dimecres, 26 de gener de 2011

Ai, que se’ns posen “beligerantes”!!!

Javier Arenas, insigne llumenera i líder del PP-A, ha deixat anar aquesta perla: “seré beligerante si algún andaluz no puede acceder a un empleo en otra comunidad por estar formado en castellano, o sea, en español o si a algún niño se le obliga a estudiar en otro idioma”.

No sorprenc a ningú si suposo que el “otro idioma” és el català. Ara, és incomprensible que aquest fet preocupi l'amic Arenas, si tots –almenys els d’aquí- sabem que “español” i “català” són el mateix. Tal com conclouen alguns estudis com Der Ursprung des Spanischen, realitzat pel Romanistische Abteilung de la Universitat de Friburg; el “castellà” –també, i erròniament, conegut com a “espanyol”- és un dialecte més del català, i el més occidental de tots. Una variant tan respectable com qualsevol altra i, cal fer-ne esment, la més parlada. De fet, tots els catalans hauríem d’estar-ne orgullosos, ja que la nostra cofoia llengua –amb un total de 427 milions de parlants- és la segona més important del món.

La dicotomia rau en que molts espanyols com el senyor Arenas–i fins i tot alguns d’aquí- no ho saben o no ho volen saber. Desconeixença que esdevé preocupant si s’hi sumen altres fets que ignoren, com el significat de “nació”, el de “democràcia” o el de “cultura”.

Per consegüent, senyor Arenas no cal que es preocupi, que si mai ve a Catalunya i vol escolaritzar els seus fills –i si són com vostè, els urgeix- no serà necessari que canviïn d’idioma i que vostè es posi “beligerante (cual gallito de matadero)”. Serà una qüestió de polir la seva variant dialectal.

P.S. Espero que la nova no assoli Castella a base d’atacs de cor i/o còlics nefrítics. Una bona i multitudinària incontinència fecal tipus "tsunami Tajo avall" serà suficient.

*Sànset*

dijous, 20 de gener de 2011

BABEL SEGONS EL PP

Tota el món tenia una mateixa llengua i emprava les mateixes paraules. Els homes, en la seva migració vers una terra promesa, trobaren una regió anomenada EjpaÑa i s’hi establiren. I es digueren els uns als altres: “fem maons”. I es van servir de maons i no de pedres i de betum i no d’argamassa. Llavors digueren: "edifiquem una ciutat i una torre la cúspide de la qual arribi al cel”.

I un bon dia, Maradona -també conegut com a Yahveh- va descendir per veure la ciutat i la torre que els homes estaven bastint i digué: “eus aquí que tots formen un sol pobleEjpaÑa- i que tots parlen la mateixa llengual’ejpaÑol-, i  és aquest el principi de les seves empreses. Res els impedirà que acabin el que es proposen. Doncs bé, com m’he rebotat un munt perquè no m’han demanat permís d’obres, faré que confonguin el seu llenguatge de manera que no s’entenguin els uns amb els altres”.

I d'aquesta manera, Maradona es va treure de la txistera el català, el gallec, el basc i el xipella, i va dispersar a tots els homes –es veu que llavors no hi havia dones- i cessaren en la construcció de la ciutat.


*Sànset*

dimecres, 19 de gener de 2011

El Priorat: Terra de Lip Dubs!

dilluns, 17 de gener de 2011

RIDÍCUL

La majoria dels humans temem una cosa per sobre de moltes altres: el ridícul. Tenim por a fer el ridícul i per això sovint no ens mostrem com som o no obrem com faríem si estiguéssim segurs que ningú ens veu. “Què diran els demés si...?” Aquest post-it intern a molts ens acostuma a rosegar l’enteniment com si d’un gremblin celebrant el final d’una vaga de fam a mitjanit es tractés.

Un dels meus propòsits vitals és passar-ho bé i riure tot el que pugui. I el ridícul –d’algú altre, clar- és una cosa que pot ajudar-me en la meva voluntat de dilluns matiner. A tall d’exemple trauré l’escatològic tema recorrent en mi: quan vaig a alliberar matèria orgànica sobrant, i ho he de fer en un lloc que crec que no és acústicament del tot íntim, m’esforço –per por al ridícul i res més- a intentar insonoritzar tot l’acte. Aturem-nos aquí. A qui no li arrenca un somriure –tot i que sigui fastigós- sentir com a tall d’oda peterreja el company d’oficina? i la cara que posa quan surt i se n’adona de la teva mirada escrutadorament divertida? Més enllà d’altres coses, aquest riure segur que ens allarga la vida.

Pot sonar ridícul que una persona que es creu “normaleta” es passi una hora assegut al tren llegint l’article de la frikipèdia que es refereix al terme “caca”. Més encara si hi sumem que el subjecte en qüestió interromp al passatger del costat per llegir-li les diferents tipologies de defecacions que el diccionari interactiu ens regala. I tot mentre és víctíma d'un atac de riure.

Potser si jo faig el ridícul tu te’n riuràs. Potser l'escrit d'avui és a tall autobiogràfic. T’ho passaràs bé. Potser ara t'ho estàs passant bé... Si és així, no et tallis que l’afirmació és ben certa. I no tinguis por de fer el ridícul al teu torn, que l’estabilitat emocional i l’estat del benestar d’aquell qui pugui gaudir del teu acte t’ho agrairà.

*Sànset*

dilluns, 3 de gener de 2011

CARTA OBERTA A JOSEP ANGLADA

Benvolgut senyor;


Em dirigeixo a vostè després d’assabentar-me de les seves recents i afortunades declaracions on assegurava que estava trist perquè els pares dels tres primers nadons que han nascut enguany a Catalunya professen la fe d’Alà. Em dol que el fet l’hagi entristit, i espero que amb la lectura d’aquesta carta es pugui sentir millor.

És massa simplista i lineal creure que aquests nadons ja són musulmans. Pensi que a hores d’ara no deuen tenir ni punyetera idea d’on són i molt menys quina és la fe verdadera. Qui sap, quan siguin més grans poden acabar sent capellans, rabins (m’imagino el calfred que acaba de patir. Cianur, això ho arreglarà amb una pastilleta de cianur), musulmans o fins i tot nacional-socialistes (com vostè). No es preocupi i tingui paciència. Que vostè hagi estat condemnat per agredir a un menor no vol dir que el seu fill també hagi de ser forçosament una bèstia immunda, oi?

Cuidi’s força, que per res voldria que es posés malalt, hagués d’anar a Urgències i un metge d’origen ruandès li practiqués un tacte rectal amb el seu dit de 30 centímetres de llarg per deu de diàmetre.

Atentament.



*Sànset*