dissabte, 30 d’abril de 2011

CAL PORRA PER DIMARTS o ja ho deixem per la FINAL... :P ??



¿Por qué?




dimecres, 27 d’abril de 2011

assemblea.cat I per què no?

Per tots és conegut que Catalunya és un país de fireta, de broma. Des de fora –i des de dins- molts saben que ens poden fer totes les barrabassades que vulguin, que nosaltres pararem l’altra galta. Som gent de seny, ves.

Quants volem la llibertat? des de fora –i també des de dins- diuen que la volem ben poquets. Ens manifestem i es descompten. Potser sí que acabarem per creure que només hi érem “cinco o seis”. Els independentistes –de qualsevol dels colors- fem com l’esquerra més protocol•lària i més quistosa: tendim a disgregar-nos, a discutir-nos, a anar per separat. ERC? SI? Reagrupament? El president despista els seus votants. Convergència és independentista? El senyor Mas, com aquell il•lustre bigotut, sembla que només se sàpiga treure les vergonyes en la més estricta intimitat. Que feixuc que deu ser això de tenir anhels!

Ells viuen tranquils. El juliol passat, es reafirmen, només va ser un esclat puntual de sostinguda rauxa. No sospiten, no volen creure que va ser un primer pas. Tinc la ferma convicció que no érem, que no en som “cinco o seis”. En som molts més. Hi som molts més dels que crèiem. Només ens falta saber anar junts. L’esquerra, la dreta o les conviccions religioses no tenen sentit quan ens manca el que és més important: la llibertat. Perquè per sobre de tot volem estimar, sentir-nos estimats i saber-nos lliures.

I la llibertat només l’assolirem si aconseguim avançar units. Hem d’emprar sense pors ni recels totes les eines que estiguin al nostre abast. Ens hem de moure. I Assemblea.cat, en aquest sentit, pot ser-nos molt útil.

Perquè només així aconseguirem anar més lluny, més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen.



*Sànset*

dimecres, 20 d’abril de 2011

LA PORRA: resultat desert... la setmana que ve més!

Avui us farem la gran pregunta: quin serà el resultat del Barça VS R. Mandril d’aquest dimecres a la nit?

Com ja coneixeu d’altres edicions de LA PORRA DEL TIPO INTUÏTIU, els qui encertin el resultat s’emportaran el diploma que els acrediti com a vencedors de LA PORRA DEL TIPO INTUÏTIU. Aquest diploma, a més de ser l’hòstia, el podreu penjar on vulgueu, cremar-lo -fet que només en aquest cas pot considerar-se adequat- o bescanviar-lo per una neurona dissecada d’en Sergio Ramos (ull, que van molt buscades). Tanmateix, i si sou aprensius –fet que haureu de justificar mèdica i quirúrgicament- també podreu optar a accedir al càrrec de director del diari satíric Marca, que us possibilitarà l'opció a entrevistar a “ese portugués que hijodelamadredejosemariaaznar que es”.

Si algú s’aventura i després de dir el resultat correcte encerta també qui o quins seran els golejadors del barça, serà elegit PRESIDENT D’HONOR del D.Y.W.T.K.A.S. (Do you want to know a secret) i podrà desbancar als M. H. McAbeu i Jordi que, tot i optar a revalidar la presidència, ja comencen a fer pudor.


P.S. Per acabar, l'organització us vol comunicar un parell de coses:

a- Els vots emesos només seran vàlids fins les 21:15 d’aquest dimecres.

b-El resultat vàlid, en el cas que hi hagi pròrroga, serà el del final d'aquest temps afegit.

Sort a tots i a totes!

dimecres, 13 d’abril de 2011

JO NO SÓC REPUBLICÀ

Per què hem de ser republicans o d’esquerres els que volem la independència?

Doncs, no cal. De fet, em seria bastant indiferent tenir rei o no si fóssim lliures. Fins i tot seria curiós elegir-ne un perquè ens comencés a representar amunt i avall. Algun descendent de Jaume d’Urgell “el Dissortat”, per exemple.
O nomenar-ne un perquè sí. Jo, a tall d’exemple, apostaria clarament per Johan Cruyff. Què no parla català? bé, tampoc parla holandès i al seu país encara no l’han fotut de cap a la foguera.

I per què apostaria per Cruyff? Primer de tot perquè acceptaria el càrrec -es veu que no sap dir que no- i segon i més important: perquè té la flor al cul. Sí, aquest senyor té una xamba que no se l’acaba. Només cal recordar les dos lligues de Tenerife o la del penal fallat per Djukic davant de González –recordem-ho- el porter suplent del València. “Xurra team” en estat pur! Demà el nomenem i passat demà, sense saber com i en un momento dado, ja serem independents.

Que hem de ser més vius, coi!

Ah, i Rexach de conseller primer i Bruins Slot de sant patró.

