és diferent, a mi per exemple em fa vergonya parlar amb públic, encanvi a d'altres persones disfressar-se o ballar (quan això per mi és divertidissim). Tots tenim les nostres i ens esforcem per dissimular o fer-ho bé, aiii quanta pèrdua de temps, si ben mirat si ens equivoquem, si fem riure, què passa? no passa res. Mira a l'Aznar les parides que diu, que fa... i ell va amb el cap ben alt o sigui que tranquils, sempre hi haurà algú més ximple i el més fotut és que va dirigir el país...

Salutacions!!!!!

Oriol ha dit...

Ridícul? Què és això? Jo ja fa molt de temps que n'he perdut el sentit... El de la foto és simplement imbècil.

m ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
sànset i utnoa ha dit...

Vaig que tots ens l'estimem molt...

Gràcies pels vostres comentaris!

*Sànset*