dilluns, 18 de maig del 2009

Viatge a Itaca

Des de ben petit sóc un enamorat de Viatge a Itaca. Gran mèrit del geni de Kavafis i, un agraïment a la gran traducció d’en Carles Riba –mai prou reconegut. A una gran obra només hi faltava una gran música, i d’això se’n va encarregar el mestre Llach. Viatge a Itaca és un cant a l’optimisme, a l’anhel per viure i, sobretot, una dosi d’esperança que a tots ens serà de gran utilitat. I, ja sabeu; “més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta”.

Us invito a descobrir, a redescobrir o a recordar-la:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra,
no és que Itacat'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences



*Sànset*

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

aquesta és "la" cançó

Jordi Casanovas ha dit...

i després venen els dels cotxes i en fan un anunci

zel ha dit...

Ja en som més...també és el meu referent i tot el vinil el guardo com una joia...M'agrada haver arribat aquí!

Assumpta ha dit...

La lletra és preciosa,
la música és magnífica
i veure en Pep Guardiola cantant emocionat entre el públic ja és el sumum :-))

Assumpta ha dit...

Ei, és que jo em miro els vídeos, eh... jejeje

Pep i Nuria ha dit...

Que gran!! I quina canço !!
Únic

sànset i utnoa ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Assumpta, no tinc paraules per descriure la bona sensació que se'm va quedar al cos quan vaig veure el PEP al concert. Ja sabia que és catalanista i que li agradava el Llach. Potser una de les millors coses que té el Guardiola entrenador és que, almenys ell, pot deixar petjada en els jugadors sobre què significa Catalunya.

Salut!

Assumpta ha dit...

Doncs jo igual :-) estava mirant-escoltant el vídeo i dic "Ostres!! En Pep!!" i va ser com si un sentiment català, culé, de música, poesia, cultura... jo què sé!! Però em va agradar moltíssim!! :-)))

És genial que l'entrenador que ens ha tornat la il·lusió sigui un entrenador tant "nostre" :-)