P.S. Sí, senyors del Marca, la imatge del Bruins fent la maneta l'he afegit per tocar-vos la pera. I això de fer més visible "la maneta" també.

*Sànset*

dimarts, 12 d’abril de 2011

LA PLAGA DEL MÓN POSTMODERN

L’altre dia, la BBC, el Washington Post, el Times i l’Universo de Quito es feien ressò mediàtic de la croada que l’ajuntament de Tarragona ha iniciat contra les caques de gos que decoren tan habitualment el seu paisatge urbà. Hi he viscut molts anys, i no puc negar l’evidència: Tarragona és un camp de mines.

Tanmateix, no són les defecacions cànides les que em preocupen. Fet i fet, amb una mica d’ull es poden evitar fàcilment; només cal mirar on posem els peus. Són públiques i notòries com un president de la Generalitat valenciana i és fàcil veure a vindre un gos quan n’està a punt de deixar anar alguna. A més a més, acostumen a ser terrestres.

Sí, això darrer ha pogut semblar una tonteria. Però és un fet important i que cal analitzar. A no ser que algun desaprensiu tregui el gos a cagar al terrat i que aquest aconsegueixi soltar un regal amb prou pressió i punteria com perquè salti la balla –el regal, no el ca- i baixi a discreció cap avall, no ens hem de preocupar. És a dir, seria més provable que el senyor Camps mai hagués delinquit que ens caigués un foroll –versió catalana del famós terme furullo- al cap. Un foroll de ca ens empastifarà alguna sola de sabata, mai la testa.

Per aquest motiu us dic que aquestes no són les defecacions que em preocupen, i això que sóc curt de vista i és provable que me n’emporti alguna a casa. A mi les que no em deixen dormir són un altre tipus de cagades: les de colom. I aquí no em refereixo a aquell que era d’ERC i després va deixar de ser-ho; que aquest també la caga, però no té plomes.

Els coloms sí que són una amenaça en tota regla, i per diferents motius: els regals els tramiten des de dalt, no des de baix. És més complicat veure’ls a venir. Els forolls tendeixen a ser en estat semi líquid (tipus iogurt del Dia, m’atreviria a dir que de gust aproximat), fet que comporta que quan impactin en l'objectiu s'escampin assolint sovint radis d'acció inversemblants. I sobretot, sembla que aquests animalons hagin progressat evolutivament vers afinar la seva punteria anal.


Vaig arribar a Tarragona amb 18 anys i pràcticament desconeixia el perill que representaven els coloms. Al meu poble no n’hi havia perquè entre els silurs voladors de Wichita i els caçadors furtius els havien exterminat i, per tant, jo n’estava poc avesat.

La meva alegria va durar poc. Un vespre, quan em dirigia a agafar el bus per tal d’anar al concert que un famós grup d'ska valencià oferia a Reus, vaig patir el primer atac conjunt de l’aviació colomera tarragonina. Un projectil de grans dimensions em va encertar de ple al mig del cap, mentre un segon va apuntar amb gran encert sobre la meva estelada, que em cobria l’esquena com si fos una capa. Vaig concloure cabrejat que aquells coloms eren membres d’elit de la Luftwaffe.

Des d’aquell dia quan vaig pel carrer, sempre i a forma estràbica, un ull m’apunta al cel. Tots hem trepitjat un foroll de gos. És una tocada de pera i un inconvenient, però el podem sanar refregant la sola de la sabata contra algun llambordí desprevingut, sobre la gespa o a la jaqueta d’algú que no ens caigui massa bé. Ara, si se’ns caga un colom al cap... el refregarem contra un llambordí o sobre la gespa d’un parc? Per collons haurem de tornar a casa a “passar-nos un aigua” i, en conseqüència, és possible que fem tard a la feina, a la nostra boda, al bar, a classe o al nostre funeral.

Senyors de l’ajuntament de Tarragona, per aquests i per d’altres motius que no he inclòs perquè no m’ha donat la reial gana, els demano que facin front a la plaga colomera. Decididament. Tenen el deure d’acabar amb aquesta xacra del segle XXI. I si cal, que ho facin a base de silurs voladors de Wichita. Ara, tinguin vista i quan els deixin anar assegurin-se que van restrets o que porten els bolquers ben posats. No voldríem sortir del foc per fer cap a les brases!

*Sànset*

dilluns, 11 d’abril de 2011

COLL I GILABERT "EL RÁPIDO" + GENT EN CRISI (2)


1.COLL I GILABERT "EL RÁPIDO"
 Avui anava a fer un post sobre la SalouFest que se’ns ve a sobre. Amb un to entre noucentista i cínico-simiesc. Doncs, a tocar-se la pera que els del Patufet se m’han avançat. Els deixebles de Coll i Gilabert m’han plagiat... i ho han fet abans que jo ho escrivís! I, per si fos poc, m’han traduït les idees!

_____________________________________________________________

2. GENT EN CRISI (2)

*Sànset*

dimecres, 6 d’abril de 2011

SER POBRE MOLA UN MUNT

Escrit dedicat a animar a aquella gent que és mileurista –o menys- i/o que li han retallat el sou o que està a l’atur.

Rics, envegeu-nos, que ser pobre mola un munt!.. Però... i per què?

1- No estem obligats –en alguns casos- a fer la declaració de renda.

2- És poc provable que ens droguem. En el cas que ho fem, ho farem poc.

3- Moltes de les disputes amb la parella s’hauran acabat: no ens barallarem per on anar a sopar, soparem a casa. No ens barallarem per on anar a fer el cubata, el farem a casa. No ens barallarem per on anirem de vacances, les farem a casa.

4- Descobrirem noves marques -blanques- de menjar i de beure. El nostre paladar gaudirà de noves experiències.

5- Alguna gran cadena de venda de tèxtils ens farà descomptes de tant en tant.

6- Ningú ens demanarà diners i si algú ens en demana, podrem aprofitar per desfogar-nos amb ell.

7- Serem uns paios sans: anirem a peu a tot arreu.

8- Molta gent ens compadirà, fet que podrem aprofitar per aconseguir invitacions diverses (l’èxit serà directament proporcional al morro que tinguem).

9- Serem sostenibles, i no només per no tenir-ne prou per benzina, sinó perquè el diari del diumenge l’aprofitarem fins el dissabte següent. L’Amazònia ens ho agrairà.

10- El nostre ingeni anirà en augment. Inventarem trucs per evitar fer despesa: procurarem anar a l’WC de la feina (feia massa dies que no tocava el tema). Reaprofitarem les ampolletes d’aigua i la càrrega de la brita fins a nivells inhòspits. Tirarem de la cadena només en moments puntuals i quan el nostre sistema olfactiu ens avisi que ja és estrictament necessari (ho havia de dir, sinó rebentava). Descobrirem noves receptes, filles del que ens quedi a la nevera (famosos són els “macarrons a la fossa comuna”). Només ens posarem desodorant en ocasions especials (el "desodorant del diumenge"). No trucarem,  farem perdudes fins que ens truquin. Vendrem òrgans (sempre que el tinguem "repe" i que almenys un ens funcioni correctament. En el cas que un no acabi de xutar, intentarem colar-lo com a bo), etc.

11- I, sobretot, cap descendent o afí ens voldrà cap mal per fer-se amb la nostra herència. A viure tranquils!

Be happy, be poor!!!

*Sànset*

The porra is coming again

En pocs dies serà(an) aquí. Presidents, tremoleu!

dilluns, 4 d’abril de 2011

Els científics del DYWTKAS dexifren la conversa entre els dos famosos nadons

Després de dies d’investigació i de deguda reinterpretació, des del DYWTKAS hem aconseguit transcriure la conversa entre els dos famosos bessons de 18 mesos que realment (informació no confirmada) resideixen a Bellmunt del Priorat. Tot seguit, i després del vídeo i perquè som gent a qui li agrada compartir, us en passem l’extracte.


-Ei, tipo!

-Ec, què fots per aquí?

-Res, assajo un discurs.

-Ah,sí? i per a què?

-Cagoncoi (indignat), per quan sigui president del PP català!

-Va home, (riure burleta) no diguis animalades!

-Mira, no em toquis el que no sona, que fa rato que estic esperant el biberó de civada... i els vells com si sentissin ploure. I, per si fos poc, tocant la pera amb la càmera dels collons i fent sorollets guturals!

-Em preocupen, francament. Tot el dia amb “dadadadàs”... com volen que aprenguem a parlar si no se’ls entén ni a ells!?!

-Vaya, jo estic per demanar que m’aparquin a un centre d’acollida. Més tranquil, tu! Bueno, ves a donar un tomb que he de seguir amb el discurs.

-Ah, què anaves en sèrio?

-No, mira, parlo per parlar jo!

-Va, home, què no veus que sent del PP mai faràs res a la vida?

-Ah, no? mira el Camps o... tots els de Marbella! A més a més, de moment m’empara la Llei del menor... (es comença a tornar a indignar)... on recollons està el biberó de civada??? Tu (mirant a càmera) espavila, que hauré d’acabar contractant un taxidermista!

-... (nota una ferum estranya)... Noi, molt PP i més punyetes, però em sembla que la gavina -no la Rosell- t’ha deixat un regal als bolquers!

-Sí, i així de gran (belluga amb el braços ben oberts per intentar fer entendre al seu germà les dimensions de l’obsequi)! Cony, quan m’hi fico, m’hi fico. Sóc talentós fins i tot per això!

-Sí, talent tot el que vulguis, però de vici encara en tens més!

-Se m’estan començant a unflar els dallonses... me’n vaig a envair Polònia!

-Au doncs, pren l’abric que el Molina ha dit que a Varsòvia farà frescor...


*Sànset*